El Blog de la Cris i l'Arcadi

En globus!

2012-01-30T22:20:00.007+01:00

Aquest cap de setmana hem pujat en globus. Gairebé 2 anys després que els companys de la tele de l'Arcadi en ho regalèssin per la seva marató número 100 ho hem fet. Primer l'embaràs i després el naixement de la Fiona va fer que ho anèssim posposant...

Els meus pares ens hi han acompanyat; el meu pare també hi ha pujat i ma mare s'ha quedat amb la Fiona.

El lloc escollit ha estat Cellers ( a 13 kms de Tremp). Vam arribar dissabte a l'Hotel Terradets de Cellers, un lloc molt bonic al costat del llac Terradets. El temps semblava que ens acompanyaria pel diumenge ja que aquest és l'únic factor que es necessita per pujar en globus.

Diumenge ens vam llevar amb un bon dia: solet i no gaire fred. A les 8 del matí ja ens esperava el Miquel de Globus Kontiki per tal de buscar el millor lloc per sortir. Finalment vam anar a l'altra bande del llac on van muntar el globus. Molt interessant veure com es munta i desmunta el globus!

Cap a les 9 vam enlairar-nos en direcció... on ens portés el vent!!! De fet, el globus no té cap volant i la única cosa que es pot fer és pujar i baixar buscant diferents capes d'aire en funció del que es vulgui. El dia era molt agradable tot i que va haver-hi una estoneta que vam trobar una bossa d'aire fred i feia una rasca... Vam arribar a estar a 2800 metres per sobre el nivell del mar i a una velocitat de 70 km/h!! El recorregut ens va portar de Cellers a Cubells passant per sobre, per exemple, de Camarassa o Balaguer. La primera part va trascórrer per sobre del Montsec i de la zona de pantans i llacs molt bonics que hi ha en aquesta zona i que per a mi era desconeguda. De la zona més abrupta vam passar a la plana disfrutant de la tranquil·litat del vol. Quan el vent es va calmar el Miquel va fer baixar el globus fent un aterratge perfecte. Vam tenir un vol molt plàcid!!

Tan a l'Arcadi com al meu pare com a mi ens va agradar molt l'experiència que és totalment recomenable!!!

Després d'esmorzar vam tornar a l'hotel a buscar les altres dues dones i vam tornar cap a Sallent

Un Nadal especial

2012-01-07T20:01:00.007+01:00

Aquest any hem viscut un Nadal ben diferent, el primer de la Fiona.

Tot i que sempre ho celebrem tot, aquest any ho hem fet més que mai i amb molta il·lusió tot i que la Fiona no se n'adona de res...

Les festes les vam fer com sempre a casa de la meva família i de la de l'Arcadi. També vam fer la Cursa de Sant Silvestre de Sallent de 5 kms. Bona manera d'acabar l'any.

També hem fet una escapada a Holanda on l'Arcadi va córrer una marató de 17 persones i va quedar 3r!

Hem acabat les festes anant a veure els reis i fent una Crono-escalada per les escales de Montjuïc, una "cursa" benèfica en la qual la inscripció era una joguina i que hem fet caminant (no corrent) amb la Fiona a la motxilla i la Laia. l'Arcadi l'ha fet corrent!!!!

Primera cursa post maternitat!!

2011-12-07T15:59:00.007+01:00

Dimarts vaig tornar a fer una cursa. Per 5è. any consecutiu l'Arcadi i jo vam córrer la Pujada al Castell de Castelldefels de prop de 5 kms. Ho vam fer en 33 minuts i 20 segons, 1 minut i 20 segons menys que l'any passat. És una cursa especial ja que va ser l'última que vaig fer abans de saber que estava embarassada i ha estat la primera que he fet després de ser mare.
Aquest anys, com cada any teníem una claca de luxe (els meus pares) que s'ha vist augmentada per la Fiona!
Estic molt contenta de tornar a córrer i espero poder fer-ho una mica regularment. La propera serà la Cursa de Sant Silvestre de Sallent!
Després vam anar a dinar i com que l'Arcadi treballava, els meus pares, la Fiona i jo vam anar a donar un vol al centre de Barcelona que estava a vessar de gent!! Vam arribar fins a la Fira de Santa LLúcia però era impossible caminar-hi, sort que portava la Fiona a la motxilla!! Vam veure la il·luminació i cap a casa!!
Aquest cap de setmana tenim la Fira de Santa Llúcia a Sallent i aprofitarem també per guarnir la casa.

La primera marató de la Fiona

2011-10-24T15:22:00.007+02:00

Aquest cap de setmana la Fiona ha viscut moltes "primeres vegades"...
Entre altres ha estat la primera vegada que pujava en un avió. Hem anat a Bilbao a la 3a Marató Nocturna.
Vam marxar el dissabte al matí en avió i la Fiona va dormir tot el trajecte, no la vam sentir gens; tampoc al Joan, de 2 anys i poc, que també viatjava amb nosaltres junt a la seva mare (i l'Abril a dins seu i que fins al gener són inseparables!!) i el seu pare, el Sergi, que va córrer la marató amb el seu tiet Arcadi amb l'objectiu (assolit) de baixar de les 4 hores.
A l'arribar vam anar directe a l'hotel que també era l'hotel de la Fira del Corredor. Vam anar a passejar pel casc vell de la ciutat, on vam dinar i vam tornar a l'hotel a buscar els dorsals i a descansar.
Cap a mitja tarda, les dones i els nens vam anar a passejar i vam poder formar part de la història, sent presents a la manifestació per la pau que hi havia a la ciutat. Milers de persones: nens, joves, famílies senceres, jubilats,..tots units per una mateixa causa; per un moment em va fer reviure la manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona. Després de passejar una estona per l'eix comercial ens vam trobar amb els maratonians al peu del gos Puppy del Museu Guggenheim, aprop de la sortida de la marató. Allà ens vam acomiadar d'ells i després de veure la sortida i el castell de focs d'artifici vam anar cap a l'hotel per on passaven 4 cops (al 8'5, al 19'5, 30 i 40). Vam anar pujant i baixant a veure'ls amb una bona temperatura i amb els nens ( pobrets quin anar i venir!!) Al km 40 ja no vam baixar ja que era molt tard per estar amb els nens... i tampoc vam anar a l'arribada, tot i que em va saber molt greu! Cap a les 2 de la matinada van arribar a l'hotel ben contents amb un temps de 3 :56:58. Molt bé campiopns!!!
L'endemà vam anar a pujar al funicular d'Artxanda des del cim del qual es veu una vista panoràmica molt bonica de la ciutat de Bilbao. El solet i el bon temps ens ha acompanyat durant tot el cap de setmana!
Vam baixar per tornar al casc vell a menjar uns pintxos i a celebrar l'èxit de la marató. Tota aquesta zona estava pleníssima de famílies que van sortir al carrer coincidint amb un bon dia de diumenge. Entre tanta gent ens va fer gràcia veure com una entrada a la Plaza Berria (Plaza Nueva) estava atapeïda de gent que intercanviava "cromos" de la lliga de futbol!!
Després de dinar vam passar per l'hotel a recollir les maletes i vam tornar al Puppy a fer unes fotos amb la medalla de la marató. A mitja tarda vam anar cap a l'aeroport a agafar l'avió per tornar cap a casa.
La Fiona s'ha portat molt bé tot el cap de setmana, cosa que ens fa molt contents perquè volem portar-la a conèixer món!!
L'Arcadi la setmana vinent se'n va a la Marató de Nova York. Nosaltres ens quedarem a Sallent ( m'ha costat molt decidir-ho...) tot i que em sap molt greu però la Fiona encara és molt petitona i ja tindrem temps d'anar a NY o on sigui!! Seguirem el "papa" des de casa amb els avis...

Continuem amb les celebracions

2011-10-09T18:03:00.007+02:00

Dissabte vam estar de casament.
El Joan i la Lacri es van casar a l'església de l'Ametlla de Merola per la tradició ortodoxa a les 12 del migdia. L'Arcadi i jo vam ser padrins (n'hi ha 2 per part de la núvia i 2 dels nuvis) per part del nuvi. La cerimònia va durar una mica més d'una hora en la qual vam estar aguantant un ciri portat de Romania (lloc de procedència de la Lacri) i ple de flors. La cerimònia va ser en romanès i espanyol feta per dos capellans romanesos. Amics i familiars vam voler participar d'aquest dia tan especial per als nuvis que es va allargar -per nosaltres- fins a les 9 del vespre. La Fiona va estar a l'èsglésia amb els padrins, la Montse i el Xavier, i es va portar molt bé com també al restaurant que la van fer ballar i tot!! Tot i la música i la xerinola, la Fiona va fer la seva: dormir i menjar com una campiona! Es va portar molt bé.
I continuant amb les celebracions ahir vam estar al bateig del meu cosí Gerard i del que en sóc padrina. M'he passat el cap de setmana fent de padrina en diferents religions!! La família més propera ens hem reunit per celebrar el bateig. Després de la cerimònia religiosa hem fet una sessió de fotos i un dinar. En aquesta última foto sortim les 4 generacions: la meva iaia "Teta", la meva mare, la meva filla i jo.

La festa de la Fiona

2011-10-03T16:11:00.007+02:00

Aquest cap de setmana hem celebrat al Mas Collades de Balsareny una festa pel naixement de la Fiona i per celebrar que hem format la família Alibés-Fàbregas.

La festa va començar el dissabte a la tarda amb la recepció dels convidats i l'adjudicació de les habitacions de les 70 persones que van venir. Després d'ocupar les habitacions i córrer pel Mas una estona vam fer un sopar a base de pa amb tomàquet i embotits. Va estar un sopar ple de rialles, de converses, de retrobaments i de moments per recordar. També vam celebrar els aniversaris de l'Arcadi i de la seva germana Remei amb 2 pastissets.
Després del sopar la família Gómez-Alibés va organitzar uns "jueguecillos" -tal i com fan per la sobretaula del dia de Sant Esteve- per tots els assistents. El primer va ser especialment preparat per a mi i per l'Arcadi, l'Atrapa un millón. Vam riure molt amb les preguntes que ens van fer i que eren de temes que més o menys dominàvem: ciclisme, Barça, Catalunya i d'altres. Vam acabar "guanyany" 75.000 euros però llàstima que eren bricks de sucs embolicats!!
També van preparar un joc per a tota la resta amb projector i pantalla i amb preguntes de cultura, de música, de famosos,... Vam fer 6 grups i vam passar-ho molt bé tot i que l'equip guanyador va fer alguna "trampeta" amb l'Iphone tot i que no direm noms!
Aquesta família Gómez-Alibés són uns experts en preparar jocs, s'hi podrien dedicar! Moltes gràcies per participar en la nostra (i vostra) festa tan activament! Se'ns van fer les 2 de la matinada. Tot i la xerinola i els crits la Fiona se'ns va adormir allà i va passar potser la millor nit que ens ha donat, de moment, en tota la seva vida! Algú ens va dir que ens podriem traslladar a viure allà...

El diumenge va començar amb una sessió de running no obligatòria en la qual hi van participar una vintena de persones més una altra desena que van fer una ruta a peu. L'entrenament va ser de 9 kms pel lloc on ho fa habitualment l'Arcadi quan és a Sallent. Alhora que uns corrien els altres agafaven força per passar el matí i d'altres anaven arribant per la festa deldiumenge.
A la una del migdia vam fer "l'acte central" de la trobada. L'Arcadi va voler plantar un arbre ja que es diu que hi ha tres coses que s'ha de fer a la vida: escriure un llibre (ja l'ha escrit i està preparant el segon), tenir un/a fill/a (ja tenim la Fiona) i plantar un arbre (no ho havia fet mai).
Molt aprop del lloc on el 12 de juny de 2005 ens va presentar el Joan Mas, ja teniem a punt un forat per plantar-hi un pi. Primer hi va haver els parlaments de l'Arcadi explicant l'acte i el perquè del lloc i després vam plantar l'arbre soterrant en el forat un exemplar del seu llibre "Córrer per ser feliç" i el predictor que ens va confirmar l'arribada de la Fiona.
Després vam voler immortalitzar la festa amb una foto de les 140 persones que ens van voler acompanyar en un dia tan important per a nosaltres.
Abans de començar el dinar hi va haver un "pregó" de la festa escrit per la Remei Alibés (germana de l'Arcadi) i després, algunes sorpreses com l'entrega d'una cigonya al Sergi i la Laura (i una altra per uns amics que no ens van poder acompanyar per un problema familiar), un detall pels padrins de la Fiona: el Xavi i la Montse (moltes gràcies per tot i sobretot per acceptar fer de padrins a la nena) i el repartiment dels detalls del naixement de la Fiona i el de la família Alibés-Fàbregas. Després vam tenir algunes sorpreses com un joc a càrrec dels meus companys de feia, l'actuació dels Germans Colom d'Olot (molt bons!!) portats per la colla d'amics de Sallent o les estades que ens van regalar els companys de la tele, els amics Tastaurants i la família Gómez-Alibés. No parerem de sortir els caps de setmana, la Fiona sortirà més viatgera que nosaltres!!
Hem passat un cap de setmana extraordinari que tindrem gravat en la nostra memòria i que li explicarem a la Fiona quan sigui gran. Moltes gràcies a tothom per haver vingut ja que qui més qui menys ha fet algun esforç per acompanyar-nos aquest dia. Moltes gràcies per l'ajuda de tothom i sobretot als meus pares que han pencat tan tot el cap de setmana.
Aquest cap de setmana no l'oblidarem mai!!

La Fiona ja és aquí!!!

2011-09-05T13:44:00.011+02:00

Ahir la Fiona va fer 15 dies.

Tot i que intento actualitzar el blog tan sovint com puc ara em costa més trobar el temps per fer-ho ja que la Fiona ens en ocupa molt...
Va nèixer el dia 21 d'agost a les 23:54 a la Clínica Sant Josep de Manresa després d'un part molt ràpid i bonic. L'Arcadi va estar en tot moment amb mi i va poder disfrutar-lo tan com jo.
La Fiona va pesar 3,750 kgs i mesurava 51,5 cms. Curiosament va nèixer el mateix dia que el meu pare amb 63 anys de diferència, què content està l'avi i també l'àvia i ja no us dic les dues besàvies i el besavi. Amb l'arribada de la Fiona arriba una quarta generació: la besàvia Nasieta, l'àvia Llúcia, la mama Cristina i la Fiona.
La Fiona va nèixer amb un cabell negre i llarg i amb una carona rodoneta molt maca. El pare diu que té la carona rodoneta com la meva mare i el cabell negre com ell. Encara és molt petitona per veure a qui s'assembla però ja li he vist algunes expressions del seu pare. Com que a mi no s'assembla m'he fet un canvi de look i m'he tornat a tenyir el cabell amb el meu color i que òbviament no és ros com fins ara!
Després de 3 nits a la Clínica vam anar cap a casa a punt per començar una nova etapa de la vida que de ben segur serà molt plena per a tota la família!
La Fiona és una nena molt bona que dorm molt de dia i força de nit. No cal dir que encara que no dormim totes les hores que ens agradaria la recompensa és molt gran. Ens passem el dia mirant-la, ara és com una tele.
Ens passem tot el dia passejant i presumint de nena. Com que Sallent és un poble on ens coneixem gairebé tots no avancem molt ja que la volen veure.
Dissabte ja vam anar a una cursa amb ella, als 3 Pics de Navàs i es va portar molt bé. Diumenge vinent anirem al Cros de l'Ametlla de Merola, el de casa.

A punt pel gran dia...

2011-08-09T16:58:00.006+02:00

El 18 d'agost és el dia que ha de néixer la Fiona (segons la rodeta del ginecòleg)... És per això que estem aprofitant els últims dies de ser 2 amb la il·lusió de ser 3 aviat, molt aviat!!

Aquest cap de setmana l'hem ben aprofitat i farcit de trobades.

El dissabte vam estar a Vilanova amb els nebots i aprofitant els pocs raigs de sol que hi havia abans d'una bona paella i una fideuà. A la tarda vam fer cap a Coma-ruga al 14è Homenatge Eduard Manchón on l'Arcadi va fer el xut d'honor junt a la Cristina Cubero, la Lucrecia, el Sergi Bruguera i l'Steve Archibald. Ho podeu veure aquí: www.tv3.cat/videos/3650251

I al vespre: sopar de la colla!! Tot i que les vacances dispersen a tothom en el nostre cas ha servit per reunir-nos tots o gairebé tots ja que el David Pascual sí que era de vacances!! Els altres ens vam reunir al voltant d'una taula. Des de Nadal que no ho fèiem i ja era hora! També va ser l'últim sopar amb ells abans que neixi la Fiona. Durant el sopar ens van fer un munt de regals per la nena! Va ser un gran sopar en molt bona companyia!!!

I el diumenge, més!!

Vam anar a la Cursa de Malgrat de Mar, l'última amb la Fiona dins la panxa... Allà vaig estar amb una altra Fiona, la filla del Marc i la Tània Correcats. Una monada de nena!!

I després, vam anar fins a Masnou a visitar més nebots i una estoneta més de platja; segurament haurà estat l'última de la temporada...

Ara ja només ens queda esperar a que la Fiona vulgui sortir. Tenim tantes ganes de veure-li la carona!! Però em sembla que es farà esperar...

Ja estem casats!!

2011-06-17T22:20:00.004+02:00

El passat diumenge l'Arcadi i jo ens vam casar.

Rodejats de la família més directe ens vam casar a la Casa-Museu Torres Amat de Sallent. La cerimònia la va fer el flamant alcalde de Sallent, David Saldoni, amic meu personal des dels 3 anys!! Va ser una cerimònia molt emotiva i que recordarem tots per ser el seu primer acte oficial. Pares, avis, germans i altres ens van acompanyar en aquest dia que vam posar per escrit una relació de 6 anys. Aquesta relació de 2, en dos mesos serà de 3 amb el naixement de la Fiona.

Tot i que ens aquests 6 anys hem fet moltes Llunes de Mel, ara estem fent l'oficial per les terres de la Ligúria i la Toscana. Platja, solet i relax predomina en aquest viatge.

Quants dies!

2011-05-20T16:22:00.003+02:00

Fa molts dies que no he escrit res però ens han anat passant moltes coses...
Ja estic en el sisé mes del meu embaràs i abans que ens adonem tindrem aquí a la Fiona, aquest és el nom que hem triat per a la nostra filla. Fa 15 dies vam anar a fer l'eco 3D i aquí us penjem una foto. Ara ja deu fer 1 quilo. Quina sensació més extraordinària notar com es mou a dins meu i, ara, a més de notar-la ja es veu com es mou.
Canviant de tema, la setmana passada vam presentar amb l'Arcadi la 24 Nit de l'Esportista de Sallent. Després que l'Arcadi participés a la desena edició de la Cursa del Riu Cornet (va fer marca en aquesta cursa) vam fer aquesta presentació davant de gairebé 600 persones. Va ser una vetllada molt bonica i ens ho vam passar molt bé en molt bona companyia.
Aquest cap de setmana l'Arcadi és a Hamburg a córrer la marató i jo m'he quedat ja que el meu millor amic es presenta d'alcalde a Sallent i volia estar aquí, a més, diumenge em toca treballar per l'Ajuntament a les eleccions municipals.

Japó

2011-03-12T10:15:00.007+01:00

Tot i que fa més d'una setmana que hem tornat i m'havia despistat d'explicar l'última jornada del nostre viatge amb la catàstrofe d'ahir m'he llevat amb ganes de fer un nova entrada d'homenatge a un país que ens va encantar i que a hores d'ara està destrossat material i moralment.
La notícia ens ha colpit molt i, més, quan acabes d'arribar d'allà. El nostres amics, el Josep i la Tere, feia 48 hores que n'havien arribat. La primera preocupació va ser la Mariona però a les 7 de la tarda (3 de la matinada per ells) vam rebre un SMS on ens deia que acabava d'arribar a casa i estava bé. Gràcies.
Tots sabem que és un país de terratrèmols però no te'n fas a la idea ni veient les esgarrifoses imatges que ens van passant per TV.
Quan vam tornar tenia ganes de fer un resum del viatge amb aspectes i peculiaritats d'allà. Entre ells hi havia el dels terratrèmols. En vam viure un en pròpies carns tot i que diariament n'hi han. Va ser la nit de divendres 25 al dissabte 26 que acaavem de tornat de Kioto. En arribar a la capital ens vam trobar amb que feia molt vent i des del llit sentiem com es movien els arbres, les senyals i cartells i feia molta fresa. Cap allà les 2 de la matinada ens vam despertar per la tremolor d'una mampàra de vidre que teniem a l'apartament per separar l'àrea de dormir de la de menjar. El llit també es va moure. El cor m'anava acceleradíssim i l'Arcadi em va intentar tranquil·litzar dient-me que era una corrent d'aire però tots dos sabíem que allò era un petit terratrèmol. Per un moment vaig pensar en vestir-nos, agafar els passaports i baixar (a peu, és clar!) els 12 pisos i sortir al carrer però la cosa, per sort, no va anar a més. L'endemà al matí la Mariona ens va explicar que hi ha terratrèmols diàriament però no tots surten a les notícies i ells hi estan acostumats a aquests. Tòquio està molt preparada i a l'oficina de Turisme ja et donen unes pautes a seguir si es produeix un fenomen així.
L'última para el nostre viatge va ser Kamakura, una altra ciutat plena de temples i més temples amb les típiques fustetes per posar-hi desitjos (o pegàries, com ho vulgueu dir!!)... i amb el Gran Buda, una estàtua de 14 metres d'alçada. En aquest buda s'hi pot entrar dins i ho vam fer. En el seu interior hi tenia una gran viga per preveure possibles moviments provinents de terratrèmols, com deu estar ara? Per internet no ho hem trobat però deu ser molt fort si ja va sobreviure un tsunami al segle XV... Aquest va ser el nostre últim dia en aquest país. Vam acabar sopant en el pis 42 de l'hotel Park Hyatt des d'on vam poder observar per últim cop Tòquio de nit.
Vam marxar pensant que hi tornariem perquè ens havia agradat molt i perquè ens agradarà portar la nostra filla a un país que ja hi ha estat però sense poder-lo gaudir com cal.
Segur que un país com el Japó es refarà d'aquesta catàstrofe i tornarà a ser un destí turístic i de ben segur hi tornarem d'aquí a alguns anys. Mentrestant els recolzarem en la distància i estarem pendents de com s'aixequen...

