Diumenge vam acompanyar a
l'Arcadi a l’ultima etapa de la Volta
Ciclista a Catalunya que començava a El Vendrell i acabava a
Montjuïc.
Com que l’etapa no començava
gaire aviat no vam haver de matinar i vam marxar des de Sallent després de
passar a saludar als avis. Un cop allà vam poder saludar a
molts coneguts de diferents àmbits... Aviat van començar a arribar els
ciclistes al Control de Firmes. A la
Fiona la vam vestir per l’ocasió amb la samarreta del
centenari de la Volta
que li van fer personalitzada l’any passat i que tot i que anava justeta,
entrava!
Van anar passant tots els equips
a firmar i la Fiona
se’ls mirava embadalida i algun li retornava un somriure..
Quan va arribar el Purito
Rodríguez va ser un allar de persones els que es volien fotografiar amb ell i
animar-lo a atacar per guanyar la Volta.
Nosaltres ens vam mantenir en la distància fins que ens va
cridar el diputat i amic Josep Maldonado perquè ens poséssim a la foto amb l’alcalde
de El Vendrell i el nou director del Consell Català de l’Esport, Gerard
Figueras i amb qui havíem coincidit en el algun acte de la JNC (Joventut Nacionalista de
Catalunya).
Gairebé quan tancaven el control
va arribar el guanyador de la
Volta, Daniel Martin que va saludar a l’Arcadi en aquest
català tan correcte que ha demostrat tots aquests dies ja que està fincat a
Girona. Aquesta és una de les moltes coses que ens fan sentir orgullosos com a
catalans que estimem la nostra terra! Molt amablement es va fer una foto amb la Fiona i amb mi i tots dos
vestits amb el mateix mallot!!
Després de veure’ls sortir vam
marxar cap a Barcelona a veure el final de l’etapa mentre l’Arcadi ho feia en
directe per Esport3. Quan vam arribar la Fiona i jo vam anar a dinar i vam arribar a la línea
de meta quan feien la segona de les set voltes que havien de fer. La Fiona s’ho va passar en gran
caminant per l’espai reservat als convidats i pujant al cotxet i sent el centre
d’atenció de coneguts i no coneguts... Es va portar molt bé!
Vam poder veure molt bé l’esprint
final en el que es va imposar Thomas De Gendt i com anaven arribant tots els
altres corredors.
També vam veure tota la cerimònia
del pòdium sota la mirada atenta de la
Fiona veient tanta gent i tants colors...
Encara vam poder fer-nos una foto
amb Òscar Pereiro campió del Tour 2006 tot i que havia queda segon però li van atorgar
aquesta competició després del positiu del primer classificat Floyd Landis. Va
estar convidat per donar el premi al primer classificat en els esprints, Christian
Meier.
Després d’acabar l’etapa vam
estar per allà esperant que l’Arcadi acabés la seva feina i poder marxar cap a
casa
Vam començar ja divendres amb un
sopar amb amics i amb èxit rotund a la convocatòria 9 de 10! Per tal de
facilitar el retrobament després de gaire bé 1 any vam fer-lo a Barcelona al
Restaurant Dolso del carrer València, un lloc correcte d’ambient acollidor i
amb unes postres delicioses! Vam tenir una bona vetllada amb moltes coses per
dir-nos després de tan temps.
El dissabte ens vam llevar aviat
amb la Fiona
per preparar bossa i marxar cap a Sant Just a buscar l'Arcadi per anar a la Fira del Corredor.
El primer acte que teníem era el
descobriment de la placa en memòria de Ramon Oliu, fundador amb d’altres
històrics de la Marató
de Barcelona. Gràcies al primer acte que se li va fer d’homenatge al 2005 l'Arcadi i jo ens vam
conèixer, per tant, li tenim molt d’agrair!
Allà vam coincidir un munt d’amic
i amigues relacionades amb el running que vam retre un homenatge a Oliu i als
seus familiars vinguts des dels EUA.
Sense temps a perdre vam anar cap
a la Fira del
Corredor on l'Arcadi tenia una entrevista a l’estand de Flaix FM. La Fiona i jo vam passejar per
la fira saludant a molts amics que feia temps que no veiem...