Diumenge la MARATÓ i dilluns cap a NIKKO

2011-02-28T12:30:00.011+01:00

Ahir va ser el gran dia. LA MARATÓ.

L'Arcadi va marxar cap a la sortida i jo em vaig quedar a veure-la des de l'hotel i en acabat me'n vaig anar cap al 1r punt de trobada on havíem quedat amb la Tere. Puntualment ens vam trobar i vam anar a buscar lloc, quina gentada!! Em va recordar la marató de Nova York... Mica en mica ens vam anar fent lloc fins a trobar la posició i esperar els nostres maratonians. Ens va passar l'estona ràpid ja que era molt distret veure com anàven vestits alguns i aviat va passar l'Arcadi. Va fer la primera parada però aquest cop havien de ser més escuetes ja que volia baixar de 3:30 i no es podia entretenir tan però vam tenir temps per parlar, unes fotos, treure's la samarreta de màniga llarga i un petonet. No gaire més tard va passar el Josep amb la seva samarreta Correcat. Ens va saludar i nosaltres ens vam quedar una estona més per veure passar la Mariona però no la vam veure, totes les noies portaven samarreta rosa, missió gairebé impossible. Del km 10 vam anar cap al 22 on també ens va costar fer-nos lloc però amb paciència ho vam aconseguir. Vam veure l'Arcadi i el Josep i un munt de corredors i corredores amb samarretes del Barça. Aquí tampoc vam veure la Mariona però estàvem segures que la veuriem arribar en el dia del seu debut. D'aquí vam anar fins al km 34 no sense cues i fent-nos lloc entre la multitut d'espectadors. Aquí només vam esperar l'Arcadi ja que si no ens era just veure'l arribar al km 41.
En aquesta marató vaig poder anar lleugera de pes pel que fa a les aigües ja que el Japó és un país ple de màquines expenedores de begudes a cada cantonada. Sembla una cosa normal però no ho és tan quan pots treure d'una mateixa màquina una llauna de refresc o un cafè amb llet o una xocolata calenta!! Resulta que les que estan etiquetades vermelles són calentes i les blaves fredes, increïble!

Tot i que vam córrer, no vam poder arribar a temps de veure l'Arcadi a l'últim punt ja que el trajecte era una mica llarg i no ho vam acabar de contar bé. Al Josep sí que el vam veure arribar amb la seva senyera penjada del coll. Amb el Josep ens vam reunir ràpid però amb l'Arcadi ens va costar més... Finalment un temps per l'Arcadi de 3:28:23. Quin bon temps, papi!! Esperant-lo vam veure arribar a una pletòrica Mariona acabant la seva primera marató! Felicitats als tres!! Al vespre vam anar a celebrar-ho amb uns bons plats de tempura.

Aquest matí ens hem llevat per continuar fent el turista amb el Josep i la Tere i hem agafat un primer tren fins a Utsunomiya. En arribar hem vist que les previsions de pluja s'estaven complint però pluja? No, era aigua-neu!! Allà hem agafat una línea turística cap a Nikko on aviat hem pogut veure que aqueella neu anava quedant agafada i cada vegada nevava amb més intensitat. Quan hem arribat a Nikko tot era blanc però èrem allà i havim de fer el previst. A l'oficina d'informació ens han atés molt bé i ens han explicat què podiem fer i amb els paraigües i ben abrigats no ens ho hem pensat dos cops. Hem començat pel pont de Shinkyo ben nevat i hem continuat pujant cap a la zona dels temples amb molt de comte. Pujades i escales i més escales que en alguns moments s'ha fet feixugues per la neu i per la marató d'ahir en els homes. Hem arribat fins el Toshogu Shrine on hem pogut veure el mausoleu de Tokugawa Ieyasu i els tres monos savis que segons els budistes representen la dita "no veure el mal, no escoltar el mal i no dir el mal". La veritat és que "me'ls imaginava més grans". El paisatge nevat de tots aquest temples ha estat meravellós com també les pagodes plenes de neu encara que de vegades ens han fet una mica de guitza en les fotos.

Cap a migdia hem baixat a poc a poc per anar a dinar i agafar un autobús que ens portaria al Parc Nacional per una carretera plena de revolts i de neu. Hem pujat dels 543m sobre el mar de Nikko als 1300 el parc. Aquest té una extensió de 1400 kms2 i els punts escènics més bonics i que hem visitat han estat les Cascades de Kegon i el llac de Chuzenji. Al primer s'hi arriba després de caminar 300m (avui sobre la neu) des de l'estació d'autobusos cap a l'oest i s'hi accedeix amb un ascensor que ens ha recordat l'accès a les del Niàgara. Les vistes són magnífiques i més amb un dia com avui que rajaven però també tenia alguna part glaçada. Tornant cap a l'estació i caminat 300m cap a l'est hi havia el llac. Amb la neu se'ns ha fet impossible acostar-nos-hi massa i la boira tampoc ens ha deixat veure les seves dimensions. Tot i això, ha valgutla pena. De fet, si ahir haguèssim vist la previsió de neu per aquesta zona potser ens ho haguèssim repensat i ens haguèssim perdut una gran visita i unes vistes i unes fotos extraordinàries!!

Ja hem tornat de Kioto!!

2011-02-26T12:52:00.011+01:00

Ahir cap a les 11 de la nit vam tornar de 2 dies intensos. El viatge va començar el dijous al matí sortint de Toquio Station i després d’algun problema inicial amb la validació del Japan Rail Pass, un abonament d’una setmana de tots els trens JR del Japó. La primera parada va ser Yokohama; per a mi, ciutat coneguda per l’equip de futbol Yokohama Marinos on va jugar-hi el meu ídol de joventut Julio Salinas. A part també hi ha una moderna ternimal marítimainternacional de passatgers. També hi ha reconvertit en uns centres comercials (que obrien a les 11 del matí!!) els Red Brick Warehouse que havien estat els magatzems portuaris. També s’hi troba l’edifici més alt del Japó, la torre Landmark i una de les nòries més altes del món amb 112.5 metres. Ho vam veure tot molt de passada ja que el temps no ens va acompanyar massa. A l’hora prevista agafàvem el tren bala cap a Kioto uns 500 kms en 2 hores i 23 minuts.
En arribar a l’immensa estació ens vam despistar una mica per trobar el Ryocan Izuyasu. A Kioto no vam agafar hotel sino les típiques vivendes japoneses. Vam arribar-hi abans d’hora i vam deixar les coses i cap a fer el turista! En aquesta ciutat la gent es mou amb autobús, doncs nosaltres també. Vam anar fins al Temple Kiyomizudera pujant per uns empinats carrers plens de botiguetes de souvenirs i de japonesos, poc turisme occidental. És un camí d’1 km aproximadament on t’hi vas trobant temples i pagodes pel camí amb els seus clàssics rituals. Aquí vam començar a trobar moltes japoneses aprenents de geishes però el bo encara estava per arribar. Quan es va començar a fer fosc vam baixar fins al barri de Gion, lloc habitual de les geishas. El dia estava plujós però tenia el seu encant passejar pels estrets carrers plens de riocans i seguramente d’amagadas okiyas extretes del llibre Memòries d’una geisha. Vam passejar i passejar fins a obtenir el seu fruit: 2 geishes!! La primera ens va agafar per sorpresa, anava acompanyada d’una nena que no devia tenir més de 12 anys que la portava sota un fi paraigües i li obria la porta d’una elegant entrada. Però no havia passat ni 2 minuts que en vam veure venir una altra i aquesta sí que la vam poder observar bé tot i que en la distància per educació. Estàvem contents, havíem vist 2 geishes.
Ja satisfets vam agafar el bus per tornar al ryocan on teniem hora per sopar a les 7 de la tarda!!!
Ja ens esperaven amb les sabatilles a punt i l’estança preparada amb una taula baixa i el te a punt. Després ens va posar un kimono per estar més còmodes i ens va ensenyar la resta de les dependències. Òbviament els lavabos fora de l’habitació i les dutxes de vapor d’homes i dones separades. Encara no sabem si hi havia algú més allotjat… Després ens va fer pujar a dalt on ja teníem la taula preparada. L’Arcadi va sopar no gaire còmode tirat per terra, hehehe.
Segurament pels amants del menjar japonés allò era un festival per nosaltres una experiència nova intentant provar-ho tot: sashimi de tonyina i un altre peix blanc, diverses sopes, un bol amb unes algues i un diminuts peixets que et miraven, tèmpures, arròs, algun vegetal no reconegut, una olla plena de tofu (Bacalao com haguèssis disfrutat!!), peix cuinat i de postres taronja!!! Quan vam acabar de sopar (no deviem quedar gaire bé a ulls de la mestressa) vam tornar a la nostra estança on ja hi teniem el futon a punt. Llegir una mica i a dormir que l’endemà teniem moltes coses per veure i l’esmorzar a 2/4 de 8.
Ens vam llevar i cadascú a la seva dutxa o banyera i a punt per un altre festival per esmorzar: més arrós i les algues a punt per fer rotllets, truita com les nostres, més sopes, més vegetals, mongetes tendres i d’altres.
En acabat vam recollir-ho tot i vam marxar no sense reverències per part dels amos del ryocan.
Vam anar fins a l’estació i per deixar les coses en una guixeta i d’aquí anar caminant fins al Temple Toji on hi ha la pagoda més altra del Japó amb 5 plantes d’alçada. Altre vegada autobús i cap al Temple Kinkakuji conegut com el Pavelló d’Or; té 3 plantes construides amb pa d’or al costat d’un estany i data del 1397. També és un reocorregut on s’hi van trobant temples i nens, molts nens d’escola uniformats.
D’aquí ja vam tornar a l’estació per agafar un tren i parar a uns 5 minuts de Kioto, a Inari. Aquí hi ha un santuari sintoista que es troba després travessar milers de portes, toriis, vermelles tirant a toronja. És tot un camí que puja i acaba amb el santuario de Go Hoden que no hi vam arribar perquè no teniem més temps. Aquestes portes són donacions de particulars o empreses agraint la fertilitat de la terra.
Després d’aquí vam tornar a agafar el tren molt aprop de l’entrada d’aquest lloc via Nara. Cal dir que va ser un pal ja que és un trajecte que dura més d’una hora, si no agafes l’express, i són vagons de metro fet que resulta molt incòmode. Hi vam arribar cap a l’hora de dinar nostra i vam anar directament a un lloc que no sé pas si complia totes les condicions higièniques, era molt autèntic amb una senyora que només parlava japonés. Aquesta criatura que porto naixerà immunitazada a tot!!
En acabar vam pujar (per què tots els temples es troben d’alt de les muntanyes?) a través d’un carrer ple de botigues i fruiteries no tan cares com a Tòquio cap al parc de Nara una extensió de terreny enorme ple d’arbres i de daines que se’t travessaven i si no estaves alerta et llepàven les mans i se’t mejaven els papers!! Després de caminar uns 2 kms vam arribar al Temple Todaji considerat l’edifici de fusta més gran del mòn i no és estrany ja que en el seu interior hi ha el Buda Vairocan, l’estàtua de bronze també més gran del món i que fa 15 m. d’alçada; el cap fa més de 5 m., l’ull 1m i l’orella 2,5. Tot un gegant!! Després de donar un vol pel parc tornada cap a Kioto a buscar el tren bala i cap la capital de nou a descansar. Quins dos dies més ben amortitzats!!

Avui ha estat un dia més tranquil. Hem anat a la Fira del Corredor a buscar els dorsals. Allà ens hem trobat amb el Josep i la Tere i la Mariona. Hem visitat un nou barri molt modern, l'illa Odaiba que és on acaba la Marató de Tòquio de demà. Hem dinat tots 5 per allà i a la tarda tots a descansar que demà els maratonians tenen molya feina. Molta sort als 3 i en especial a la Mariona que és laseva primera. Ànims campions!!

Ara a descansar i demà més!!

Passejant per Tòquio

2011-02-23T12:38:00.011+01:00

Aquests 2 últims dies els hem passat passejant per diferents barris d'aquesta enlluernadora i trepidant ciutat.

Ahir al matí vam anar fins a l'edifici del Govern Metropolità de Tòquio on al pis 45 hi ha un observatori de la ciutat. Ens va decepcionar una mica perquè ens pensàvem que era exterior... De totes maneres les vistes són espectaculars miris per on miris i, a més, es va deixar veure el Monte Fuji nevat a l'horitzó. Després vam tornar a agafar el metro.

El metro mereixeria una punt i a part. La ciutat té 26 línees de metro més totes les de tren i entre elles n'hi ha de públiques i de privades. És car. I cada trajecte té el seu preu la qual cosa fa molt carregós anar pagant cada moment el que val. El més pràctic és comprar una targeta Pasmo o Suica que es va carregant i la vas fent servir quan entres o surts de l'estació.

Seguim amb les visites amb la del Temple shinto de Meiji Jingu, un santuari consagrat a l'Emperador meiji i la seva dona l'any 1920, bastant nou. Per entrar-hi has de passsr per sota de les torii, portes de fusta. En aquesta època de l'any no hi ha gaire turista i sí molt japonés la qual cosa et fa més fàcil veure com actuen en llocs com aquests. Rituals de rentar-se les mans, primer l'esquerra i després la dreta i en acabar la cara per entrar a resar és fàcil de veure abans d'accedir-hi. I un cop dins més i més rituals amb pregàries que escriuen en unes fustes o d'altres que dipositen en unes urnes. Tot plegat curiós.

Tornant enrera des del temple pel passeig de més de 10000 arbres que el compon vam arribar fins als carrers Omotesando i Takeshita Dori. Curiosíssims carrers i sobretot aquest últim ple de botigues on es troben articles relacionats amb personatges i ídols de les adolescents. Tot un espectacle. Aquí vam dinar-hi i vam trobar-hi els primers catalans, una mare i els seus dos fills que ens vans reconèixer, bé van reconèixer a l'Arcadi i que hi viuen des del setembre. Aquest carrer està ple d'adolescents vestides estrafalàriament i sobretot amb faldilles curtes i mitjons fins als genolls, fins i tot els uniformes d'escola són curtíssims!! És entretingut venir-hi a passejar...

Avui el dia l'hem començat anant al barri d'Asakusa. Sortint de l'estació de metro hem enfilat pel carrer Nakamisa. Curiosament és el primer lloc on hem vist botigues de souvenirs. És un carrer d'uns 250 metres de llargada molt bonic ple de botigues a banda i banda de souvenirs i de dolços amb una oloreta però bastant peculiars.

Al final del carrer hi ha l'entrada al Temple Sensoji fundat a l'any 628 i és el més antic de la ciutat. Està dedicat a la deesa Kannon. La seva entrada és a través de la porta "Kaminarimon" amb grans fanals penjant. Anualment és visitat per 20 milions de persones. Al costat d'aquest temple s'hi pot veure una pagoda de 5 alçades i de 64 metres d'alçada. A l'edifici anomenat "Hondo" hi ha l'estàtua de Kanon que fa de 5 a 6 cm d'alçada però que mai ha estat mostrada al públic.

Al migdia hem utilitzaat un transport que no ho havíem fet encara en aquest viatge: el barco. Hem baixat des d'Asakusa pel que ells en diuen Òmnigbus aquàtic tot tapat i això que avui feia molt bon dia per anar descobert fins a Hinode amb un recorregut passant per sota de fins a 13 ponts (quin número!) És un viatge entrtingut en el quan s'hi pot veure la reproducció en petit que tenen de la Torre Eiffel.

Per acabar la jornada d'avui hem anat al Barri Electrònic. En altres èpoques devia ser més llaminer per als occidentals com nosaltres que visitaven la ciutat. Ara no val la pena comprar aquí ja que pràcticament tot és al mateix preu que ho podem compprar nosaltres. Diuen que ara val la pena Hong Kong o Singapur però no Tòquio. Hem passejat per aquests carrers i tafanejat.

Hem dinat també en aquesta zona i ho hem fet curiosament. Els "restaurants" tenen expositors a les portes amb els plats que disposen.

El més curiós és que en aquest hi ha una màquina fora la porta on compres el tiquet ambel plat que vols i hi entres i el dones i t'ho preparen; la majoria de tèmpures i rebossats ja els tenen a punt i van per feian. Estàs en tauletes compartides, amb palillos per menjar i una màqueina amb aigua que te'n pots servir tota la que vulguis. Aquí hi ha unes fotos dels plats. Ahir també ho vam trobar en parades de crepes que són realment espectaculars!!

Ara a sopar i a dormir que demà agafem el tren bala i anem cap a Kioto i altres llocs d'interés dels voltants.

Fins aviat!

Ja som a Tòquio!!

2011-02-21T13:59:00.006+01:00

Ja fa més de 24 hores que hem arribat a Tòquio i tot el que estem veient ens està agradant molt.
Ahir vam arribar cap a la 1 del migdia a l’aeroport de Narita a 1 hora i mitja de la capital nipona. Cap a les 5 de la tarda vam arribar a l’apartament que hem agafat per 10 nits tot i que en perdrem una quan anem a Kioto.
Ahir després d’instal·lar-nos vam anar fins a un dels centres, Shinjuku, on havíem quedat amb la Mariona, una noia de Barcelona que està aquí des del mes de gener i després d’haver-hi estat 4 mesos l’any passat. Vam fer el primer sopar japonés amb ella i uns amics de Barcelona que també estan aquí i una amiga japonesa. Vam sopar bé a base de coses cuinades, que també n’hi ha!! Ens vam retirar aviat ja que el jet lag ens començava a passar factura i, a més, avui ens havíem de llevar per ser a les 6 al mercat del peix de Tsukiji, uns dels més grans del món i on es diu que es consumeix la meitat de la tonyina que es pesca en tot el món. Realment espectacular veure com tallaven les peces tan fresques com congelades. No les tenia totes amb mi de poder aguantar aquelles olors en el meu estat però em sembla que estava més pendent que no m’atropellessin que no pas d'una altra cosa… Has d’anar molt alerta ja que no ets ben vist per tothom ja que ells estan treballant. El fet d’anar amb la Mariona (que es defensa molt bé amb l’idioma) i amb 5 amics més japonesos ens ho ha fet una més fácil. El més típic és sortir cap als carrers dels voltants a esmorzar sushi. Ens pensàvem que ens costaria més però ho hem acabat fent. Hem fet l’àpat a base de sushi. El que hem menjat més de gust és el que hi ha el peix cru (tonyina o salmó) envoltat d’arròs i tancat per una alga. Hem passat una bona estona amb tots ells i després cadascú ha agafat el seu camí. Nosaltres hem anat fins a Hama-Rikyu-Teien, un parc amb uns jardins molt grans que a la primavera deu estar espectacular tot i que ja hem vist els primers ametllers que començaven a florir tot i el fred que fa encara a Tòquio.
D’aquí hem anat caminant cap a Ginza, una avinguda semblant a la Cinquena de Nova York amb botigues de marques intocables. Hem entrat a alguna depachika que són les seccions d’aliments subterrànees de grans magatzems que resultan realmente espectaculars per la presentació i a vegades pels preus: hem pogut veure melons a 125 euros els més barats!!
Hem volgut visitar l’edifcici Sony però estava tancat per treballs de manteniment; mirarem de tornar-hi abans de marxar...
Cap al migdia hem tornat cap al barri on tenim l’apartament per descansar una mica…
A la tarda i ja fosc hem anat fins a Shibuya, una zona de llums de neó semblants a Times Square... Hem passejat per aquesta confluència de 6 carrers ple d’ambient i de japonesos passejant i comprant en botigues ben excèntriques.
Ara estem a punt d’anar a dormir després d’haver fet un pa amb tomàquet a l’apartament. El jet lag va fent el seu efecte. Bona nit i fins demà!

Pujada al Castell de Castelldefels

2010-12-09T22:44:00.004+01:00

Tot i que faig poques curses, el 6 de desembre n'hi ha una que he fet amb aquest 4 anys. La cursa és la Pujada al Castell de Castelldefels de 4, 900 kms. És una cursa molt familiar i tot i que és curteta per a mi és molt dura ja que té molta part en pujada. Com cada any, l'Arcadi també m'hi va acompanyar i els meus pares també van venir a veure'ns. El temps, per a mi, és el de menys. Estic contenta en poder-la fer sense caminar i arribant a meta amb un gran somriure! Gràcies a tots els amics de Corredors.cat pels seus ànims, els necessito tots! I gràcies Runner per les fotos. Els meus pares també ens en van fer però ara no les tinc a mà. Si tot va bé, la propera cursa serà La Sansi4 de Lloret de Mar.

La Marató de New York i el Niàgara

2010-11-11T13:25:00.007+01:00

El diumenge va ser el gran dia, la Marató. L'Arcadi va matinar molt ja que aquesta marató requereix de molta infraestructura ja que la van córrer més de 45.000 persones. Nosaltres vam esmorzar i vam anar cap a la parada de metro on havíem quedat amb l'Anna per anar cap al primer punt de trobada a Brooklyn i veure l'ambient d'allà que és espectacular i poder veure els primers encapçalats per Gebrsailasse. Vam formar un primer grupet de supporters junt amb els meus pares, la Laura i la Maria i una estelada i una senyera que feia que tothom ens veiés i ens demanés d'on era la bandera. Un gustàs poder explicar-ho.Un dia històric ja que després de retirar-se a la milla 16 va anunciar la seva retirada. Allà els vam anar veient passant a tots: Correcats, el Jaume i el David, més Correcats i, evidentment, a l'Arcadi que en aquest punt anava amb la Natatxa. D'aquí vam anar a la 1a Avinguda on vam perdre part de l'expedició pels temps dels respectius maratonians i vam trobar-nos amb d'altres com la Sònia i la Laura i el Roger. En aquest punt ja es comença a veure el patiment tot i que l'últim punt ja al Central Park i a la milla 24 és el lloc on els quilòmetres passen més factura. Aquí l'Arcadi va passar parant molt poquet ja que va veure que podia baixar de les 4 hores i així va ser, va acabar en 3:58. Enhorabona per la 104!!!

D'aquí vam anar cap al punt de trobada, els peus del cavall del Museu d'Història Natural. Va ser un moment d'abraçades, petons i felicitacions que posa la pell de gallina i fa escapar alguna que altra llàgrima després de la feina assolida després de mesos de sacrifici. Felicitacions a tots!!

La tarda la vam dedicar a descansar l'Arcadi i a passejar i fer shopping per Broadway i voltants nosaltres. El sopar, com es habitual en cada marató, és una invitació de l'Arcadi. Aquesta vegada vam anar al River Café, un lloc magnífic des d'on es veu tot l'sky line de NY que era més espectacular encara quan hi havia les Torres Bessones. Ensvan acompanyar l'Anna i el Jaume. Vam sopar molt bé i en molt bona companyia!!!!

El dilluns vam matinar molt ja que començàvem una excursió sorpresa de dos dies per als meus pares. Vam agafar el cotxe de lloguer i vam començar a tirar milles destí el Niàgara. Ma maress'ho ensumava però li semblava massa lluny i massa bonic. Quan ja només ens quedàven uns 100 kms la meva mare va veure al navegador la dirrecció que teniem i no s'ho podia creure!!!! La vam fer tan feliç... no s'ho acabava de creure. Quan vam arribar al Niàgara el sol brillava sobre les catarates. Vamaprofitar la claror per fer fotos davant aquella gran quantitat d'aigua que queia per la banda canadenca i baixar a unes "catacumbes" on l'aigua es veu ben d'aprop.

Després vam passaejar per la ciutat que per la lluminària semblava Las Vegas però molt buida en temporada baixa. Al vespre vam sopar al restaurant giratori Skylon tot i que ma mare va patir una mica per l'alçada...

Al matí vam matinar, per variar, i vam anar cap al Niàgara on the Lake, un poblet molt bonic amb una botiga de Nadal que hi és tot l'any. Per arribar-hi vam passar per la carretera que passa pel costat del riu i on es veuen unes precioses cases envoltades de jardí i és que aquestaa gent té tanta extensió...

Vam tornar a travessar la frontera i vam visitar la banda americana que jo ho havia visitat abans. També és bonic de veure i es veuen més d'aprop.

Cap a última hora de la tarda vam arribar de nou a NY. Gairebé sense tempsper res vam anar cap al Birdland, un club de jazz de Manhattn on hi actuava una llegenda de 80 anys, Jim Hall i el seu quartet!! Vam passar-ho molt bé.

Quan vam arribar a l'apartament vam tenir una sorpresa molt desagradable: ens havíem deixat els passaports al cotxe de lloguer! El pànic ens va atrapar i corrent l'Arcadi i el meu pare van tornar cap al pàquing on hi havia l'empresa de lloguer però el cotxe no hi era ja que només arribar un noi de l'empresa se l'havia endut. Vam decidir anar abans de les 7 del matí a l'agència no fos car que el tornessin a llogar. En arribar vam constatar que el cotxe no hi era i una senyora de parla hispana de l'agència ens va demanar 3 hores per buscar-lo per les altres agències. De totes maneres ja haviem començat a mirar què haviem de fer per anar al consulat a fer una sortida d'emergència. L'excursió a Harlem i a Gospel, l'Arcadi i jo ja no hi vam anar però sí els meus pares amb el Sergi, la Laura, la Maria i un gran grup de Correcats. Finalment, quan a les 10 vam tornar a l'agència de lloguer ens havien trobat els passaports i en una nhora serien allà. Vam respirar tranquils... Quin dia més llarga ahir amb el patiment dels passaports. Al migdia vam anar a Brooklyn per travessart el pont a l'hora que sens hi feia fosc. L'expedicìó era important: nosaltres, els Sergi's i els Albert's. En total 11. Després de creuar el pont vam anar cap al Madison per anar al bàsquet. És sempre una experiència veure un partit de l'NBA! En aquesta ocasió els Knicks jugàven contra els Warriors, els de casa van perdre de 5. Vam acabar el dia amb una tradició també, sopar al Strardust tots 11!! Els petits, i també, grans van disfrutar com camells escoltant als cambrers cantant alhora que servien les taules. Vam acomiadar la nit passejant per Times Square i amb unes últimes fotos de la lluminària de la ciutat.

Ara ja estem fent maletes. D'aquí a una mica sortirem a fer l'última passejada d'aquest viatge i cap a les 4 cap a l'aeroport.

Fins aviat!

A New York i a punt per la MARATÓ!!

2010-11-07T13:11:00.005+01:00

Dimecres vam arribar a New York i, per primera vegada, vaig volar amb Continental Airlines per Newark. Un vol molt plàcid que va arribar mitja hora abans de l'hora programada. Amb taxi vam anar fins als Radio City Appartments on estem allotjats molt ben situats al cor de Manhattan en un apartament per a 4, ja que hem vingut amb els meus pares! Una vegada allotjats vam anar a donar un primer cop d'ull a una ciutat que cada vegada que hi vaig em deixa més fascinada. A primera hora de la tarda vam pujar al Top of the Rock amb un dia excel·lent tal i com deia les prediccions.

Vam baixar i vam passejar una estona més esperant l'hora de sopar aviadet ja que el jetlag començava a fer-se notar. Com és tradició en els nostres viatges a NY el primer i l'últim sopar és a l'Startdust, un lloc ambientat dels anys 60 amb cambrers que canten en directe. Extraordinari!

Dijous ens vam llevar amb pluja (aquests de la meteo ho encerten a NY!). Vam anar a la Fira del Corredor i després vam canviar travessar el Pont de Brooklyn per la visita al MOMA. Els museus et permeten fer canvis de plans... Un museu molt interessant sobretot les plantes de pintura, per a mi!

Divendres vam matinar per anar a córrer fins al Central Park i veure la línnia d'arribada de la marató. Semblava la rambla!!

Després ja ens vam trobar amb part de l'expedició, el Sergi, la Laura i la Maria i vam anar fins al sud de Manhattan, a la zona 0. Ens agrada anar seguint l'evolucíó de les obres i la veritat és que està molt canviat respecte l'any passat i és que ja hi ha un parell d'edificis aixecats i ja no només hi ha fonaments.

Després vam visitar la Reserva Federal d'or i tot i que és molt interessant vam quedar una mica decepcionats ja que esperavem veure més or tot i que amb el que vam veure ja ens conformaríem d'haver-nos el emportat, jejeje! I d'aquí vam enfilar cap a Canal Street en busca de l'atracció de les xines que et porten a veure gènere falsificat (bolsos, carteres, ulleres, rellotges,...) Vam riure molt corrent darrera la xina pels carrerons de ChinaTown... En aquesta zona passes d'un barri a un altre en un moment, per exemple vam dina a Little Italy i vam acabar passejant pel Soho, un barri ple de botigues de grans marques i de disseny. Divendres vam anar al teatre a veure el Rei LLeó, quin espectacle!! Per sort, n'hem pogut veure varis a Broadway però l'espectacularitat d'aquest és impressionant. Els animals estan fets extraordinariament aconseguits.

Ahir vam fer la cursa de les banderes que comença a les Nacions Unides i acaba al Central Park. Nosaltres la vam fer amb els meus pares caminant lleugerets i vam passejar l'estelada pels carrers de NY. Durant la cursa vam poder saludar molts catalans, alguns de coneguts de Corredors.cat. Després vam passejar pel Central Park per veure el punt de trobada de la marató.

Abans del dinar amb els amics de Corredors.cat, l'Arcadi va anar a descansar una mica i nosaltres vam anar de compres amb els meus pares per la zona de l'Empire States Building. I al migdia, el gran dinar Correcat!!!! Unes 75 persones ens vam reunir a un italià de Times Square per fer el dinar de germanor. Després, foto oficial aTimes Square, impressionant. I a la tarda ja vam recuperar la resta de l'expedició, l'Albert, la Sònia, la Laura i el Roger per anar a l'espectacle de les Rockettes al Radio City, un espectacle que no ens cansem de veure i que aquest any ens ha sorprés pels canvis soferts. Excel·lent! Una passada veure les cares de la Laura i el Roger!!

Ara ja estem preparant tot els "trastos" per anar a seguir els maratonians. L'expedició sortirà de Radio City cap a Brooklyn, un dels llocs més expetaculars però ja us explicaré...

De pont a Donosti i altres

2010-10-09T18:11:00.007+02:00

Coincidint amb la 33a Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes a Donosti ens hem agafat una setmaneta de vacances.

Ahir vam arribar a Donosti cap al tard amb el temps just de recollir les acreditacions i agafar un autobús per anar a sopar a Tolosa. Quis festivals gastronòmics tenim aquests dies! El sopar d'ahir va ser excel·lent servit per Tolosa Gourmet amb productes típics de la terra com la xistorra, els pebrots del piquillo o el "chuletón". Unes 850 persones vam reunir-nos a l'espai "El Tinglado" amb molts penyistes coneguts com els de Santpedor, Monistrol de Montserrat, d'Avià o d'altres i amb la Junta del FCB encapçalada per Jordi Cardoner i amb ex-jugadors com Julio Alberto, Pep Moratalla o "lobo" Carrasco. Després de sopar vam tornar cap a Donosti on a les 2 de la matinada estàvem a 25 graus!!

Aquest matí, el dia s'ha llevat molt tapat i plovisquejant però no ha espantat als centenars de penyistes que han desfilat amb els seus estandards. Nosaltres també portàvem el de la PB Sallent però pesa tan que ens hem vist incapaços d'onejar-lo durant 1 km. De totes maneres sí que ens han cridat a pujar a la foto de família que s'ha fet al Kursaal on s'ha fet la inauguració oficial presidida pel Sandro Rosell i feta a càrrec de la veu de l'estadi, el Manel Vich. Al saludar la taula presidencial he tingut l'ocasió de fotografiar-me amb el Sandro. Després de les salutacions han vingut els parlaments de les autoritats presents i la foto de família on he tingut l'honor d'estar al costat del Sandro, bé l'ha tingut ell l'honor perquè ha estat qui ha vingut!! Jejeje.

Després hem anat a dinar de pintxitos pel casc antic amb els amics del Mundo Deportivo i de l'Sport, Albert Sanchís i Toni CLosa i els seus fotògrafs.

Ara anem a la reunió oficial i al sopar oficial.

2010-09-26T20:09:00.003+02:00

Avui hem fet la XXII edició de la Caminada Popular de l'Ametlla de Merola.
Un homenatge a l'Enriqueta.
Sempre et portarem als nostres cors.

Cap de setmana a la muntanya

2010-08-30T16:48:00.005+02:00

Després de passar el cap de setmana passat a Cambrils amb els meus pares, aquest cap de setmana hem estat a Tarascon.

La setmana passada vam passar-lo a Cambrils on els meus pares han passat les vacances i que coincidia amb l'aniversari del meu pare. Hi vam estar amb la Laia i l'Arcadi va venir-hi el dissabte i va passar el dia. Vam disfrutat veient el Barça-Sevilla de la tornada de la Supercopa d'Espanya. Primer títol al sarró.

Divendres vam marxar cap a Tarascon al sud de França a passar el cap de setmana. L'Arcadi, els Mas, el Cales i els Picas hi acostumen a anar cada anys des d'en fa molts. Es va al càmping Le Pre-Lombard en un bungalow i de dia els homes surten en bici i les dones anem a donar el vol. Després de sopar tradicionals Trivials de dones contra homes.

Dissabte al matí vaig fer el primer entrenament de la temporada després dels 10 kms de l'Illa de Pasqua. L'objectiu és debutar a Barcelona, ja que no hi he corregut mai, a la cursa de la Jean Bouin i espero fer-ho amb la Montse. Un recorregut de 4 kms pel costat de l'Ariège per començar i ara a seguir el planning que em farà l'Arcadi!

Dissabte a la tarda mentre els homes feien 70 kms en bici nosaltres vam anar a Mirepoix, un poblet preciós amb una plaça molt bonica.

Diumenge vam pujar uns en bici i els altres en cotxe a Coll de Port on la temperatura era de 13 graus, perfecte després de tanta calor. Ahir vam tornar aviat ja que volíem ser a Sallent per veure la primera jornada de lliga a la Penya Barcelonista de Sallent amb l'Arcadi i el Carles. Comença molt bé la temporada amb el 0 a 3 i amb bones sensacions tot i que la Federación ens fa fer la primera parada per "la roja".

Cap de setmana a Mallorca

2010-08-17T22:25:00.003+02:00

Aquest cap de setmana hem estat a Mallorca. Fent les vacances al juny l'estiu s'està fent llarg i hem aprofitat els caps de setmana per fer-los més portable.
Divendres vam anar cap a la Colònia de Sant Jordi al sud de l'illa. Allà ens esperàven els nostres amics, els Riera i els Soler. Aprofitant la nostra estada a l'illa l'Arcadi també va presentar el llibre a Porreres. L'any passat vam conèixer aquest poble al formar part l'Arcadi d'una xerrada coincidint amb els 25 anys de la penya barcelonista.
Hem passat un molt bon cap de setmana amb bona companyia i amb molt bon temps. El dissabte al matí el vam passar a la platja i després vam anar a dinar a Can Manolo a Ses Salines, un lloc conegut pel seu exquisit "arrós de notari". Des de que coneixem la zona que cada vegada que hi som hi cau un àpat.
A la tarda vam visitar Cala Figuera abans d'anar a la presentació enmarcat en les festes de Sant Roc de Porreres. Després d'aquesta vam anar a la seu social de la Penya Barcelonista de Porreres a veure el Sevilla-Barça que tot i començar bé vam acabar en un resultat en contra massa exagerat! Haurem d'esperar la tornada al Camp Nou dissabte.
Diumenge vam matinar per agafar una embarcació tipus zodiac per anar fins a l'illa de Cabrera on no hi havia estat mai. L'excursió era de 2 hores i voltava l'illa amb una explicació de l'illa i parava a la Cova Blava. Cabrera és una illa no habitada on només hi ha un petit port amb poquetes cases on hi viuen els guàrdies del parc de Cabrera. Se m'oblidava que sí que hi ha una casa, de la família real, és clar! El dia abans havien estat fondejant per aquelles aigues el Fortuna.
Vam demanar al patró de l'embarcació fer una parada tècnica de 5 minuts al port per veure la cantina i el petit port. Després vam anar cap a la Cova Blava on vam poder fer-nos un bany en una aigua blava que encara se'n torna més quan es pon el sol. Va estar molt bé la remullada... Després vam tornar cap a terra ferma on vam fer una estoneta més de platja abans de dinar i anar cap a l'aeroport.
Dels 10 del cap de setmana, 4 marxàvem cap a Barcelona. El Xavi i el Roger tenien l'avió 4 hores abans que nosaltres però vam aprofitar el viatge i nosaltres vam poder canviar el vol a última hora i en les 2 últimes places que van quedar quan va acabar l'hora de facturació. A l'hora que havíem de sortir de Palma ja erem a casa!!
El cap de setmana vinent tornarem a anar a la platja a fer més "bronzo" i celebrar l'aniversari del meu pare!

Manifestació històrica.

2010-07-13T15:40:00.009+02:00

Quin dissabte vaig viure!! Des desl meus inicis a la JNC que no anava a cap manifestació. Quan vaig entrar a les Joventuts de CDC era una gran cita i alhora una gran festa anar a la Manifestació de l'11 de setembre i fins i tot vaig llegir-ne el manifest un any... Des d'aleshores per una cosa o una altra no havia tornar a anar-ni (ni a la del 2006) però dissabte hi vaig tornar per la "porta gran". Tota la setmana havia mirat com anar-hi i finalment CDC d'Artés, Avinyó i Sallent va fer un autocar. A l'arribar a Barcelona ja es veia que el bon ambient que s'havia creat durant la setmana era el hi hauria. El David hi havia anat amb el seu cotxe i ens vam trobar allà amb molta més gent de CDC. Era impressionant!! No hi cabia ni una agulla. Aviat ens vam adonar que allò era històric. Durant 1 hora i mitja no ens vam moure de lloc, les persones que portaven ràdio ens informàven que degut a la ent que s'havia posat per davant de la capçalera aquesta no podia moure's. Èrem molts i molts!!!!
La calor apretava però tothom aguantava allà al so al crit d'In-Inde-Independència. La pell se't posava de gallina per la quantitat de gent que èrem allà reivindicant el que és nostre. Gent de totes les edats i ideologies èrem allà per defensar la nostra terra. També hi havia d'altres persones que si bé no hi eren presents en persona per diferents motius (l'Arcadi, la meva mare o la del David treballant; el meu avi Amadeu massa gran per aguantar...) sí en esperit.
Enmig de la gent vam trobar-hi molts coneguts de diferents llocs i de diferents àmbits però tots amb el mateix objectiu. Va ser impressionant. Quan vam decidir marxar amb el David ja que ell tenia un acte a Sallent encara ens vam adonar més de la grandiositat d'aquella mani. Pels carrers que comunicàven al Passeig de Gràcia hi corrien centenars de persones i a la Rambla de Catalunya hi havia una manifestació paral·lela. Impressionant!
Hores després, a casa, encara em ressonàven aquells càntics i veia aquella munió de gent units per un sentiment. Què orgullosa estic de ser catalana!!!

Diumenge vam fer un matí de platja a Vilanova amb els meus pares, la Margarita, el Rafel i la Laia. M'agrada molt el sol i aquest any hem fet unes vacances sense gaire sol... Per sort, els caps de setmana els vaig aprofitant per fer "bronzo" tot i que el vinent me n'aniré cap al sud de França a veure el Tour i l'Arcadi. A l'agost farem algunes visites el cap de setmana a maics i famíla a la platja i tornarem el cap de setmana del 15 d'agost a Porrera de Mallorca amb la Montse, el Xavi i els nanos i el Bernat i l'Agnes.
Avui, soparet a casa amb el David i la Mire. Fa dies que els hi devia una fondue i avui ens ha anat bé de quedar al 3. Amb el David ens veiem cada dia a la feina però amb la Mire fa un munt que no ens veiem. Faltarà la Montse però la distància és insalvable (Madrid encara queda una mica lluny...).
Dijous celebrarem el 1r aniversari del meu fillol Gerard. Sembla ahir que va nèixer i ara ja camina tot solet!!

La Flama del Canigó

2010-06-25T16:09:00.006+02:00

La tarda de la Revetlla de Sant Joan vam estar a la Plaça Sant Jaume de Barcelona a l'arribada de la Flama. L'Arcadi en va fer la presentació i jo hi vaig anar amb el David des de Sallent. Allà ens va agradar molt l'acte ja que ni el David ni jo hi havíem estat abans tot i que algun any recordo qu va arribar a Sallent, però fa molts anys... L'acte va ser molt festiu i només al final hi va haver uns parlaments. En la part lúdica hi van intervenir músics i bastoners i un grup francés anomenat Vernisseurs que llançaven unes cintes grogues i vermelles que representaven la senyera de manera molt original.

La Flama va arribar de mans de l'Ateneu Santjustenc que van encendre el gresol que presidia la plaça i que en aquells moments hi havia força gent, algun d'ells guiris que passaven per allà i no entenien què passava. El gresol va servir perquè diferents col·lectius i entitats de la ciutat e l'utilitzessin per encendre més tard les fogueres de cada barri. També al final de l'acte es van cremar els desitjos que les persones que hi havia a la plaça havien dipositat en un recipient. Vaig tenir l'honor de llençar-los dins el gresol. Desenes de desitjos van cremar amb l'esperança que es cumpleixin.

Vam acabar anant a sopar amb el David i alguns amics més (alguns d'ells feia molts anys que no havia vist) al restaurant Els Pescadors del barri del Poble Nou. El restaurant es troba en una plaça rodejada de cases baixetes que feien semblar que ens trobavem en un poble mariner. Tot i els petards i petards que vam sentir vam estar-hi molt bé i vam menjar encara millor, quins arrossos!!

Buenos Aires i Colònia a l'Uruguai

2010-06-19T01:32:00.008+02:00

Ja estem esgotant les últimes hores a Sud-Amèrica.

Ahir ens vam llevar d'hora per veure in situ un partit de la selecció argentina. Quina passada!! Vam anar a un bar que ens va recomenar el Francisco anomenat LXP (Locos por el futbol) amb gairebé 30 pantalles de diferents mides i intensistats; hi vam anar a la segona part i encara hi havia alguna taula... El bar era ple de bojos i bojes de totes les edats que no deixaven de patir, de cridar i d'animar. Vam viure molt d'aprop la passió que senten per la selecció i que els fa parar el país. Els carrers estàven buits, la gent passejava els gossos guarnits de l'albiceleste,... Vam disfrutar molt i sobretot en la celebració dels gols amb tot un atrezzo que tenen montat: càntics, balls, barrets, trompetes,...

Després de tot el show vam anar al cementiri de Recoleta on hi ha enterrades persones rellevants de la història del país i, entre elles, Eva Perón. És una mostra d'art impressionant. Vam trobar una guia que ens va fer una visitaràpida pel cementiri explicant algunes de les seves històries, molt interessant.