Al migdia l'Arcadi tenia una
xerrada per recolzar el club solidari Runners Dream http://dreamrunners.org/ junt amb l'Abel
Antón per parlar de La Marató
professional i la popular i presentat per José Corbacho. Moltes són les
persones que donen suport alprojecte de salut
materno-infantil a la regió de North Wollo (Etiòpia) i entre elles alguns
actors i actrius de La
Riera. Vaig tenir l’ocasió de tornar a parlar amb la Cèlia Pastor i és
encantadora així com el Peter Vives i van ser molt amables de fer-se una foto
amb mi i la Fiona. A
veure si em torno a posar a córrer i ajudo a alguna causa d’aquest club i puc
"Córrer per un somni!".
La tarda la vam passar a casa
perquè l'Arcadi pogués descansar de cara a la Marató.
El diumenge tocava una altra
matinada. Quan la Fiona
pugui parlar no sé pas què ens dirà de fer-la seguir amunt i avall...De moment
amb nosaltres! A 2/4 de 8 del matí ja érem a les
Fonts de Montjuïc sota una fina pluja per fer la multitudinària foto de
Corredors.cat i d’altres que vam anar trobant pel camí.
Vam deixar l'Arcadi i vam agafar
lloc a la sortida per poder veure els corredors passar. Per primer cop estaria
a la Marató
sense els meus pares i la Laia
i com els vaig trobar a faltar en tots els sentits! Vam agafar el metro molt bé
cap al Km 17,14 on hi havia una concentració d’estelades per animar als
corredors i corredores i allà ens vam trobar amb amics i coneguts i vam poder
animar a molts corredors que alhora ens saludaven amb crits d’independència i d’agraïment.
En vam veure molts excepte l'Arcadi ja que vam tenir un malentès de posició: en
hem trobat a la Xina,
a Austràlia i fins i tot a l'Illa de Pasqua i a casa no ens trobem :( ! Cinc
minuts després d’haver passar la llebre de 3:30 vaig veure que no ens havíem
vist i vaig marxar cap a la
Diagonal. Pel camí vaig rebre una trucada de l'Arcadi que li
havien deixat un mòbil per dir-me que no ens havíem entès i que marxés cap al
següent punt.
Just a temps vam arribar a la Diagonal on el podíem
veure d’anada i de tornada als kms 27 i 30. Per fi el vam poder veure i saludar
i donar el seu avituallament ja que en l'anterior punt no li havia pogut
donar...
No va parar gaire estona perquè
volia intentar baixar de 3:30 tot i que anava molt just... Només vam haver de
canviar de vorera per tornar a veure’l passar.
De Selva de Mar vam marxar cap a l’arribada
no sense abans viure algunes peripècies... Jo havia controlat que totes les
estacions de metro estesin adaptades per poder baixar amb el cotxet però vaig
oblidar de mirar Urquinaona que és on havia de fer canvi de línea. Evidentment,
no hi havia ascensors... Els trams de 3 graons els vaig poder baixar agafant el
cotxet però quan vaig arribar a un tram llarg... Tothom em mirava i passava
fins que finalment una noia amb 2 criatures de 3 i 5 anys em va ajudar fent
baixar el seus fills agafats de la mà. Vaig trobar el primer àngel de la
guarda; el segon va ser un conegut de Sallent i els seus amics que em van
ajudar a poder entrar al vagó de metro atestat de gent i poc sovint. Tan ells
com jo portàvem cotxet i nena i vam haver de desmuntar-lo i agafar les nenes a
coll; sort que la Fiona
és un sol i no va dir res en braços del Jordi que acabàvem de conèixer. Sort en
vam tenir!
Al cap de poc d’haver sortit a la
superfície vam veure passar la llebre de 3:30 i ens vam afanyar a buscar lloc
per poder veure arribar l'Arcadi. Abans vam veure passar alguns correcats i a
l'Àlex Castells que debutava en Marató i que ho va fer molt bé i també al Xavi
Bonastre.
Em vaig posar la Fiona a les espatlles i quan
va aparèixer l'Arcadi va començar a buscar-nos i entre els meus crits i els de la Fiona que va començar a
cridar d’alegria es va poder acostar a nosaltres i agafar l’estelada.
Creuava la línea d’arribada de la
seva 115ena Marató en 3:36.
No vam tenir gaire temps per
parlar amb altres maratonians ja que va començar a ploure amb ganes i, a més,
l'Arcadi tenia pressa perquè havia de treballar!