Després vam fer el bus turístic, una manera que ens agrada molt per tenir una impressió de la ciutat. En aquesta ocasió durava 2h45 amb una parada en una de les zones peatonals de la ciutat. Hem estat molt de sort amb el temps ja que tot i ser hivern vam trobar un dia molt assolellat i vam poder fer el recorregut en la part descoberta de l'autobús. Entre d'altres vam veure la Casa Rosada, l'avinguda 9 de juliol que és la més ampla del món amb 18 carrils, 3 parterres i 2 voreres, el barri de la Boca, Puerto Madero i altres barris i monuments coneguts de la capital.

Al vespre vam anar a La esquina de Carlos Gardel a sopar i veure un espectacles de tango en directe que va ser molt bonic. Era una cosa molt turística però interessant. És una sala amb moltes persones una al costat de l'altra (estàvem amb uns cubans que viuen a Mèxic i una parella de Monzón) i amb molt merchandasing. Hi surten varis cantants entre ells un que ve a ser Carlos Gardel i un elenc de ballarins que en alguns moments semblaven gimnastes. La veritat és que és un espectacle molt bonic i espectacular.

Avui, hem agafat el Buquebus i hem creuat el riu de la Plata i hem anat fins a Colònia del sacramento al país veí, Uruguai. Hem marxat aviadet i en una hora ja hem estat en aquest poble declarat Patrimoni de la Humanitat pel seu casc antic. Hem estat fins a primera hora de la tarda passejant per aquest poblet tan encantador i amb un far molt coquetó.

Quan hem arribat a Buenos Aires hem passejat una estona per Palermo Soho, un altre dels 48 barris que té aquesta ciutat, ple d'outlets i on, per descomptat, no ens hem pogut estar de comprar alguna que altra cosa.

L'últim sopar d'aquestes vacances a terra ferma l'hem fet en un lloc no gaire autòcton sino més globalitzat com el Hard Rock Café. Ara a dormir que demà tenim feina a fer maletes...

Primeres hores a Buenos Aires

2010-06-17T13:09:00.004+02:00

Ja hem fet la primera presa de contacte amb la capital argentina.

Ahir vam arribar-hi 2 hores més tard del previst degut a un retard de l'avió, el primer en tot el viatge!! Només arribar a l'hotel vam deixar les coses i vam agafar un taxi per anar a Caminito, al barri de la Boca. A Caminito vam fer un mos per dinar en un bar que ja ho tenien tot montat pel partit Argentina-Corea del Sud d'avui. En aquest país perden el cap pel futbol. Tot està ple de banderes: carrers, edificis, botigues, bars, restaurants,.. estan com bojos pel futbol i amb l'esperança posada en el nostre Messi (nostre perquè el Barça és qui el paga!-com diu l'Arcadi). Vam passejar per aquesta zona plena de cases de colors i tanguistes per arreu. Botigues una al costat de l'altra amb els mateixos souvenirs però que igualment pares a totes. Vam tenir un moment divertit fent-nos unes fotos amb uns tanguistes que es dediquen a fer moviments de tangos amb els turistes per 20 pesos argentins ( uns 5 euros). Tan l'Arcadi com jo vam fer la turistada i vam riure molt...

Després de passejar i comprar vam anar a veure la Bombonera del Boca. És un estadi blau i groc molt auster enmig d'un barri una mica destertalat i ple de botigues relacionades amb l'equip. Sembla mentida que un estadi que per fora no diu res pot ser tan impressionant -segons diuen els que ho han viscut- quan hi ha un derbi Boca-River. I sembla mentida que un estadi així estigui tan allunyat del centre i sense cap metro (subte, n'hi diuen aquí) i només s'hi arriba amb uns busos bastant atrotinats.

Al vespre vam anar a sopar al restaurant La Brigada aconsellats pel Francisco i la Maria i vam sopar-hi molt bé amb el tradicionals trossos de carn. Què carnívors són aquí!! El lloc està ple de banderins, bufandes, pilotes i tot el que vulguis relacionat amb el futbol internacional. En certa part ens va recordar al Restaurant Salamanca de Barcelona que està ple de retalls i fotos, entre elles una del 2003 de Joan Manel Serrat que va sopar allà.

Ara ja ens hem llevat i esmorzarem i anirem a fer un café a algun bar deper aquí a veure com viuen els partits de la selecció nacional.

Ja som a Argentina

2010-06-16T13:10:00.005+02:00

Ahir a primera hora de la tarda vam arribar a Mendoza.

El dia anterior va ser un dia de nervis i neguits ja que quan vam arribar a Santiago de Xile i ens va venir a buscar la Tatiana ens va dir que havia nevat molt als Andes i no sabia si el pas fronterer amb Argentina, el Paso de los Libertadores, era tancat. Immediatament vam anar fins a la terminal d'autobusos a preguntar i ens va caure el món a sobre quan ens van dir que, efectivament, era tancat i que no sabien si l'autobus podia sortir l'endemà a les 9. Per nosaltres era un daltabaix ja que el vol cap a Buenos Aires ens sortia de Mendoza. Ens van dir que a les 6 del matí hi truquèssim. Anant a buscar el metro vam passar per una oficina de l'aerolínea LAN i vam demanar que ens costaria un vol Saqntiago-Mendoza per si calia per l'endemà, en aquells moments 125 euros per cap però com que no sabiem si el necessitaríem encara ens sortiria més car l'endemà. Vam tornar als apartaments molt moixos, sobretot jo. La Tatiana també va investigar per la seva part i les informacions eren que si no nevava o plovia aquella nit podria estar net i obrir-se al trànsit; de fet, és un pas fronterer molt important i hi havia més de 1500 camions aturarts. Vam anar a sopar a Infante51, recomenats pel Francisco i la Maria i vam sopar-hi molt bé tot i que estàvem molt preocupats.

Ahir a les 6 del matí hi vam trucar i el poobre no i devia estar colapsat amb les trucades i li va respondre a l'Arcadi "recién vengo llegando, llame en media hora!!!" entre la mala llet i el ràpid que parlava gairebé no el va entendre. Quan hi vam tornar a trucar, un altre noi més amable, ens va dir que a 2/4 de 8 els hi dirien alguna cosa des de la frontera. Nosaltres, nervioso però esperençats, vam arreglar les coses per si podiem sortir. Quan hi vam tornar a trucar ens van informar que sortia l'autobus perquè a les 10 estava previst que s'obrís i així anàvem fent camí. Quina sort!!

Vam arribar a l'estació i vam anar al mostrador on ens ho van acabar de confirmar i a les 9 arribava l'autobús. CATA Internacional és l'empresa i l'Arcadi va triar 2 seients que eren al pis inferior que era com la primera dels avions amb uns seients que es posen gairebé plans per dormir tot i que el camí és tan realment espectacular que no pots adormir-te.

Gairebé a 1/4 de 10 sortiem direcció Mendoza. Els paissatges sortint de la capital ja començaven a ser molt bonics i començavem a veure els primers camions aturats al voral tot i que nosaltres anàvem pujant. La neu a les muntanyes era contundent i als vorals de les curves, quines curves!!!, també. Quin recorregut més meravellós i espectacular fins arribar al túnel que travessa l'Aconcagua i entres a Argentina. La baixada també és xula però l'adrenalina que et puja quan vas ascendint és tremenda. De baixada jo vaig dormir una mica, la nit anterior havia dormit poc ja que estava molt nerviosa per si sortia o no l'autobús.

Vam arribar a Mendoza i vam anar a l'hotel i a donar un vol per la tercera ciutat més important d'Argentina.

Per sopar vam anar a un restaurant anomenat Azafrán que en teníem bones referències per diferents llocs i que, curiosament, quan el chef ens va sortir a saludar va veure que èrem catalans i ell feia alguna setmanda que havia tornat del nostre país havent visitat Tavertet, Vic, E Celler de Can Roca i l'Inòpia. Quines casualitats...

2010-06-15T12:55:00.005+02:00

Ja tornem a ser a Santiago de Xile.
Ahui al matí vam deixat San Pedro de Atacama, no sense gaudir de l’últim dia. Vam fer l’excursió al Guèisers del Tatio i el poblet de Machuca. Aquesta és una de les més matineres ja que surt del poble cap a les 4 de la matinada, tot i que el nostre guia sortia una hora després. La raó és que antigament la carretera estava en molt mal estat i es necessitaven 3 hores per pujar i ara amb 2 és suficiente. En 2 hores vam pujar a 4300 metres d’alçada i en arribar ja començava a clarejar… Ell ens va explicar algunes precaucions ja que el vapor que expulsen els guèisers conté sofre, que si es contemplés durant molt de temps podria danyar les retines i provocar cataractes. També s’ha d’anar alerta amb l’aigua que deixen anar, i que pot canviar de direcció en qualsevol moment, ja que surt a 183 graus. Algunes persones han arribat a morir degut a les cremades de primer grau que els ha provocat l’aigua. El motiu d’anar-hi abans que surti el sol és perquè aquests sortidors d’aigua, quan la temperatura exterior comença a pujar, deixen de brollar amb tanta intensitat. Quan vam arribar-hi estàvem a 9 sota zero. La veritat és que és impressionant i efectivamente has d’anar molt alerta a l’apropar-te, ja que canvien de direcció i no hi ha cap mena de restricció alhora d’acostar-t’hi. Mentre nosaltres, junt amb un altre matrimoni xilé (ell havia estat vivint 25 anys a Valladolid i hi té les filles) feiem la visita i les fotos, el Mauricio (el nostre guia) preparava l’esmorzar, tal i com ho feien tots els altres guies.
Fer les vacances aquesta temporada a Sud-amèrica ha estat garantia de no trobar multituts, ja que aquí comença l’hivern; també s’hi ha d’afegir que vam sortir una hora més tard i la gent ja se n’anava. Uns termos de café calentó i entrepans de palta (avocat) i pavo fan fer que entréssim una mica en calor. Quan vam acabar vam anar a una piscina natural geotermal del mateix Tatio, on t’hi pots banyar si ets atrevit. És una piscina natural amb diferents corrents d’aigua fredes i calentes, realment tan calentes que en alguna ocasió em vaig arribar a cremar les mans i els peus. El més difícil per ficar-te dins és treure’s la roba a 0 graus (ni fred ni calor- diu l’Arcadi) al peu de la piscina, ja que és un lloc ben natural i no hi ha cap mena d’instal·lació prefabricada. Un cop superat despullar-te com una ceba, ja que portàvem un munt de capes per no passar fred, ficar-te dins l’aigua és una passada. Hi vam estar durant mitja hora amb l’Arcadi i l’Anita (la dona del matrimoni que venia amb nosaltres) i la veritat és que s’hi estava de conya!!! Sortir va ser un altre tema tot i que ho vam suportar.
Després vam agafar el cotxe i vam anar a un poble que es diu Machuca, de 40 habitants, que en la seva majoria són pastors o treballen amb la llana de les llames fent prendes de vestir. Jo em vaig comprar un “poncho” de colors liles preciós a una senyora que m’explicava que aixó ho feia a la ciutat de Calama perquè hi tenia llum, els gorrets, guants i d’altres similars els feia al poble abans que marxés la claror natural, sorprenent... Vam passar més temps del previst al poble ja que el Mauricio va haver de canviar una roda que se li havia punxat.

L’Arcadi ho va tornar a passar malament pel tema del mal d’altura. Per sort ja està recuperat.
A la tarda ens vam trobar amb els amics argentins, el Francisco i la Maria, que vam fer a l’Illa de Pasqua i que havien arribat ahir mateix. Els vam explicar les nostres aventures d’aquests dies i ells el que havien acabat de fer a l’illa. Després vam anar a sopar a un dels restaurant típics de San Pedro fets d’adobe. El Francisco em devia una ampolla de vi blanc des de l’Illa de Pasqua però com que vam menjar carn me la continua devent, per tant, ens haurem de retrobar en alguna part intermitja entre Barcelona i Montevideo.
Aquest matí hem de marxar de Santiago de Xile cap a Mendoza travessant la frontera xileno-argentina en autobús a través del túnel que hi ha sota l’Aconcagua. 8 hores de paissatges espectaculars de la “Cordillera” dels Andes és el premi. De moment, estem a l'espera ja que contra tot pronòstic va nevar el cap de setmana i ens han de confirmar si obriran avui el pas.

San Pedro de Atacama i el Salar de Uyuni

2010-06-12T23:52:00.007+02:00

Fa poques hores hem arribat de fer l'excursió al Salar de Uyuni que ha durat 3 dies i mig amb uns 800 kms en camins.

L'excursió és immpressionant tot i les inconviniències de viatjar en un tot terreny amb totes les coses a sobre i dormint en albergs sense calefacció a 4000 metres d'alçada i amb temperatures que han arribat als 15 sota 0.

Dimecres vam sortir d'Atacama amb bus direcció a la frontera amb Bolívia; allà vam fer tots els tràmits oportuns i vam pujar a un tot terreny junt amb 1 noia i 2 nois brasilers. Vam començar a fer kms amb un altre cotxe amb 3 anglesos i un madrileny (de l'Atlètic de Madrid, jejeje), ho f). Son dos jeeps perquè si tenen cap problema es podden ajudar, ja que no hem tingut cobertura telefònica fins arribar a Uyuni. El primer dia vam veure vàries llacunes de sal que són impressionants ja que barrejades amb l'aigua i les baixes temperatures semblen pistes de patinatge, a més, n'hi ha que degut als minerals que tenen són de diferents colors. En una d'elles hi ha una piscina termal on l'Arcadi s'hi va banyar, el pitjor era el contacte del cos amb la temperatura exterior!!! Vam trobar també una zona plena de pedres que sembla un quadre de Salvador Dalí i que ells ho expliquen així. El guía era bolivià i se li havia d'anar treient les coses perquè li costava explicar els llocs per on passàvem. Un altre lloc impressionant els els Guèisers del "Sol de Mañana" amb uns forats formats a partir del contacte entre aigua superficial i roques escalfades pel magma que hi ha subterràniament. Era espectacular veure aquelles erupcions de fang amb soroll eixordidors...

La primera nit la vam passar a 4500 metres d'alçada i amb temperatura exterior de -15 que tot i no tenir calefacció la vam passar ben abrigats tot i que l'Arcadi ha tingut mal d'altura sobretot a les nits i no ho ha passat del tot bé. L'endemà vam continuar fent camí i veient kms i kms de carreteres amb desserts i més llacunes en alguna hi vam poder veure flamencs, tot i que molt pocs ja que busquen llocs més càlids. També hem vist animals típics com vicunyes, llames i alpaques, totes de la mateixa família. En aquest recorregut també vam poder travessar una via del tren on hipassen trens de mercaderies molt de tan en tan..

Vam dormir a 3700 metres d'alçada en un dels hotels de sal que hi ha a prop del Salar. La sensació és extranya ja que el terra és de sal iles parets també n'estan recobertes. El lloc era una mica més bonic que el de la nit anterior i més íntim i calentó però no pas per la calefacció sino perquè no estàvem tan alts. S'havia de pagar per tot: paper del wc, endollar bateries a la corrent, dutxar-se,...un altre sistema.

I ahir al matí vam enfilar el camí cap al Salar de Uyuni que és impressionant!!! Són 12000 kms quadrats d'extensió amb 9 metres de profunditat. Arriba un moment que miris on miris només hi ha sal, és com un mar. Vam estar-hi gairebé una hora en el mig del no res fent fotos i experimentant amb les ombres, el tacte, els colors,...i jo amb la samrreta del Barça per donar-hi encara més color!! Després vam anar fins a l'Illa Incahuasi que es troba al centre del Salar i sembla una illa del mig de l'oceà però banyada de sal. En aquesta illa s'hi troba vegetació: desenes de cactus!! També és xocant trobar-te al punt més alt i mirar i només veure sal. Tot el contjunt té una màgia espectacular. Ja de camí cap a Uyuni vam poder veure zones on la sal s'erosiona per l'aigua que hi ha sota i es fan forats. En algun d'ells hi vaig poder ficar la mà amb una aigua glaçada i se'n podia fer despendre un trossos de sal cristalitzada totalment quadrats. Cap a primera hora de la tarda vam arribar a Uyuni amb temps per fer un voltet abans de tornar cap a San Pedro. A Uyuni vam passejar i veure la població autòctona boliviana. També vam buscar, sense sort, un noi de Sallent (el meu poble) i la seva dona que estan fent la volta al món i sembla que ahir arribaven a aquesta població. M'hauria fet tanta gràcia trobar-los...

Cap a les 4 de la tarda vam començar el camí de baixada amb un xilè i una australiana, han estat 8 hores de camí fins a les 11 d'aquest matí per uns camins sense llum, plens de sotracs i guiant-se no sabem pas com. En algun moment hem creuat rius que jo crec que ni el mateix conductor sabia si els podríem passar. Aquest matí, algun d'aquests rius estàven gelats i els hem hagut d'anar trencant amb el pes del vehicle. Ahir vam dornir en un poblet anomenat Quetena Chico a 4200 metres d'alçada. El Max, l'amic xilé del viatge de tornada, em va explicar que San Pedro de Atacama és el millor lloc del món per veure les estrelles i, de fet, em va ensenyar ( només a mi ja que l'Arcadi i el mal d'altura ja eren al llit amb una bona tassa d'infusió de coca) algunes coses que s'hi poden veure com la Via Làctea i l'Estrella del Sud.

L'experiència ha estat dura pel fred, els durs camins i l'estat dels vehicles, el mal d'alçada, les poques comoditats però totalment recomenable pel premi del Salar de Uyuni que és una meravella del món!

Abans d'aquesta excursió vam fer la del Valle de la Luna que també és molt bonic tot i que la sommiada posta de sol ja no es pot veure des del millor lloc ja que l'accés estava erosionant les dunes. En aquest mateix lloc també vam poder visitar unes coves de sal. La visita a l'interior de les mateixes ens la va fer un guía a les fosques. L'experiència va ser brutal. La foscor era més lleugera sabent que no ens podia aparèixer cap insescte ja que no hi ha cap èsser viu que pugui viure a la sal cristalitzada. Ell ens anava explicant el recorregut anant amb les mans per sobre del cap per no picar i saber en tot moment l'alçada que en algun moment ens va fer anar per terra de genolls. Molt bonic també!

Aquest migdia hem anat a dinar a un lloc que recomana la guia i que es diu La Estaka, molt recomenable, per celebrar els 5 anys que fa que l'Arcadi i jo anem junts. De postres, crema catalana tot i que no té res a veure amb la que fa la meva mare o la iaia Teta per Sant Josep. El tema de restaurants n'hi ha un a toca de l'altre amb els cambrers que et venen al darrera però sense arribar a agobiar.

Demà hem de matinar molt ja que anem als Guèisers del Tatío on també estarem a 4300 metres d'alçada i a temperatures de sota cero. Si som prou valents ens banyarem...

A la tarda ens trobarem amb la Maria i el Frnacisco que esnvam conèixer a la Marató de l'Illa de Pasqua i passejarem i soparem junts

Illa de Pasqua

2010-06-08T04:28:00.009+02:00

Ja hem deixat l’Illa de Pasqua. Tot i que encara ens queden dies de vacances ha estat trist deixar l’illa. El seu misteri, la seva gent, les seves olors i els seus colors han fet que marxi d’aquesta illa pensant que m’hi agradaria tornar algun dia tot i que resulta difícil creure que sigui així.
Dimecres vam marxar cap a Pasqua. . A l’aeroport de Santiago vam trobar el Rodrigo, director de l’empresa organitzadora, Olimpo. Ell ja ens va presentar una parella xilena, el Nacho i la Carla, que també corria ell. També hi havia tot el grup d’americans de Marathon Tours.
Al migdia vam arribar a l’illa i vam fer una primera ronda de reconeixement i he de dir que no em va agradar gens i vaig pensar: on m’ha portat l’Arcadi!! Tothom creu que una illa d’aquestes carecterístiques és paradisíaca amb sol, palmeres i platges. Doncs no, en la part habitada les platges són escasses i el temps era càlid sense ser calurós. He de dir que vaig quedar una mica decepcionada fins el dijous que vam fer un tour per l’illa. Van dividir el grup en un autobús amb tots els americans i amb guia en anglés i una van amb la parella de xilens, una altra d’argentins que viuen a Montevideo – el Francisco i la Maria- i nosaltres. Ens acompanyava una guia en espanyol, la Daniela. El tour va ser extraordinari i molt enriquidor; és només d’aquesta manera com pots apreciar la màgia que té aquesta minsa porció de terreny. La Daniela no és Rapa Nui però s’hi ha casat amb un i ha estudiat molt sobre la història i s’hi afegeix les anècdotes de la seva sogra, sobretot. L’excursió recòrrer per la part est de l’illa fent parades pels indrets on hi ha moais (les mundialment conegudes figures de pedra volcànica) d’empeus o caiguts fruit de la ràbia de les guerres entre tribus. És impressionant veure on es construien i fins on eren portats pels humans, alguns medeixen fins a 22 metres i pesen 3000 quilos. Vam visitar una cantera al peu del volcà d’on esculpien les estàtues directament de la pedra i on encara n’hi ha 500 dels 900 que es van fer. Pel camí en vam anar trobant més, és espectacular la de les 15 figures que hi ha a Tongariki sobre un immens Ahu (“pedestal” sobre els qual estan posats) La visita ens va portar fins a la platja d’Anakena, la més coneguda i bonica, i lloc on girava la Marató. Allà l’agoserat de l’Arcadi s’hi va banyar. La jornada va acabar amb un espectacle sorpresa preparat per l'organització de danses Rapa Nui amb curanto inclós (ritual de cuinar un pollastre jove en un forat cobert de branques en un forat). L'espectacle va ser molt bonic a l'aire lliure i amb uns rapanuis amb un cossos...
L’endemà vam decidir amb els xilens i els argentins llogar la Daniela per veure la part oest de l’illa i vam llogar també una “ranxera” per moure’ns tot i que 2 de nosaltres havíem d’anar asseguts al remolc. Va ser divertit. Vam visitar pintures rupestres, més moais, un poblat i alguns dels passadisssos d’una de les coves subterrànies que té l’illa i que en són moltes. Allà vam viure una situació molt divertida quan ja sortiem de les Coves; ens van aparèixer 2 noies Rapa Nui que van cridar a la guia. Quan ella va tornar ens va dir que es trobaven amb un problema ja que havien anat allà caminant i se’ls havia fet tard per tornar al poble i si les podíem portar, i tan!!- vam dir tots. El fet va ser que més enllà hi havia la resta del grup: 7 joves més!!!!!! En total 16 persones dalt l'automòbil i sense cap problema... Les 2 "niñas" ens van prometre collarets de flors a l'arribada de la cursa com a agraïment. Vam tornar a veure un altre espectacle en un restaurant que val a dir que no ens va agradar gaire, va resultar que alguns dels integrants estàven malalts.
Dissabte al matí vam voltar pel poble que per cert té tots els habitants de l'illa ja que es va descobrir ja fa dècades que era la part menys productiva agricolament parlant i s'hi va traslladar tothom. Només aquí hi ha electricitat. A la tarda vam viure una altra aventura: anar a la presó a veure les artesanies que fan els presos amb el Francisco i la Maria. Va ser una experiència diferent amb un rapa nui immens que ens volia vendre uns móais de pedra lletgíssims tan com ell. No ens treia els ulls de sobre i tot i que hi havia 2 "carabineros" allà mateix feien el seu respecte; com vam poder els vam dir que ja tornariem dilluns i cames ajudeu-nos!!
I finalment diumenge, el gran dia. Després de passar tota la nit plovent i amb moltíssim vent, el matí es va llevar gris. Cap a 2/4 de 10 ens vam dirigir cap al punt de "largada" dels 10kms, Mitja Marató i Marató. L'Arcadi em va acompanyar fins que vam girar els dels 10 kms i durant un parell de km també la Maria però li vaig dir que avancés que jo no podia amb aquella pujada. Cap al km 6 jo vaig girar i l'Arcadi va continuar. La calor era asfixiant i de tan en tan les ràfegues del vent fien frenar però per sort era baixada. Vaig atrapar una noia que tenia al davant i vaig anar amb ella fins l'últim km que vaig poder apretar. Tot i que vaig arribar morta encara vaig esprintar els últims 200 metres i vaig somriure per la fotografia. A l'arribada m'esperaven les nenes del cotxe amb regalets perquè tinguèssim un record d'elles. Alhora que l'Arcadi feia kms jo em vaig dutxar i el vaig anar a esperar a la línia d'arribada. Ahir no li vaig fer de gregària jo sino el marit de la Maria, el Franciso i sort perquè va fer sol i molt de vent i els avituallaments deixaven bastant que desitjar. A les 4 hores i 19 minuts de la sortida va arribar l'Arcadi a meta bastant deshidratat. Allà l'esperava una nena Rapa Nui per posar-li la medalla. Uns 20 minuts després imentre l'Arcadi es feia un bany al mar arribava la Maria. Una marató solitària i dura pels tobogans i el vent. Una altra al sac i amb premi. Quan a la tarda vam anar al gimnàs del poble a la "Premiación" va resultar que va quedar el 3r de la seva categoria i gual que la Maria en la seva i el Nacho. Ja veieu de 4 corredors del grupet, 3 van fer pòdium jo vaig ser l'única que no... Els van tornar a donar la medalla del color del pòdium i gravada la posició. Vam acabar el dia davant de 2 ampolles de vi per celebrar la marató i les noves amistats. Tan amb els xilens com amb els argentins segurament encara farem alguns sopar abans de marxar cap a casa.
Avui, d'aquí a unes hores, marxem cap a San Pedro de Atacama per veure el Salar de Uyuni, el Valle de la Luna i los Géiseres del Tatío.

Continuarem amb les nostres batalletes...

De vacances...

2010-06-04T03:17:00.007+02:00

Diumenge vam arribar a Santiago de Xile via Madrid. El vol va ser molt plàcid i ràpid viatjant de nit i dormint: de 13 hores de vol en vam dormir gairebé 10!! I l’aterratge, quina passada!!! Ja arribant te n’adones que és un país diferent: muntanyes per tot arreu. A mesura que l’avió anava baixant la boira es feia més densa i el pilot va demanar que no hi haguès cap aparell elèctronic en funcionament per no fer interferències als seus aparells ja que no es veia res. Res de res. Només dir-vos que l’Arcadi no va ni veure el terra, jo vaig veure només les llums de la pista quan quedàven segons per tocar terra. Excel·lent!
Eren les 8 del matí i ja erem a Santiago, als apartaments que vam llogar a la Tatiana. Els vam trobar a través del Jesús i la Susana que estan fent la volta al món i també hi van anar a espategar. No són del tot cèntrics però es va a tot arreu molt ràpid i tenen una estació de metro molt aprop.
Ja vam començar a fer el turista anant a una de les 3 cases que tenia Pablo Neruda al país, La Chascona i que, curiosament, tenia l’entrada gratuïta per ser el dia del Patrimoni Cultural. D’aquí vam anar al Cerro de San Cristóbal, una de les 2 muntanyes que té la ciutat. Vam pujar-hi amb funicular amb la idea de baixar pel telefèric però estava tancat per remodelació ja que ara és època baixa. Allà vam poder veure unes vistes extraòrdinaries de la ciutat envoltada de pics de més de 6000 metres la seva majoria i coberts per neu. La muntanya està presidida per una gran imatge blanca de la Immaculada Concepció. D’aquí vam anar a un extrem de la ciutat on hi ha un preciós poblet d’artesania anomentat Los Dominicos, on vam dinar.
A la tarda vam anar cap al centre a veure el Palacio de la Moneda i els seus voltants, per molt poc no vam poder visitar-lo per dins...
Dilluns vam fer el bus turístic, és una bona forma de tenir una impressió d’una ciutat. Vam fer una volta sencera per després començar a fer-ho tot amb més calma. Vam fer coincidir l’hora de dinar amb el Mercado Central on la guia recomanava dinar-hi però va ser una mica agobiant, semblava que passegessis pel port olímpic amb tots els cambrers cridant-te per parar a menjar. La tria potser no va ser la millor...
També vam veure altres parts de la ciutat per acabar pujant a l’altra muntanya, el Cerro de Santa Lucía on les vistes no eren tan espectaculars...
L’últim dia a Santiago el vam destinar a fer una excursió fora de la ciutat: vam visitar Valparaíso i Viña del Mar. Dues ciutats unides però molt diferents.
Valparaíso pensàvem que era una altra cosa. És un poble portuari construit sobre 42 muntanyes (Cerros) tot en pujada i baixada amb escales o elevadors de l’any de la Maria Castanya. Vam visitar una altra de les cases de Pablo Neruda, La Sebastiana i vam pujar en un dels elevadors. Les cases sóm bastant velles i totes de coloraines perquè diuen que aprofitaven la pintura que sobrava de pintar els barcos per pintar-les.
Després vam anar a Viña del Mar, una ciutat més moderna coneguda pel seu festival de música. A l’amfiteatre on es porta a terme hi vam poder observar les empremptes del terratrèmol del 27 de febrer. Tot i que l’epicentre va ser a uns 300 kms al sud tan a Santiago com a aquestes 2 altres ciutats s’hi poden veure edificis esquerdats pel seu efecte.
Dimecres vam marxar cap a Illa de Pasqua. Ja us explicarem...

Cap de setmana de relax

2010-05-17T21:55:00.004+02:00

Després de 3 caps de setmana fent curses -ja m'estava començant a tornar lera- aquest ha estat de relax.

A la festa de les 100 maratons de l'Arcadi ens van regalar un xec-regal per anar a un balneari i hem estat a Termes Montbrió. Divendres a la tarda hi vam arribar i ja vam començar a relaxar-nos anant a l'Aquatonic durant un parell d'hores. Vam estar al Night Experience, una barreja d'aigua, llum i música, entre les cançons el Viva la Vida de Cold Play i les llums blaugranes preludi d'un bon diumenge. Vam quedar-nos a sopar a l'hotel.

El dissabte al matí teníem preparats un parell de tractaments a la zona termal de les termes: un hidromassatge i un massatge. A migdia vam anar a dinar i a passejar a l'Ametlla de Mar, l'única Ametlla que ens quedava per conèixer amb l'Acadi. Tot i el vent venia molt de gust passejar per la platja amb un solet que s'ha fet pregar...

A la tarda vam descansar una estoneta i vam tornar a l'Aquatonic tot i que hi havia massa gent i ens vam agobiar una mica... Al vespre vam anar fins a Cambrils al xiringuito "Denver" que la tècnica de cultura de l'Ajuntament de Cambrils, la Gemma, ens va aconsellar quan l'Arcadi va anar a fer-hi la presentació del llibre.

Ahir diumenge vam matinar per anar a córrer 5 kilometrets per les afores de Montbrió amb un vent lateral que frenava moltíssim. Després vam anar a fer-nos uns altres tractaments: banyera d'hidro, massatge linfàtic i un altre de craneal. I, a l'acabar vam aprofitar la piscina de les termes. Vam sortir arrugats i com nous...

Després vam tornar cap a Sallent a veure el final de la lliga a la Penya Barcelonista.

A les 6 de la tarda vam obrir i van començar a arribar els primers penyistes, més de 50 persones ens vam reunir a la seu social que es va quedar petita per veure un partit d'aquesta magnitud.

Vam viure un gran partit amb molt ambient i amb el final esperat: el Barça CAMPIÓ!!!

Visca el Barça i gràcies nois per fer-nos tan feliços a tanta gent. Continuarem estant amb vosaltres!

(Aquesta foto ja era al final quan quedàvem els de "casa").

El dissabte vinent anem a Madrid amb l'Arcadi (teniem els bitllets per la final de la Champions) i anirema Segòvia amb l'Arcadi i amb la Montse, la meva millor amiga que viu a Madrid.

I el diumenge, tenim la celebració dels 60 anys de casats dels meus avis, quina gran festa!

La Montse i el cap de setmana

2010-05-02T22:23:00.005+02:00

Dimarts era la Mare de Déu de Montserrat i com que la Montse venia a passar el cap de setmana a casa li vam "regalar" una inscripció a la Cursa del Papiol de 5 kms. Per a algú més que un regal seria una put.... però com que ella també s'hi està aficionant i jo m'estic entrenant pels 10 kms de l'Illa de Pasqua ens ha anat bé.

La cursa del Papiol és una mica dura i sort que només vam fer una volta!! Vam sortir de darrera de tot amb l'Arcadi i el Dalmases i vam anar els 5 kms junts, a l'arribar a meta l'Arcadi i el Dalmases van fer una segona volta. És un recorregut una mica dur amb molta pujada i baixada però per un camí molt bonic. Em va agrada fer-la tot i que em sap greu ja que vaig haver de caminar i tot i que he fet poques curses no havia caminat mai... Vam acabar en 37 minuts i amb una sensació de felicitat per part de les dues.

A la tarda l'Arcadi va marxar cap a Empúries on va fer una presentació del seu llibre i avui ha corregut la mitja marató. Com que avui és el Dia de la Mare, com l'any passat, m'he quedat a Sallent a ajudar a ma mare a la floristeria. Per cert, felicitats a totes les mares!

Al vespre la Montse va venir a sopar a casa i a veure el Barça. Vam disfrutar d'una bona vetllada amb una fondue de formatges i els grans gols d'aquest Barça que el dimecres em va fer plorar i fins i tot vaig sortir al Mundo Deportivo. Amb la Montse hem anat a les finals de París i Roma i contàvem ser a Madrid on ens hauria fer d'amfitriona. De totes maneres, anirem a Madrid amb l'Arcadi però passarem la majoria del dia a Segovia. Després de sopar vam anar fins al restauant Paréntesi del nostre amic David a fer una copeta de cava per celebrar que ha estat tiet. El Xavi, que viu a Melbourne i que el vam anar a visitar, ha tingut un nen, l'Arnau. Felicitats Xavi i Anvita!

Avui he estat tot el matí a la botiga de ma mare venent flors i plantes i quan ha arribat l'Arcadi després de fer 1 hora 55 en la mitja i amb el tendó "tocadet" hem anat a dinar. No li acostumo a regalar res a ma mare però dimecres li vam comprar una bufanda del Barça de seda que feia temps que em demanava. quan se la posi, però, recordarem que li vam comprar el dia que l'anti-futbol va arribar a la final del Bernabeu.

La setmana serà tranquil·leta tot i que demà hem d'anar a les 11 de la nit a l'aeroport a buscar els avis que venen de passar un dies amb l'Imserso a Roquetas...

I el cap de setmana, cursa. Sembla mentida però hauré fet 3 curses en 3 caps de setmana consecutius. La cursa de diumenge a Sant quirze del Vallés, però, serà molt especial. Una salutació Natxo i Anna.

Fotos de La Gran Follada

2010-04-28T15:44:00.005+02:00

Estic fent temps pel gran partit i aprofito per penjar algunes fotos que ens han passat de la cursa de diumenge i que són prou diveritdes.

Corrent pels camps d'Igualada ben lliadets

Una de les proves: pujar a coll i be. Com que era més fàcil que el portés jo...

I finalment... l'arribada nupcial!!!!!!!!!!!!

De nou, una cursa

2010-04-25T19:25:00.005+02:00

Avui he fet una altra cursa. No era una cursa normal i ha estat molt divertida. Era la cursa "La Gran Follada" d'Igualada. És una cursa de 6969 metres lligats amb una corda per la cintura amb la parella i amb proves durant el recorregut (córrer un endavant i l'altre endarrera, portar la parella a coll i be, passar per sota d'una tanca, saltar unes bales de palla i per acabar entrada nupcial). Hem acabat en 51 minuts i de les 200 parelles encara ens en han quedat 19 al darrera. Donat que l'Arcadi tenia el tendó d'Aquil·les fotut i jo portava 2 setmanes sense córrer per una sobrecàrrega no ens podem pas queixar!! Hem compartit cursa amb els correcats Ara i Krlos, Delurian i Cat i amb la meva companya de feina Eva i el seu marit, el Josep. Ens ho hem passat molt bé!!
La cursa ha transcorregut entre asfalt i camins de terra molt bonics però que jo no he gaudit gaire ja que prou feina tenia en avançar metres. L'organització ha estat molt bé tot i que si alguna cosa poden millorar és l'horari (ha començat a les 11) i un avituallament a mitja cursa, potser ens ha sorprés a tots l'arribada de la primavera amb tanta força...

Ahir també vam estar de cursa, al Cros de Sant Jordi de Navàs on viu part de la família de l'Arcadi i que també van córrer els seus nebots que després de la Marató continuen entrenant i millorant dia rera dia.

Al matí vam estar a La Salle Bonanova de Barcelona veient jugar a bàsquet la Laia, la fillola dels meus pares de 12 anys, i que després d'una pròrroga van perdre per un puntet. Quina llàstima...

Un cap de setmana complet i més venint de la diada de Sant Jordi que l'Arcadi i jo vam viure de manera diferent. Ell anant amunt i avall signant el seu llibre "Córrer per ser feliç" i jo a la floristeria de ma mare venent roses. Com cada any la rosa vermella ha estat l'estrella però la del Barça també va triomfar...

Cap de setmana a Milà

2010-04-12T21:58:00.007+02:00

Aquest cap de setmana hem estat a Milà on l'Arcadi va córrer ahir la Marató.
Vam arribar-hi divendres a migdia i vam començar per anar a la Fira del Corredor a buscar el dorsal i totes les coses per poder preparar l'estratègia. A la tarda vam fer una visita al Duomo i vam intentar buscar un lloc per veure el Madrid-Barça sense èxit; a les 20:45 jugava la Fiore-Inter i el feien a tot arreu, per uns moments vam contemplar la possibilitat de mirar-lo per Internet i fins i tot d'anar a dormir i ja miraríem al matí com havia acabat tot i que aquesta última opció era remota, si home!! Finalment, tornant de sopar ens vam trobar una colla del CN Banyoles que també feien la marató i ens van oferir anar a sopar amb ells a un lloc que teniem reservat amb Barça inclós. Quina sort!! I gràcies!!
Dissabte ens vam llevar i ens vam posar les sabatilles per anar a estirar les cames. Vam agafar el metro fins a l'estació més propera a San Siro. Allà vam fer córrer 10 minutets fins arribar a l'estadi on volíem plantar uns alls per portar mala sort a l'Inter però no ho vam fer. Pel camí també vam veure la figura equestre més gran. I vam tornar a fer els 10 minuts de tornada.
Més tard, i com fem habitualment, vam fer el Bus Turístic. Ens agrada tenir una visió de la ciutat (tot i que la coneixíem força) i de pas l'Arcadi no es cansa gaire. A la tarda vam anar a l'hotel i l'Arcadi va preparar la ruta i els punts de trobada i cap a les 9 vam anar a sopar i a veure el Barça. Vam xalar d'alló més les 43 persones que ens vam reunir. Vam estar molt bé amb els amics/gues de Banyoles, un gran grup! I el 0 a 2 va ser la.... Quina passada, cada cop estem més aprop. En acabar el partit tots a descansar que la Marató ens esperava!
Jo vaig veure la sortida de la marató des de l'hotel i vaig anara cap al primer punt: San Siro. Jo amb la meva samarreta del Barça i feliç com una "perdiç". Vaig veure passar els de Banyoles que volien fer 3 hores i mentre esperava l'Arcadi va passar un paio que em va dir "felicidades por el partide de ayer"- del Madrid, segur!! També vaig sentir crits de Barça i Barccelona. I per fi l'Arcadi que portava posada la jaqueta del xandall ja que feia força fred i els havien fet deixar la bossa massa aviat. Vam fer les fotos de rigor i li vaig donar les potingues.
Tot i que el sol anava i tornava quan vaig arribar al Duomo els núvols s'havien apoderat del cel i el vent era fred, ideal pels corredors però fatal pels espectadors. Quan l'Arcadi va passar ja em va dir que no baixaria de 3.30 però el temps no importa! El vaig tornar a veure a Porta Romana on vaig viure l'espectacle dels conductors empipats i si a Barcelona se senten a Milà és bestial: aquells crits i en italià que ja és un idioma barrut sonava molt sonor! Va passar l'Arcadi i vaig tornar a agafar el metro fins a la porta de l'hotel i que ja esra el km. 36, on ja les forces comencen a flaquejar però estava tan sola que poc em sentien... Vaig donar l'últim avituallament a l'Arcadi i cap a meta. Estava molt ple però poc a poc em vaig fer espai i vaig poder veure bé l'arribada de l'Arcadi. Finalment, 3 hores 48 minuts i la 101 al sac!
Després de la medalla, la fruita i l'aigua van venir les típiques fotos de rigor i cap a l'hotel ja que a la tarda ja tornàvem.
Ara ja som a casa i a esperar les vacances que aquest any farem al juny.

Setmana Santa amb els amics de sempre

2010-04-06T15:43:00.004+02:00

Tot i que aquesta Setmana Santa no he sortit, he aprofitat el temps.
La Montse, la meva amiga que viu a Madrid, ha estat aquí i hem aprofitat per passar hores i hores juntes amb el David i la Mire xerrant i xerrant i rient moltíssim.
Divendres Sant vam aprofitar per fe esport: vam pujar a l'ermita de Fussimanya de Sallent. L'Arcadi ha treballat els dies de festa (al revés de tothom!) però com que no s'hi posa fins a les 4 de la tarda, Divendres Sant també va venir d'excursió tot i que ell hi va fer corrent i de baixada el vaig acompanyar jo, 8 kms caminant i 5 de baixada corrent. La Montse i el David van baixar caminant. Una bona matinal per recordar aqueslles excursions que havíem fet junts a l'escola...
La Montse, l'Arcadi i jo vam anar a dinar al Parèntesi i s'hi va afegir a fer el cafè la Mire.
Dissabte va ser tranquil: vaig matinar per anar amb els meus pares a Mercabarna a veure el nou mercat de la flor que encara no havia vist i al vespre vaig estar a la Penya Barcelonista veient un altre gran partit i guardant el "cuartel" ja que la majoria dels membres de la penya eren de vacances.
Diumenge vam matinar i vam anar amb la Montse a córrer i caminar. Vam fer unes sèries: 2 kms corrent, 3 caminant i 2 més corrent. Vam anar de Sallent a Cabrianes. Tot per cremar les calories per poder menjar un tall de mona de la Laia doncs els meus pares en són els padrins. La Mona, com no, amb mig ou amb el dibuix del Messi i l'Iniesta.
I continuant amb les "farres" el David ens va convidar a sopar al seu pis que encara no coneixia. Altre cop, la Montse, la Mire, el David i jo. Vam passar una bona vetllada rient i parlant sense parar. Feia molt dies que no ho feia i s'ha de repetir sovint!!
I ahira vam anar d'excursió. Fa 2 anys ja vam fer-ho, aprofitant que la Montse agafa l'AVE a Lleida per anar a Madrid fem una excursió cap a les terres de Ponent.
Vam anar a Les Borges Blanques i vam fer-hi una passejada per fer gana i després vam anar a la Masia Salat on hi ha un museu de l'oli que vam visitar per fora ja que tan al matí com a la tarda se'ns va fer tard xerrant i xerrant...
Vam menjar tot allò típic: cargols, calçots, orelletes... acompanyat de bon vi i de bona companyia. En acabar i fer baixar el tiberi vam anar a portar la Montse a l'estació de LLeida i tot i que faltàven 3 hores perquè li marxés el tren va poder canviar-lo per una mica de diferència i va anara bé per ella que va arribar molt més aviat a la capital del "reino" i per nosaltres que vam poder veure CraKòvia!!
Vaig poder disfrutar d'uns dies de la companyia dels amics de sempre amb els quals sempre hi hem tingut relació i ens veiem sovint tot i la distància de la Montse però podem estar tots molt contents de continuar sent els mateixos amics de sempre. Els quatre vam conèixe'ns als 3 anys de l'escola i hem estat sempre amics tot i que la vida ens porta per diferents camins...
Ho repetirem aviat, oi? Hehehe.

Més actes socials...

2010-03-14T23:16:00.002+01:00

El divendres vam tenir una altra presentació del llibre "Córrer per ser feliç" de l'Arcadi. En aquesta ocasió "jugava" a casa i ho va fer davant de més de 130 persones algunes de les quals l'Arcadi no veia des de feia d'anys i d'altres que no el van voler deixar sol en un dia com aquest.

La presentació va ser conduida pel Ramon Xeixa, amic de l'Arcadi de fa molts anys i una de les ànimes de l'Ametlla de Merola. L'acte va ser molt familiar, tan que ens vam haver d'agafar la cadira i traslladar-nos de la biblioteca al cafè ja que hi havia molta gent i no hi haguèssim capigut i sabia greu...

Abans que l'Arcadi fes la presentació 8 persones que sortim al llibre vam parlar sobre l'Arcadi. Una presentació diferent i amena que va agradar per original i divertida. Entre elles també van parlar amics de la infantesa, de curses i el seu nebot Roger que va debutar diumende coincidint amb la Marató 100 de l'Arcadi. Després d'aquestes intervencions l'Arcadi va fer una mica de resum del llibre i va respondre les preguntes del públic. Finalment, va estar més d'una hora signant llibres i com sempre estava inspirat!! Aviat agafarà tendinitis al canell...

Dissabte vam descansar ja que la setmana ha estat dura...A la tarda vam estar amb la família de l'Arcadi que cada cop va creixent més: els últims en arribar el Jordi (el nebot de l'Arcadi que feia 8 anys que era a Corea) i la seva dona Yelim embarassada de 6 mesos de 2 bessons: el Genís i el Marcel.

Avui l'Arcadi ja ha trencat el triplet i ha anat a fer un 10000 a Esparreguera però jo no l'he acompanyat ja que ma mare necessitava que em quedés a la botiga ja que ella havia d'anar a fer una estona de locutora a Ràdio Sallent per celebrar el Dia de la Dona Treballadora. Feia dies que no anava a ajudar-la i no m'he avorrit gens!!

Al migdia hem anat a una festa sorpresa: el dia 10 el meu company de l'Ajuntament, el Ramon, va fer 50 anys i la seva dona, la Chari, li ha preparat una festa amb 90 persones!! Ha estat tota una sorpresa que l'ha fet emocionar i tot!! Hi hem anat amb la Lluisa, l'Hinojosa, el Canadell i l'Arcadi. Ha estat molt bé i el Ramon molt content de veure que té tants amics i és que és tan "conyón"...

Divendres vinent tenim una altra presentació, aquest cop a la Llibreria Compàs de Cardedeu.

Moltes Gràcies!!

2010-03-08T20:11:00.005+01:00

Aquest ha estat un cap de setmana màgic.
Ja va començar el dijous anant al programa del RAC1 del Clapés on entrevistaven a l'Arcadi. Ens ho vam passar genial!! Són boníssims i l'Arcadi va disfrutar molt de l'entrevista. En Clapés té un gran equip.
Acte seguit vam anar fins a la Llibreria Bertrand on es va fer la presentació oficial del llibre de l'Arcadi: Córrer per ser feliç. Uns 100 amics i familiars van voler-lo acompanyar en aquest esdeveniment tan important. A l'acte ja va dedicar uns quants llibres tot i que més en va dedicar a la Fira del Corredor de la Marató de Barcelona. Els amics de sempre de l'Arcadi van compartir amb nosaltres el final de la vetllada.
I com ja he dit, el divendres i el dissabte vam estar a la Fira del matí a la tarda. El divendres vaig anar fins a l'aeroport a buscar el Jeremy un amic americà que viu a Basilea i que l'Arcadi va conèixer quan va fer la Marató de l'Antàrtida i que va voler compartir amb ell aquesta marató. Ha passat un bon cap de setmana amb nosaltres, em sembla!!
Són molts i molts els amics i coneguts que han passat per la fira i que hem saludat, amb d'altres no hem coincidit... Crec que ha estat de tan parlar que ahir em vaig llevar gairebé sense veu i què malament es passa!!
I ahir...quin dia i quines emocions!!
Aviat vam arribar a les fonts de Montjuïc per veure'ns amb els Correcats per la foto oficial i amb els de TV3 ja que ahir eren 12 els que corrien la marató i 8 d'ells debutaven així com els 3 nebots de l'Arcadi. Moltes gràcies a tots per haver preparat aquest gran repte i compartir-lo amb l'Arcadi i, de pas, amb mi!!!
Els meus pares, la Laia i l'Andres també van venir i la Maite i la Cati i a mesura que anavem a diferents punts del recorregut se'ns afegia la família de l'Arcadi. A la Diagonal deviem ser 25 persones amb sorpresa inclosa per part de la Rosa, una de les germanes de l'Arcadi!! Ho vam passar molt bé.
I l'arribada, quina emoció! Veure arribar l'Arcadi amb els seus nebots em va fer posar la pell de gallina i fer escapar algunes llàgrimes.
Després de les felicitacions i les fotos de rigor vam anar a casa i cap a dinar amb la família i part dels amics de l'Ametlla de Merola i que eren a Colon amb els gegants i nans i que van voler unir-se a la festa. Va ser un dinar molt bonic amb molta família: germanes, cunyat, nebots, renebots, sogres i amics. Moltes gràcies a tots/es per haver-nos acompanyat i al Roger, el Sergi i al Joan per haver acompanyat a l'Arcadi en la Marató 100 preparant-se durant aquests mesos i fent-ho molt bé, GRÀCIES NOIS!!
I la jornada va continuar amb la festa de la tarda al mateix lloc del dinar, el Velòdromo. Ho vam passar molt bé (crec) tot i que la meva afonia va fer que no fos tan comunicativa... Tinc la sensació que no vaig saludar a tothom però és que van ser tants els amics que èreu amb nosaltres! Feia molt de temps, potser anys, que no ens reuniem tots el de la colla, Montse gràcies per venir aquest cap de setmana de la "Capital del Reino" ja saps com t'ho agraeixo i a la Gil per deiar la Gina unes hores i a tots per ser al nostre costat, ja sabeu que us estimo (encara tinc la llàgrima fàcil...). A tots els Correcats i companys de la tele i altres amics però sobretot als que van córrer al matí la Marató i que a la tarda van tenir les ganes de venir i estar amb nosaltres. MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!
A part de brindar també vam poder veure el reportatge del canal33 que va preparar el Xavier Bonastre (molt bona feina!) i que l'Arcadi el va acompanyar amb els seus comentaris.
Gràcies Arcadi per fer-me partícep de la teva vida. Jo ja sumo 32 maratons de gregària. No està gens malament!!!

Cap de setmana de celebracions

2010-02-21T20:26:00.005+01:00

Divendres al vespre vam visitar Can Jubany. Estant a Austràlia l'Arcadi va cumplir 50 anys i com que no podia portar un regal molt voluminós per passajar-lo vaig optar per regalar-li un SmartBox (caixeta amb un val per un sopar a un restaurant d'Estrella Michelin de tot Espanya per a 2 persones). Abans d'arribar a Calldetenes vam arribar-nos fins a Sant Pau de Segúries a visitar el Jan, el cunyat de l'Arcadi i també la seva neboda Esther.

La situació del restaurant és molt fàcil de trobar ja que està només sortint de l'eix transversal. Vam fer el menú de temporada que és el que pertany a aquesta SmartBox i que curiosament també va fer la taula del costat. És un bon regal... El sopar va servir per celebrar els 2 aniversaris: el de l'Arcadi i el meu que va ser dimecres. El Nando Jubany ens va sortir a saludar però el que més em va agradar va ser que va sortint continuament: a saludar, a prendre nota d'una comanda, a retirar plats,... Aquí es veuen els grans professionals, aquí i amb la gran qualitat del menjar!!

Dissabte vam continuar de celebracions amb la família a casa. Tot i que s'ha de dir que el segon plat el va preparar ma mare ja que és una tradició celebrar els meus aniversaris amb "submarinus" (calamarços farcits). No recordo des de quan hi ha aquest segon plat pel meu aniversari... Vam reunir-nos tota la família excepte l'Andrés que tenia partit a Monistrol i no va poder venir a dinar però li vam guardar de tot!! Va ser el meu primer aniversari com a padrina, el Gerard tot i que només volia ficar les mans al pastís atret per les espelmes em va ajudar a bufar les 34 espelmes! A la tarda vam anar a visitar la mare i la germana de l'Arcadi a Navàs i també vam poder veure tots els renebots disfressats ja que ahir es celebrava el Carnaval a aquest poble. I la jornada la vam arrodonir amb amb la victòria del Barça davant al Racing de Santander i que la vam veure a la seu de la Penya Barcelonista de Sallent.

Avui hem matinat per anar a la Mitja Marató de Gavà, plena d'amics i amigues Correcats. L'Arcadi ha celebrat la seva mitja número 100, hem començat amb el triplet de les 100!! I una altra celebració gastronòmica: dinar de celebració pel nou pis dels meus tiets!! La semana vinent pinya per païr els àpats. I per acabar-ho d'arrodonir: victòria del Barça a la final de la Copa. Aquest Barça és imparable!!!!

Les 6 Copes

2010-02-09T16:02:00.003+01:00

Les 6 Copes van ser a Sallent el dissabte passat. Tot i que la jornada va començar sota zero, el sol va brillar amb molta intensitat a migdia. El matí va començar amb una botifarrada per gairebé 300 persones. Una mica abans de les 10 del matí va arribar la caravana blaugrana que en un tres i no res va tenir muntat el bus. Abans d'arribar a les copes hi havia una mica d'exposició i de fons es podia sentir la narració d'alguns gols històrics del FC Barcelona. Petits i grans van anar desfilant, en total 1284 persones van passar pel Bus del Campions.
Al migdia, vam sortejar 2 pilotes i una samarreta signada pels jugadors. Tot un èxit!
En aquesta foto podeu veure el més petit (el meu fillor Gerard de 6 mesos) i el més gran (l'avi Amadeu de 87 anys) de la família.

De nou a Huelva... i el cap de setmana vinent: les 6 Copes a Sallent!!!

2010-02-01T20:05:00.007+01:00

Us heu parat mai a pensar perquè existeixen les distàncies? Jo sí, i cada cop m'enfado més de pensar que la família amb qui més em faig viu a Andalusia i la que no em diu res la tinc a 13 kms.
Hem passat el cap de setmana a Huelva a casa del meu cosí de relax. Només hem visitat la família i menjat i begut però hem estat molt bé. El nen del meu cosí, el Jorge que té 18 mesos, és el fillol del meu pare i intentem anar-lo a veure sovint i veure com creix. És una monada... Per sort, amb Ryanair es pot viatjar sovint. Com que aquest cap de setmana l'Arcadi no tenia cap cursa prevista l'hem aprofitat bé. La propera visita ja serà a l'estiu que tot i que fa calor hi ha una bona platja i piscines per fer passar-la.

Aquest dissabte a Sallent tindrem les 6 Copes del Barça. I que és l'artífec d'aquesta fita? L'equip i Pep Guardiola. Donces bé, aquí teniu la foto que ens vam fer amb el Pep la Laia i jo dijous passat al Camp Nou on vam anar a veure el Museu del Barça i el primer partit de la 2a fase de l'Eurolliga. Per cert, el Museu és MERAVELLÓS!! Que no se'l perdi ningú perquè la nova zona multimèdia és espectacular i fa posar la pell de gallina però no hi aneu amb presses perquè és per dedicar-hi 2 o 3 hores!
Al bàsquet també vam disfrutar molt. Aquest any tenim un gran equip amb opció de guanyar-ho tot i que fa unes jugades per treure's el barret. La Laia va sifrutar molt i espero que en prengués bona nota per jugar ella a l'AE SAllent. Fa molt poc que juga i encara li té una mica de por a la pilota però ja fa alguns puntets...
La jornada la vam arrodonir veient el Messi i el Bojan que eren a veure el bàsquet. Dia rodó!!

Les Copes a Sallent!!

2010-01-24T23:24:00.006+01:00

Ja tenim perfilada la festa de les 6 Copes a Sallent!
El proper 6 de febrer de 10 a 14 tindrem les Copes a Sallent. Per celebrer-ho hem muntat una botifarrada i un futbolí inflable pels petits. També sortejarem una samarreta signada entre els socis assistents i els que se'n facin el mateix dia; també es sortejaran 2 pilotes signades entre els que hagin adquirit un tiquet per a la botifarrada. L'autobus de les Copes està a la Plaça de Sant Antoni Ma Claret on viurem una jornada plenament blaugrana!!

La Junta de la Penya Barcelonista de Sallent de la qual en sóc secretària us volem convidar a acompanyar-nos en aquesta jornada. La foto és ben calentona, la vam fer ahir a la mitja part del Valladolid-Barça i sortim ben somrients després que el Barça ja haguès fet 2 golets!!

Avui hem anat a la Cursa de Sant Antoni i molt ben acompanyada, la Laia (fillola dels meus pares) ha vingut a començar a fer boca per la Marató de Barcelona, serà la 3a vegada que la seguirà. El temps ens ha acompanyat i la pluja no ha fet acta de presència a aquesta zona de Barcelona. L'Arcad, com sempre, ha clavat el temps que volia fer i nosaltres ens hem fet un fart d'animar i fer fotos.

Avui també he tingut una sorpresa: retrobar-me amb el Marc i el Luichi, els 2 nois que ens vam trobar a Sydney mentre nosaltres estàvem de vacances i ells feien la volta al món. Van tornar de la seva aventura el 20 de desembre. M'ha fet molta il·lusió.

Desapareguda

2010-01-17T20:04:00.004+01:00

Quants dies!!!
Entre les festes i una cosa i una altra teníem abandonat el blog... tot i que quiets no hem estat. He corregut les Sant Silvestres de Lloret de Mar i Berga i l'Arcadi la de Lloreti la de Canovelles, la de Sant Esteve de Sabadell i la Mitja de Sitges acompanyat dels seus nebots.
Avui hem estat a Blanes on l'Arcadi ha corregut la XXII edició de la Cursa Mar i Murtra i que curiosament no l'havia corregut mai. Jo he passejat enmig de records d'estiueig d'infantesa i d'adolescència. A casa hi anàvem a l'estiu ja que el meu tiet d'Alemanya hi té un apartament a 1a línia de mar i abans d'acabar les classes al juny ja marxava amb la iaia Teta a passar el que quedava de juny i alguns dies de juliol. Ja de més gran hi anava els caps de setmana i per Santa Anna a veure el concurs de Focs d'artifici, magnífic!!!
Hem tingut l'amfitrió perfecte, el blanenc Rafel Bagot. Han començat junts la Cursa tot i que al cap d'un kms l'Arcadi ha tibat una mica més i ha arribat per davant. Allà hem conegut els pares del Rafel, molt encantadors.
Després hem dinat al Porttots tres. Gambetes, cloïsses i musclos per tal que els nois anèssin recuperant forces.

Milla de Sant Vicenç de Castellet

2009-12-14T23:53:00.003+01:00

Un altre cap de setmana amb cursa o mini cursa...
Dissabte al vespre vam participar en la Milla Nocturna de Sant Vicenç de Castellet que es fa a favor de la Marató de TV3 i que van recaptar 371 euros. Moltes Felicitats als organitzadors.
Aquesta cursa es caracteritza pel fred i la neu però en aquesta ocasió es va comportar... És una cursa molt divertida en la qual quan donen la sortida i jo arranco els primers ja porten mig kilòmetre però és entretinguda.
L'Arcadi va córrer primer en la seva categoria i després va acompanyar-me a mi. Per cert, per primera vegada vaig quedar l'última però no passa res!! Sempre n'hi ha d'haver un... Estic contenta perquè he tornat a córrer i aviat agafaré la forma.
La setmana vinent participarem en les 24 hores de Corredors.cat per la Marató; l'Arcadi participarà en les 6 hores (de 15 a 21) i jho en els relleus 4X400, encara més velocitat. Veurem com va... Demà faré un entrenament dels meus i provaré de fer alguna sèrie més ràpida per practicar els 400 metres.

2009-12-06T17:36:00.006+01:00

Ja tornem a ser aquí.
Tot i que el cap de setmana passat us haguèssim pogut explicar moltes coses no vam escriure res.A vegades, el poc temps fa que no trobem mai 5 minuts per posar-nos-hi, i és que el cap de setmana passat vam ser a Florència i el temps s'havia d'aprofitar al 100x100 i així ho vam fer. Vam arrivar el divendres al matí a Pisa on vam passar-hi el matí i vam anar a dinar a Lucca, un lloc molt recomenable. A la tarda arrivàbem a Florència i no vam parar fins dilluns al matí que vam tornar. L'estada a Florència va donar per fer força turisme visitant els llocs més importants d'una ciutat que té coses amagades per tots els racons... A part de les coses exteriors vam visitar el David de Miquel Angel a la Galeria de la Academia i la col·lecció inmensa de pintures que hi ha a la Galeria dels Uffizzi i... com no, la Marató!! En aquesta ocasió hi havia molta gent coneguda, sobretot l'expedició Correcat i nosaltres anàvem amb família: amb els meus pares i la Laia, la fillola d'ells. Vam disfrutar molt d'aquesta ciutat tan de nit com de dia i amb una climatologia excel·lent tot i les previsions...

Avui he tornat a les curses. La Pujada al Castell de Castelldefels ha estat l'escollida, per distància i per tradició ja que l'havia feta els 2 anteriors anys i m'agrada tot i la pujada. En aquesta ocasió i, per tercera vegada consecutiva, l'Arcadi m'ha acompanyat. Curiosament hem fet 1 segon menys que l'any passat!! El primer any vaig fer-ho millor però amb les parades que he anat fent i donat que fa un mes que m'hi he tornat a posar estic molt contenta. Em sembla que vaig pel bon camí...

En aquesta meva tornada a les curses ja en tenim 2 més de planificades: la Milla de Sant Vicenç de Castellet la setmana vinent i que és una cursa benèfica destinada a la Marató de TV3 i que té un encant especial sobretot pels membres de l'organització i La Sansi de Lloret de Mar que ja la vam fer l'any passat i tornem a repetir. A veure si puc anar millorant...
Aquest última foto és de la Vanesa i l'Alberto, moltes gràcies!!

Cros de Sallent

2009-11-22T20:02:00.005+01:00

Aquest cap de setmana ha estat milt tranquil.
Divendres vam anar a un sopar d'un 50è aniversaria a Les Carpes de Sant Cugat, un lloc molt modern i cool.
El dissabte vam descansar al matí i a la tarda vam anar a la Demostració d'Ornamentacions Nadalenques que va fer ma mare a la Sala Vilà i Valentí i que estva organitzada per l'AAVV Sant víctor-Claret. Va ser una demostració de prop de 2 hores on hi van assistir un nombrós públic.

El diumenge el van dedicar al Cros de Sallent. Tot i que feia molts anys que el Joan Martí ens deia per anar-hi, sempre teniem alguna cursa i no hi haviem pogut anar. Avui hem anat a col·laborar-hi: l'Arcadi donant les sortides i jo donant medalles i avituallaments a l'acabar les diferents curses. tot i que el matí ha començat molt tapadot, ha anat escampant fins a sortir el sol. Les curses de primera hora han estat menys participatives però les últimes, amb nens i nenes de 6 i 7 anys han estat molt concorregudes. Hem acabat amb un dinar molt divertit amb els altres col·laboradors del cros. Hem disfrutat molt i, segurament, l'any vinent hi tornarem!!
Les fotos del Cros són del Jordi Moras.

Ripoll

2009-11-15T20:43:00.005+01:00

Aquest cap de setmana ha estat molt tranquil. Dissabte al matí vaig sortir a córrer 15 minutets però la veritat és que estic bastant en baixa forma i de moral també no estic gaire bé. Espero anar-me posant en forma i fer alguna que altra curda amb dignitat. De moment, l'Arcadi m'ha fet un plànning i espero anar-lo seguint.
Al migdia vaig assistir a un acte de l'Ajuntament de Sallent de presentació de la campanya “SallentSuma: Tolerància i respecte per les diferències” en el qual hi he pres part formant part de les 15 persones que han posat cara a aquesta campanya. També vaig ser l'encarregada de llegir el manifest per la tolerància.
Avui hem estat a la Mitja de Ripoll, una mitja especial ja que transcórre per terres de la Dolors i que malauradament no hem pogut compartir amb ella. Era especial també pel debut en mitja marató dels nebots de l'Arcadi, el Roger i el Joan de Navàs. L'ha acabat molt dignament en 1 hora 48 minuts. Felicitats campions!! El vostre camí cap a la Marató de Barcelona ja és més planer. A Sant Joan de les Abadesses hi havia per donar-los ànims i també rebren, l'Esther i el Jan. Un petó des d'aquí per a ells.
Deprés de la Mitja jo me n'he entornat cap a casa amb els germans Campà de l'Ametlla de Merola i l'Arcadi cap a treballar...
La tarda l'he destinat a penjar les fotos de la cursa i a confeccionar àlbums de vacances endarrerides a casa dels meus pares mentre ells feien la inaguració oficial del pis amb la colla d'amics, eren gairebé una vintena!!
La setmana s'espera tranquil·leta amb un curs el dimarts i el cap de setmana de relax sense curses i una celebració de 50 anys.

Moments difícils

2009-11-08T21:35:00.004+01:00

Cap de setmana amb 2 estats d'ànim ben contraris.
El divendres vam anar a Andorra amb els meus pares i els tiets, en total èrem 9. Vam arribar a Andorra cap a les 6 i vam anar directament a Caldea a posar-nos en remull. L'Arcadi i uns dels meus tiets no hi havien estat mai. Vam estar-hi prop de 3 hores entrant i sortint de les diferents piscines de diferents temperatures incloent les que hi havia a l'exterior i que s'estava fresquet. Ahir al matí vam passejar per Andorra i després vam anar a Ordino al Museu de les Miniatures. També vam recórrer alguns ports sota una dèbil neu.
També vam veure, quan acabava de passar, l'accident del Túnel de les 2 Valires. Quan baixàvem ja hi havia un munt de tafaners i molts serveis que treballaven per rescatar els cossos dels treballadors. A la tarda vam baixar cap a casa per arribar a temps de veure el Barça-Mallorca.

A última hora del dia, una trista notícia ens va fer ensopir moltíssim. La Dolors havia mort després de lluitar contra una penosa malaltia. Ens queda el seu somriure i les seves ganes de viure i l'estimació que ens tenia a tots. Dolors sempre et recordarem.

De tornada a les curses de casa

2009-10-26T21:14:00.005+01:00

Que diferent aquest cap de setmana del passat!!
La setmana passada estàvem a la Marató de Pequín ple de xinos desconeguts i amb policia i seguretat cada 4 metres...i amb una contaminació de mil dimonis!!! Per sort, la Marató a l'Arcadi li va sortir molt bé i en va sumar una més per a ell, la 98 i una més per a mi, la 30!! Evidentment, mai havia vist tans xinos junts, semblaven tots iguals!!
Les distàncies són tan grans que per arribar del metro a l'estadi d'arribada vaig caminar prop de 5 kms!! Sort que lúltim punt que ens vam trobar va ser a la mitja marató perquè sino, no veig arribar l'Arcadi!
I aquest cap de setmana, la Cursa de Manresa amb moltes cares conegudes i alguna de ben especial com la dels nebots de l'Arcadi, que debutàven en un 10.000, a l'entrar a meta i també la del tiet orgullós dels nebots. Aquest és el començament del camí cap a la 100 de l'Arcadi i la 1a del Roger i el Sergi. Enhorabona Campions!!
L'objetiu és clar: acompanyar l'Arcadi en aquesta marató número 100 i per això ja s'estan preparant i no hi ha excuses. I si Déu vol el proper objectiu és el debut en la Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú al desembre. Ells no són els únics que s'estan preparant per acompanyar a l'Arcadi en un dia tan especial. Estem molt agraïts als que ho estan fent.

El dinar de diumenge va ser campestre al voltant del Porc Ral d'Avinyó i carai com 'és de bo!!! Vam passar un dinar molt agradable a Carbonés (terme municipal d'Avinyó) en molt bona companyia. La tarda la vam passar a casa dels meus pares fent panellets!!! La meva iaia era qui els feia sempre però aquest any no es trobava gaire bé per fer-los i amb els meus pares li hem donat una bona sorpresa!! Fins i tot l'Arcadi ha col·laborat a posar pinyons...

Per cert, el divendres vam celebrar a casa l'aniversari de l'Arcadi (que va ser l'1 d'octubre però èrem a Austràlia). No podia passar una data així sense una mica de festeta i bufant les espelmes. Era el primer cop que el meu fillol Gerard venia a casa i quina marranada ens va fer!! Són bebés...

Pequín, primera part

2009-10-20T16:13:00.012+02:00

Hola a tots!

Doncs ja som a casa, però no us hem pogut explicar res de la nostra estada a Pequín perquè no es podia accedir al blog des d'allà per culpa de la censura que el govern xinès aplica a determinades pàgines d'internet.

Publiquem ara, amb retard, la primera part de la nostra estada a Pequín, i demà o quan poguem ja hi posarem la segona, que inclou la crònica de la Marató de Pequín, la número 98 de l'Arcadi.

Això és el que vam escriure després dels dos primers dies d'estada a la capital xinesa:

Quan de camí de Sydney a Pequín via Shangai vam anar llegint la guia vam veure que hauriem d’anar molt amb compte amb els taxistes, els regateigs i d’altres... Carai quina raó té la guia!!! Només posar els peus a l’aeroport de Pequín a la cua dels taxis ja ens van veure cara de “tontos” i ens van fer anar a una furgoneta de la cua de taxis que ens va ensenyar un llistat plastificat amb les tarifes i al nostre hotel li corresponia 380 iuans (38 euros més o menys) i com que tothom ens havia dit que els taxis eren barats ens va semblar molt car però ja erem a dins i ens va fer por que si baixàvem es parlessin entre ells en mandarí i ens fessin el boicot!! (1a timada...) Vam arribar a l’hotel cap a la 1 de la matinada i ens vam instal.lar; la zona ens va semblar molt despoblada cosa que vam descobrir que no era així quan l’endemà vam començar a fer turisme. Abans de sortir vam fer una reserva per l’endemà per anar a la Gran Muralla i les Tombes Ming.
Vam començar amb la plaça de Tiananmen que estava a vessar de turistes, de turistes de la mateixa Xina portats per guies amb banderes, gorres, megàfons,... aviat ens vam adonar que erem uns extranys i que la gent ens mirava i saludava com si fòssim extraterrestres. De fet, tots aquells turistes solen ser persones de província que visiten la ciutat (només tenen 7 dies de vacances a l’any i el poder adquisitiu és força baix). Les riuades de persones eren impressionants i, de vegades, feien marejar... Teníem la intenció de visitar el Mausoleu del Mao però quan ens vam ficar a la cua quilomètrica, el senyor que l’ordenava ens volia fer anar a deixar la motxilla a un lloc força lluny de la plaça i vam decidir que ja hi aniriem dos dies després sense bossa.
Després de travessar la gran plaça, amb un català que ens va sentir parlar i es va afegir a nosaltres, vam arribar a l’entrada de la Ciutat Prohibida gairebé arrosegats per la gent. L’objectiu del matí era fer aquesta part de la ciutat però les distàncies són enormes i als mapes no ho sembla!! Vam anar fent el que recomenava la guia nostra i la que vam comprar per 10 cèntims com xaiets; en alguns punts era gairebé impossible caminar i quan hi havia trons per veure perillava fins i tot la integritat física!!! Els iaios xinos donaven unes empentes que t’enviaven cap a Barcelona. Al segon tro vam decidir que devia ser igual que el primer... Vam fer una bona caminada sota un sol de justícia per ser l’epoca que som! Vam dinar uns entrepans de vés a saber què i vam agafar un taxi cap al Temple del Cel. Allà tornava a estar bastant ple de turistes però més suportable. Vam fer el recorregut amb els quatre llocs que es podien visitar. Per sort, en la majoria de llocs de la ciutat els noms estan en mandarí i en anglés però aquí només estaven en mandarí i havíem d’anar fent comparacions per fer el recorregut en ordre. Tota una experiència!! Al sortir ja se’ns van acostar un munt de venedors ambulants: des del de mapes fins al de postals passant pel de rellotges Rolex falsos! L’Arcadi va demanar a aquest últim quan valia i en demanava 400 iuans! Finalement el va pagar a 80. Segur que hi va guanyar encara i mireu com són que ens volia fer creure que li havíem donat un bitllet de 100 espatllat i atrotinat! Com vam poder ens el vam treure de sobre. Mentrestant jo havia buscat un taxi que també ens volia timar i cobrar 50 iuans quan mai ens havia arribat a 20!! Evidentment aquí som turistes i no es pot dissimular gens...
Al vespre vam quedar amb el corresponsal del TV3 a Pequín, el Sergi Vicente, i la seva dona, la “Uansan” per sopar. Com que és tan barat el taxi en vam agafar un. Sorpresa va ser la nostra quan li vam anar a pagar amb un bitllet de 20 i no ens el va acceptar perquè era fals. Ni tan sols era xinés. El paio del Rolex ens va encolomar el canvi amb un bitllet fals i encara ens volia fer canviar el de 100!! Altre cop timats... Quan els hi vam explicar al Sergi, la seva dona i el germà del Sergi es van fer un fart de riure!!! Vam sopar Pato laqueado i més coses en un restaurant una mica selecte que ells coneixien i on el dia de la inaguració dels Jocs olímpics hi va estar el Joan A. Samaranch.
Ahir vam fer l’excursió a la Gran Muralla, en la zona més propera a Pequín i que potser no és la més autèntica ja que és la més turística i ha estat restaurada. Estava plena a vessar, per variar! En aquesta zona feia més fresqueta i un aire de justícia. Vam fer 1 km de pujada i un de baixada, fins a la 4a torre i que la guía ens va dir que era el lloc on hi gravaven pelis i anuncis. Déu n’hi dó quines pujades amb graons o sense!!
Sortint d’allà ens van portar a visitar una fàbrica de Jade (turistada!!) i hi vam dinar. Després vam anar a visitar les Tombes Ming tot i que la part important no es pot visitar. Per acabar, ens van portar a una Tea House on ens van demostrar la cerimònia i les maneres diferents de fer cada te. És tot un art.
Quan vam arribar a l’hotel vam anar a buscar el dorsal per la Marató en una oficina ja que aquesta marató només es va poder inscriure a través d’una agència. La informació està en mandarí i en anglés i n’hi ha un munt!! Després vam anar a sopar a un carrer estret (hutong) que ens va recomenar el Sergi ple de restaurant autènticament genuins i amb el 90% de gent del país. La carta era en anglés també i amb els dibuixos dels plats. Aquí també vam tenir una anècdota. Ens pensàvem que podríem pagar amb targeta i la noia que ens va atendre ens va dir que sí. I tan que sí! Targeta de crèdit xinesa! Que no va veure que no erem precisament xinesos? Total que un noiet del restaurant li va dir a l’Arcadi que el seguís i li va deixar una bici i ell amb una altra el va acompanyar a un caixer. Veient com van pel carrer la gent, les bicis, els taxis, les motos i els cotxes és tota una aventura. Jo em vaig quedar de penyora al restaurant.
Avui hem anat a córrer una mica per un parc i és impressionant!! Cada dia està ple de gent que fa tai chi, balls amb música de passodobles, gimnàstica amb aparells que hi ha al parc. Un ambient increïble!!
Després hem anat a veure els punts del recorregut de la marató on esperaré a l’Arcadi i hem arribat fins a la zona olímpica on hem vist el Niu d’Ocell i el Cub d’Aigua, són impressionants! Després hem anat cap a Hou Hai, un barri on hi ha un llac i es caracteritza perquè hi ha carrerons (hutongs) amb 400 anys d’antiguitat!! El recorregut es fa amb rickshaws (bicicletes amb remolc per a 2 persones); jo m’havia negat a pujar-hi perquè em feia pena però de fet, així es guanyen la vida. Ens ha portat gairebé durant 1 hora i hem patit una mica doncs no havíem pactat el preu i la guia deia que ho havies de fer i que normalment són 180 iuans per persona i mitja hora. L’home ens deia que no patíssim. Ha estat molt simpàtic parlant en “xininglish” i parant cada 2x3 i demanant-nos la càmera per fer-nos fotos. Finalment, en ha costat 180 per cap. Després de dinar hem anat al Mercat de la Seda a comprar alguna cosa tot regatejant una mica. No estem acostumats a fer-ho i costa molt. Segur que hem pagat més del que toca però els preus continuen sent molt baixos.
Ara estem sopant a l’habitació i a dormir aviat que demà toca la Marató 98 de l’Arcadi la 30 meva.

Ja sabeu que totes les fotos del viatge les podeu veure a http://picasaweb.google.es/arcadi100/pequin

Cap a Pequín

2009-10-13T21:44:00.002+02:00

Aquí ja són gairebé les 7 del matí ja estem en marxa per anar cap a l'aeroport. En tres hores agafem l'avió cap a Shangai primer i després cap a Pequín.
Pel trajecte farem una mica de plànning del que volem fer i veure per la Xina tot i que ja hi ha coses que tenim clar que volem veure: la Plaça de Tiananment, la Ciutat Prohibida i la Muralla Xina.

Cooge Beach

2009-10-12T10:47:00.006+02:00

Ja tornem a ser a Sydeny, millor dit a una de les platges que hi ha al voltant de la ciutat.

Hem arribat molt aviat procedents de Melbourne i hem agafat un cotxe de lloguer per moure'ns millor. Hem anat a l'hotel i hem pres posicions. Aprofitant que tenim el cotxe hem anat a aprovar una assignatura pendent: veure koales. Com que fent la Great Ocean Road no els vam saber veure (l'Arcadi diu que potser hi va haver una epidèmia i van desaparèixer...) hem anat a un lloc a prop de Sydney, al Koala Park Sanctuary. Era una espècie de zoo amb animals caraterístics d'Austràlia. Hem arribat a l'hora que hi havia una "funció" dels koales quan en desperten a alguns perquè menjin. Hem arribat a temps de poder-lo tucar tot endormiscat. Aquests animals dormen 19 hores al dia i la resta menjen o es mouen molt parsimoniosament. També hem pogut veure els Cassowaries, una classe d'estruços que quan erem a la zona de Cairns n'estava farcit tot i que, per sort, no se'ns en va creuar cap. I també hem pogut fotografiar 3 pingüins com els que vam veure a Phillip Island i veure diferents tipus de cangurs incloent-hi un amb canguret a la bossa i una parella en la qual el mascle tenia ganes de gresca i així és veia en el seu sexe i ella devia tenir mal de cap i no ha cedit.

També hem vist altres tipus d'animals australians com Wombats, kookaburres, dingoes (gossos salvatges) i cacatues negres i blanques.

Després de dinar, hem anat a Sydney a acabar de fer compres i cap a l'hotel. Estem en una zona molt tranquil·la amb un passeig marítim molt bonic tot i que no sé pas si demà ens podrem estar a la platja prenent el sol i banyant-nos. Si no pot ser, farem relax.

La Marató de Melbourne

2009-10-11T14:01:00.007+02:00

Una altra al sac.

L'Arcadi ja ha fet la seva 97ena marató en 3 hores 54 minuts i 15 segons. El temps ha acompanyat en tot moment als corredors tot i que pels espectadors a primera hora era una mica massa fresqueta. Jo l'he volgut seguir amb tren ja que no tenen metro però en diumenge escassejaven i he hagut d'optar pel taxi com l'Arcadi per arribar a la sortida. He anat a Albert Park, lloc conegut perquè és on es celebra el Gran Premi de Formula 1. Al km 5 no l'he vist ja que ell no s'esperava que hi fos i anava millor del que s'esperava. Al 10 que era dins el parc ja ens hem vist i li he donat el seu avituallament. Tot xino xano he baixat fins al 22 que si bé semblava a prop a Austràlia les distàncies són enormes, aquí era a St Kilda, un carrer que donava al mar i estava ple de palmeres. He tornat a veure'l al km 31 i d'aquí me n'he anat a meta amb taxi, òbviament.

Quan he arribat al Melbourne Cricket Garden, un estadi per a més de 100.000 persones he buscat un bon lloc i he esperat a que arribés. He estat veien com arribaven els de la mitja i els de 5 kms que m'he quedat de pasta de moniato quan m'ha semblat veure que la guanyadora anava vestida del FC Barcelona. Poc després ha arribat l'Arcadi content con un gínjol. Una més...

Anava a busca-lo i m'he trobat amb la noia del Barça i que l'Arcadi m'ha dit que era la Sonia Bejarano. Després de reunir-nos amb l'Arcadi, de fer-nos les fotos de rigor i les felicitacions merescudes hem anat cap a l'hotel.

Hem dinat d'horeta i hem anat a fer unes compres molt puntuals.

A la tarda hem descansat i llegit esperant que a les 7 ens vinguèssin a buscar el Xavier i la Anvita per anar a sopar a un Grec. Quin fart de menjar!! Com li va dir el Xavier ha recuperat el d'avui i el que perdrà la setmana vinent a Pequín però i jo?? M'hauré de posar a dieta quan arribi a Sallent. Hem sopat molt bé i curiosament en aquest restasurant cadascú es porta la beguda ja que aquí s'ha de pagar una llicència per vendre begudes alcohòliques i aquest restaurant no ho té i de pas el fa més barat el fet de poder comprar el beure a la botiga. És curiós que un país productor de vi tingui uns preus tan elevats en les cartes dels restaurants.

Ara ja som al llit ja que demà a les 6 hem d'agafar l'autobús que ens portarà a l'aeroport via cap a Sydeny on anirem fins a Coogee Beach a fer platgeta i dormir...

Fent turisme pels voltants de Melbourne

2009-10-10T14:26:00.004+02:00

Ja estem a punt d'anar a dormir ja que demà és la Marató.

Ahir vam llogar un cotxe i vam fer la Great Ocean Road, una carretera que va per la costa, de vegades a tocar del mar i d'altres no, on es troben alguns dels símbols d'aquesta costa propera a Melbourne.
Vam començar pel London Bridge, The Arch, Lorch Ard Gorge i Twelve Apostles. Aquestes són grans roques que hi ha al mar i que s'han anat erosionant amb el contacte amb l'aigua; alguns fins i tot han anat trencant-se com és el cas d'un dels arcs del London Bridge i de 6 Apostles ja que només queden els altres 6. La cerretera és plena de curves i de vegetació espectacular que s'agraeix moltíssim després de venir de les àrides terres d'Alice Springs. Fent la ruta vam fer d'altres parades com a Cape Patton Lookout des d'on s'obtenen unes vistes excel·lents i a Lorne on vam passar una hora buscant koales que se'ns van resistir. Un altre cop serà... L'última parada va ser a Aireys Inlet on vam visitar el far.

Vam fer més de 12 hores per fer aquesta carretera que ens va semblar interesentíssima i que en alguns moments, i salvant les distàncies ja que aquesta té una abundant vegetació, ens va semblar les costes del Garraf.

Avui al matí hem estat visitant el Victoria Market, un impressionant mercat on els habitants de Melbourne hi fan la compra setmanal i hi ha una gran varietat de fruites i hortalisses, peix i marisc, carn i delicatessen (formatgesi derivats de la llet, tota classe d'olives, embotits i altres). També hi ha una part de roba i souvenirs.

A migdia ens ha passat a recollir el Xavier i hem anat cap al sud al final de pa península de melbourne. Hem passat per les zones més "pijes" amb excel·lents cases amb finestrals que donen al mar i que estan presidits per telescopis. La veritat és que de nit el firmament té moltíssimes estrelles, un bon aficionat hi disfrutaria cada nit!! Hem dinat a Portsea i després hem tornat a fer la península per anar fins a Phillip Island coneguda pel premi de motociclisme que es celebrarà la setmana vinent; però els australians també la coneixen perquè en aquesta illa cada vespre hi arriba una colònia de pinguins a passar-hi la nit. I hem anat. És un espectacle singular i una mica difícil de creure però molt ben muntat. Cap a les 20:13 han començat a sortir de l'aigua uns pingüins que no feien gaire més d'un pam i diuen que són els més petits del món. Amb el seu petit però ferm pas han anat sortint de l'aigua en direcció els seus caus. Òbviament, no es podien fer fotos ni gravacions ja que és el seu dia a dia i els flashos de les càmeres els molesten. Primer ens ha semblat una enganyifa, i més, quan hi havia gent que feia més d'una hora i mitja que s'esperaven a les grades amb un fred terrible i abrigats fins i tot amb mantes. La distància a la platje era molt gran i els animalets molt petits. Hem passat una bona estona amb l'Arcadi i el Xavier fent bromes d'aquells animalets que si eren de mentida i anàven amb piles i altres tonteries que ens provocava el fred. El Xavier sempre ha estat una persona amb molt bon sentit de l'humor i ajuntnant-se amb l'Arcadi el còctel ha estat terrible!! De seguida ens hem aixecat i hem anat a unes passarel·les més interiors que hi havien on hem aconseguit veure'ls bastant bé i sorpendre´ns encara més ja que la distància que recorrien era molt gran per aquelles potetes que tenen. Erem ja molt amunt que encar trobàvem pingüins!! Tot plegat ben extrany...

Hem arribat gairebé a les 11 de la nit i corrent a descansar que demà tenim feina: l'Arcadi corrent i jo seguint-lo. Fins demà!!!

Melbourne

2009-10-08T22:59:00.008+02:00

Ja hem dormit a Melbourne.
Ahir hi vam arribar procedents d'Alice Springs. Vam fer una primera presa de contacte anant a buscar el dorsal de la Marató i fent una mica de visita pel centre. Quan vam ser al carrer ens vam adonar que aquí el temps havia canviat: estàvem a 14 graus!! Vam ahever d'agafar la jaqueta. L'Arcadi diu que és el dia que estarem més avall...

El dorsal de la Marató el vam anar a recollir a les afores del MCG (Melbourne Cricket Ground), construït sobre l'estadi olímpic del 1956. És un dels estadis més grans del món amb aforament per 100.000 persones i s'omple per partits de futbol australià i un partit de Cricket del 26 de desembre. Encara estaven montant la fira i només hi havia l'entrega de dorsals. Després vam anar caminant cap al centre i vam passar pel complet tenístic on fan l'Ope Austràlia, amb el majestuós RodLaverArena lloc on va sonar l'himne de Riego en la final de la Copa Davis Austràlia-Espanya.

Vam continuar cap al centre on haviém quedat amb un sallentí!! El Xavier Saldoni és el germà del meu millor amic, el David i fa 1 any que viu aquí. Ens va citar a la Federation Square, lloc de concentració de la ciutat. Com que hi vam arribar més d'hora del previst vam fer una mica de turisme pel centre: vam donar un vol pel costat del riu on feien entrenaments de rem, vam veure un parell d'esglèsies que diu la guía que s'han de veure i vam entrar al Tourist Center Visitor, un punt d'informació molt ben muntat on vam poder fer una reserva d'un cotxe per avui per anar a fer la Great Ocean Road. Després ens vam trobar amb el Xavier. L'últim cop que l'havia vist va ser al setembre del 2008 i,ahir, el vaig trobar molt canviat. Se'm va fer estrany estar a Melbourne (a l'altre punta del món per a nosaltres) amb un amic! Vam fer un parell de cerveses i vam xerrar un parell d'hores. Dissabte ens portaran a visitar el sud de Melbourne. Ahir vam sopar en un restaurant que ens va recomanar ell, es deia: Movida, next door. Era un restaurant espanyol de tapes on vam menjar des de formatge de Zamora fins a croquetes de pernil passant per patates braves i xató!!!

Ara ja estem a punt per anar cap a la Great Ocean Drive!!

Deixem el centre d'Austràlia

2009-10-08T05:48:00.004+02:00

Ja som a Melbourne.
Aquests 2 últims dies els hem conitunat dedicant a la part central del país. Van estar a Kings Canyon on vam fer un recorregut de 6 kms en 2h45’. Era una ruta ja destinada al turista que comença amb un munt de graons ascendint a una part bastant alta. Després encara es va pujant però lleugerament i es recorre tot Kings Canyon.

És un circuit impressionant per les vistes i els

precipicis que et trobes de colors vermellosos. Per sort, el temps ens va respectar i no feia una calor exagerada,en alguns moments feia vent i era quan més bé s’estava ja que d’aquesta manera desapareixien les mosques; s’ha de dir que vam fer una inversió en comprar unes xarxes per posar-nos sota la gorra i protegien dels insectes. Llàstima de no haver-les tingut al Kakadu!! Vam fer unes fotos maquíssimes i vam tornar a comprovar com en som de petits!! Quan vam sortir-ne, vam començar a fer carretera ja de tornada. Vam passar pel tram on el primer dia vam veure produïr-se un accident i encara hi havia les marques. Jo m’havia endormiscat quan de sobte vaig sentir l’Arcadi “osti, osti, osti” i a l’obrir els ulls vaig veure un turisme amb una caravana que anava fent esses de banda a banda de la carretera. L’Arcadi va mirar que no vingués ningú darrera i va frenar de cop a l’espera que parés. Afortunadament per nosaltres, la caravana va volcar a 20 o 30 metres davant nostre i el cotxe va quedar atrevessat a la carretera aixecat per la part del darrera i enganxat a la caravana. Per sort, el matrimoni que viatjava dins no es va fer res. Evidentment, no hi havia cobertura però el primer cotxe que va arribar darrera nostra va dir que aniria al proper poble a avisar la policia. Vam estar una estoneta allà però al veure que no podíem fer res, ens vam acomiadar d’ells que encara estaven en estat de xoc i vam continuar el camí. Una ratxa de vent els havia fet perdre el control ja que era una zona amb fortes ratxes i un vehicle articular sempre és més dificil controlar. De fet, mai no es vol un accident però en aquestes zones tan deshabitades fer-se mal és una “putada” perquè els serveis sanitaris necessiten temps per arribar-hi. Gràcies a Déu, aquest ha estat l’únic ensurt que hem tingut al volant de la Motorhome però , en general, tot ha anat molt bé.
Continuant amb la jornada, al primer lloc de serveis que vam trobar vam parar a posar benzina ja que s’han d’aprofitar tots els surtidors que et vas trobant pel camí. Allà també hi vam dinar i, a més, adaptant-nos als seus horaris: a les 12:30 ja havíem dinat!!! Vam continuar fins a Erldunda on vam fer-hi nit. Aquest era el nostre últim càmping en l’aventura australiana!! Era un lloc de carretera estratègic i per fer-hi no més que una nit. En aquesta part del país el temps es ben diferenciat de la nit al dia, a la nit necessites dormir una mica tapat ja que les temperatures baixen. Vam anar a la piscina, però jo que sóc molt fredolica, no em vaig pas banyar!! Eren les 4 de la tarda i l’aigua estava geladíssima, l’Arcadi com un valent s’hi va tirar de cop però en va sortir gelat!! L’últim sopar que vam fer va ser: pa amb tomàquet regat amb un cabernet sauvignon australià!!!
Al matí, quan l’Arcadi va tornar de córrer, hi havia un canguret al costat de la nostra motorhome, i el vam poder fotografiar i gairebé tocar.
Ahir vam fer els 200 kms que ens quedaven fins a Alice Springs tanquil·lament. A l’arribar a la ciutat vam deixar les maletes al motel que havíem reservat i vam anar a visitar l’estació de telègrafs, que és la primera que hi va haver a Austràlia. Després vam fer un mos i a tornar la nostra última Motorhome. Vam passar la tarda a la ciutat de compres i passejant en una ciutat plena d’aborígens.

Uluru i Kata Tjuta

2009-10-05T14:05:00.002+02:00

Després de veure els fascinants canvis de color que pateix l’Uluru durant la posta de sol, avui hem matinat per veure sortir el sol. Tot i la matinada, important per estar de vacances, ens ha anat just ja que l’hora que ens havien dit era la que el sol ja havia sortit del tot. Tot i així hem pogut anar contemplant l’espectacle des del cotxe i després des d’uns aparcaments que ja tenen destinat per això.

Després de veure la sortida completa del sol, l’Arcadi ha fet el seu entrenament d’avui fent la volta a l’Uluru que feia 9,5 kms i ha acabatn completant l’entrenament fins als 12 anant i venint a buscar-me. Jo he fet uns 2 kms d’anada i 2 de tornada pel voltant de la pedra ambuna tranquilitat i una pau magnífica tot i que hi he trobat força gent, entre ells una parella de catalans. Som a tot arreu!! Durant el recorregut hi ha parts de la gran roca que no es pot fotografiar ja que és sagrada pels anangu, els aborígens de la zona i propietaris de la roca. Curiosament un dels llocs sagrats és anomenat “Mala Puta”, en honor a la fertilitat femenina. Quin nom per homenetjar-nos!! Després de l’entrenament hem fet part del perímetre en cotxe per veure-la en la seva magnitut. Com diu l’Arcadi hi ha parts que semblen paissatge lunar i afegeix que sembla un meteorit caigut del cel enmig del desert. En aquest roca encara hi ha una part que es pot pujar però avui estava tancada. Tenen un rètol de “quita i pon” que informa perquè està obert i avui era perquè feia molt aire al cim, així que ens hem quedat sense pujar-hi...
Després hem anat fins a Kata Tjuta (Los Olgas), un increïble grup de roques que formen un petit contjunt de valls i gorges. N’hem fet 2 kms a peu d’anada i 2 de tornada tot i que se’n podrien fer molts més però, a part de no tenir gaire temps, feia moltíssim vent i en algunes ocasions semblava perillós. D’aquí suposem que ve el nom d’una de les valls, la Vall dels Vents.
En acabat hem agafat la carretera per arribar a Kings Canyon on fem nit avui. Primer hem parat a fer benzina ja que aquí s’ha d’omplir allà on vegis ja que et pots passar kms i kms sense veure res excepte arbres, rectes i algun cotxe. Pel camí, malhauradament, també hem trobat cangurs morts que estan sent devorats per corbs; avui també hem trobat camells pel mig del bosc.
Ens continuen sorprenent els horaris que hi ha aquí. Ahir ere 2/4 de 5 de la tarda que ja sentiem l’olor de sopar dels veïns de parcel·la i 15 minuts després ja sopàven. Avui a les 8, hora que l’Arcadi es posava darrera els fogons (ell ha fet el sopar cada dia al càmping) tothom ja estava dins les caravanes, no se sentia el cap soroll i gairebé ha fet la barbacoa a les palpentes.

Uluru

2009-10-04T14:39:00.003+02:00

Doncs ja hem vist l'Uluru, la gegantina pedra que hi ha al bell mig d'Austràlia, envoltada de desert. És increïble. Sembla talment caiguda del cel.
A última hora del dia ens hem situat al costat de molts turistes en un lloc privilegiat per fer fotos de com anaven canviant els colors de la pedra durant la posta de sol, i demà ens llevarem a quarts de 6 del matí per fer el mateix amb la sortida.
Aquesta zona d'Austràlia és totalment àrida i despoblada. S'ha d'anar en compte amb omplir el dipòsit de la benzina per no quedar-se sense... Hi vam arribar a través d'Alice Springs, una ciutat que va néixer al voltant de la línia de telègraf que s'hi va instal.lar. Per aquí es poden veure molts més aborígens que en la resta d'Austràlia.
Podeu veure les fotos en el segon àlbum, ja que el primer ja l'hem esgotat. És la mateixa adreça però amb un 2 al darrere. Hem posat el link a sota del primer.

Litchfield National Park

2009-10-02T01:06:00.005+02:00

Ahir vam anar al Litchfield National Park. El noi del càmping on estem ens va indicar els llocs més recomenats i així ho vam fer. Vam començar pel més lluny, les Wangi Falls que estàn a uns 65 kms de Batchelor, últim poble amb serveis. All’a hi vam arribarsobre migdia i hi havia força gent que hi era tipus pic-nic. A aquesta época t’hi pots banyar sense capproblema però en l’época de pluges hi ha cocodrils. Jo no sóc gaire de riera i primer em va fer una mica de mania no veure que tens sota però l’aigua era força clara... Era una mena d’estany amb la cascada al fons però fins i tot tenia unes escales peraccedir-hi. Hi vam estar una estoneta i després vam fer una mica de recorregut a 1 mirador que hi havia per sobre tot i que no vam arribar al final ja que feia molta calor, per variar... En aquesta zona hi havia molta fauna i flora. Hi havia un parell d’arbres plens de rat-panats, peixos, aranyes, eucaliptus i d’altres.
Després de dinar vam anar a les Tolmer Falls que no són aptes pel bany i que només es poden veure des de dl’alçada. També són impressionants tot i que ara no baixen amb gaire aigua ja que és l’estació seca.
També vam visitar Buley Rockhole, que no són catarates sino una mena de piscinetes en una pendent on s’hi estava molt bé tot i que s’havia d’anar molt alerta ja que relliscaven moltíssim i vist que sóc tan patosa... aquí hi vam estar una bona estoneta ben relaxats i envoltats de natura i de peixos que de tan en tan et tocaven.

Per acabar vam visitar les Florence Walls, unes altres de més “recollides”. Per accedir-hi has de baixar 135 graons i queden més entofonades. També ens hi vam banyar i en aquesta ocasió ben rodejats de peixos i grans que eren. En aquesta, jo vaig arribar fins a la cascada tot i que la corrent et feia haver de fer força per arribar-hi. La sensació en aquests llocs és ben extranya perquè notes una pau interior molt complaent però també et fa pensar com de petits i vulnerables som davant els miracles de la natuuralesa!!
Dues anècdotes: ahir quan baixàvem de Tolmer Falls caminant depressa perquè feia molta calor, l'Arcadi que maratons molt bé però caminar no tan, anava esbufegant i li va entrar una mosca fins a la gola. Em pensava que s'ofegava amb aquells sorolls que va començar a emetre. Un grup de dones i nens que anàven davant nostre es van girar espantats tot i que quan van veure com el renyava per l'ensurt que m'havia donat es van posar a riure...
La segona és que ahir teníem parcel·la amb lavabo, dutxa i rentadora. Doncs com que teníem les portes obertes se'ns va colar una granota verinosa que no es movai ni amb aigua ni amb pedres. La veïna de parcel·la em va deixar disolvent però tampoc i, per sort, va aparéixer un de la brigada de manteniment que la va anar empentant fins que la va tenir fora. la va agafar d'una pota per tenir-la lluny i li va clavar xafada al cap fins que la va matar. Si l'haguèssin vist els protectors d'animals...

Demà ja marxem cap a Alice Springs. Les previsions de tempssón caloreta moderada de dia i fresqueta de nit.

Kakadu National Park

2009-10-01T14:49:00.008+02:00

Després de 2 dies sense trobar camping amb wif, avui en tenim.
En aquesta zona on hem estat tot és més “natural” i les comunicacions suposo que són més escasses i és que amb els kms i kms de carreters plenes d’arbres i sense civilització no és d’extranyar… En aquesta part del viatge m’he adonat com és de gran el món mirant la vegetació, les postes de sol, els animals tan diferents als nostres, la cultura, el fer,…
Ara sé que no trabaré estrany, tot i que sí trist, quan vegi per la tele, ben entrat el seu estiu, els terribles incendis que té aquest continent! Hi ha tantes hectàrees de terrenys plena de vegetació i tan pocs pobles que és impossible que puguin controlar-los...
Fa dos dies van veure la posta de sol a Ubirr, un lloc amb pintures rupestres de fa milers d’anys, i mentre la contemplàvem vam poder veure 5 punts diferents de foc, algun dels quals vam trobar fumejant pel camí de tornada al camping de Jabiru. Jabiru és un poble que hi ja al parc i que té un supermercat, un banc, una oficina de correus i para de contar... Va ser aquí on vam trobar els primers aborígens que curiosament van tot el dia descalços i són de pell fosca però força diferents als africans. Aquest parc natural és bonic sempre i quan el facis amb 4x4 o excursions muntades; sino, no és pot visitar gaire cosa.

Un dels llocs que vam poder visitar va ser el Billabong Anbangbang, uns aiguamolls amb difernts classes d’ocells i vegetació però que les mosques tan pesades van fer que no hi estèssim gaire estona. Pel camí també vam troba les Yellow Water uns altres aiguamolls que es podien visitar amb barco o bé sobre una passarel·la; vam optar per la segona versió i la pau i quietut que es vivia era insuperable.

Abans, però, d’arribar al parc vam fer una excursió per veure cocodrils. Vam agafar un barco que portava per Adelaida River i unes noies que semblaven tretes de la pel·licula Cocodrilo Dundee agafaven una canya de pescar amb un trossot de carn al capdevall per atraure els cocos. Primer, els va costar una mica ; l’Arcadi deia que ja estàven tips de l’anterior barco... Després van començar a sortir i és força impressionant veure aquells bitxarracos saltant de l’aigua per agafar el menjar. De totes maneres, suposo que s’han fet una mica mansos de tan ser una atracció turística... Ara, com més lluny millor!! De senyals de cocos n’hem trobat a molts rierols tot i que la majoria estan secs ja que aquest mes comença aquí la temporada de pluges.
Ahir vam dormir en un lloc molt peculiar a Adelaide River, al Mt. Bundy Station. Una mena de granja familiar amb parcel·les i cabanyes per a 2 persones. L’amo, era un senyor d’uns 60 anys amb camisa de quadres foradada i un accent tancadíssim. El terreny era ple d’animals començant per cavalls i continuant per oques i com no, cangurs. Ens va fer aparcar sota un arbre de mangos. Al vespre ens va venir un senyor a explicar quina mena d’animals ens podíem trobar de nit a prop nostre; entre d’altres els cangurs que campaàven al seu aire i també els ocells i les oques. També ens va advertir d’unes granotes fosques i grans que són verinoses si les toques!! I sobretot, ens va dir que no ens espàntessim si sentiem sorolls sobre la Motorhome ja que de tan en tan queien mangos que els ocells picotejaven. Vam passar una nit horrorosa de calor i humitat...
Demà ja us explicarem les aventures al Parc Nacional de Litchfield. Ara, aquí ja és ¼ d’11 i acabem de veure’ns una ampolleta de cava australià acompanyat de filet de cangur (boníssim!! i ja és extrny perquè sóc una llepafils...) per celebrar que avui l’Arcadi fa 50 anys!!! T’estimo, Cuqui!!!

Darwin

2009-09-28T23:45:00.012+02:00

Ahir vam arribar a Darwin i Déu n'hi dó quina calor!!! Estàvem a 31 graus i una xafogor horrorosa i enganxifosa!!

Quan vam arribarvam anar a l'hotel ja que no teníem temps de recollir la Motorhome, doncs aquí van tan d'hora que a les 15:30 ja estava tancat i 2 hores més tard les botigues!! És una altra cultura... Vam visitar la ciutat que és un xic extranya; entre d'altres coses vam veurala catedral amb un assaig militar inclós, el projector que va emetre la primera pel·li en color australiana i una posta de sol maquíssima al Bicentenal Park (on en quests moments l'Arcadi hi està entrenant). Vam fer un recorregut a peu que aconsellava la guia Lonely Planet on també deia que és la millor ciutat d'Austràlia gastronomicament menjant; doncs bé, ahir l'Arcadi va menjar el primer filet de cangur del viatge!!

Abans de deixar les platges vam anar a córrer pel costat de l'aigua una estoneta amb l'Arcadi tot i que la meva esquena no em va deixar fer gaire. La roba que vaig fer servir va ser la Correcat que la vaig agafar per si m'animava a fer els 5 kms de Pequín però em sembla que no els faré pas...

Avui, aquí ja són gairebé les 8 anem a fer una excursió per veure cocodrils i després a veure pintures aborígenes a l'aire lliure mentre veiem una altra manífica posta de sol...

Dies de platja...

2009-09-27T14:14:00.003+02:00

Aquests dos últims dies han estat de platja, solet i relax. Ahir van deixar Mission Beach. quan vam arribar a aquesta platja estava plena de voletes de sorra que feien els crans al sortit de la sorra. N'estava ple i era ben curiós...

Vam arribar a la zona de Palm Cove. És una platja, la foto de la qual apareixia a la guia de rutes i de càmpings que el Puig, company de l’Arcadi, ens va deixar i que curiosament va ser la primera pàgina que vaig obrir. El més complicat ens va ser trobar càmping. A Palm Cove n’hi ha un a la zona de la platja però només veure la recepció ens va caure tot per terra. Era una mena de cabanya enmig d’arbres i vegetació amb tots els fulletons turístics escampats per terra i que havies de prèmer un boto (tot espatllat) perquè t’atengués algú. El paio que ens va sortir semblava tret d’una pel·li de terror i, per sort, no tenien parcel·la amb electricitat. No ens hi vam quedar. Després vam posar-hi a la Maria (el nostre Tomton) que ens portés a un càmping proper i ens va dur a una urbanització de cases de planta baixa però força grans. Això ens ho va fer 2 cops!!! Desesperarts vam decidir anar fins a Port Douglas tot i que hi havia encara 50 kms i aquí quan es fa fosc la gent sembla que s’amagui. Anant cap al nord per una carretera pel costat de la platja ens va sembla passar de llarg d’un càmping. Vam girar i, en efecte, ho era i beachfront!! No s’assemblava massa als que havíem estat fins ara però ens faria servei. Estava a 5 kms de Palm Cove, a Ellis Beach i tenia platgeta.
Avui al matí hem anat fins a Palm Cove i hem estat prenent el sol i banyant-nos però amb la desil·lusió que aquella platja no era ben bé com la de la foto (ditxós Photoshop tot i que l'Arcadi diu que és perquè el dia no era gaire bo...)

Hem dinat mirant el mar. A tot arreu hi acostuma a haver-hi el matiex: plats de peix (seafood), pasta, fish and chips (peix extrarrebossat amb patates fregides), hamburgueses,...El que no és tan normal es veure, com ho hem fet avui, menjar a un paio fish and chips amb un cafè amb llet. Mira que hi ha gent rara pel món!!

A la tarda hem vingut a la platja del càmping tot i que ja no ens hem banyat, doncs a partir de les 4 el temps canvia i no apreta ja el sol. Hem aprofitat per revisar el plàning de la segona tanda de Motorhome i les coses que podrem fer amb els dies que tenim. També ja hem començat a posar ordre a les maletes perquè no sé pas com anirem amb el pes, doncs ja vam marxar amb les maletes força plenes i després passa el de sempre: no et poses la mitat de les coses però no n'aprenem mai!!

Canvi de plans

2009-09-25T13:30:00.004+02:00

Ahir vam descobrir que a Austràlia hi ha, almenys un lloc, on es parla de Catalunya i el català. És a Paronella Park.Aquest és un jardí amb alguns edificis que daten de 1930 i que va ser el somni de Josep Paronella, un català que va anar de visita i s’hi va estar durant 13 anys cultivant la canya de sucre, després va tornar cap a Catalunya i va tornar-hi alguns anys després amb la seva dona i amb els anys va muntar aquest parc. Molts fenòmens naturals com inundacions i d’altres com incendis van destruir-lo però es va anar reconstruint. Després de la seva mort, al 1948, la de la seva dona i els seus fills, la seva jove i els seus néts es van vendre el parc. Ara és de la família Evans que constantment el van remodelant. És un lloc curiós de veure.
Després de visitar aquest parc vam anar baixant amb la intenció d’arribar a les Whitesundays Islands. Vam fer camí fisn a Townsville on vam parar a fer-hi nit i després de mirar mapes i veure disponiblitat de dies vam decidir fer canvi de plans. Ens en tornem cap a Cairns per passar un dia entre South Mission Beach i Mission Beach, platges de referència en aquesta zona i per també poder arribar fins a Palm Cove a prop de Port Douglas, una altra de les les platges per excel·lència al nord de Cairns.

Ara som a South Mission Beach on hi fem nit. A la tarda hem anat a la platja tot i que en aquesta zona hi ha una mena de pols que sembla que ve de la zona més àrida del centre, i a 2/4 de 5 de la tarda ja no escalfava gens el sol: per sort, l’aigua tenia una temperatura boníssima, més aviat calentona i ens hem banyat. S’ha de dir que teníem tot el mar per nosaltres. La gent ja es preparava per fer sopar. Quins horaris més diferents als nostres tot i que nosaltres poc a poc ens hi anem adaptant ja que sino anem a contracorrent. A les 10 de la nit ja apaguen totes les llums i es demana no fer soroll i a les 6 del matí tothom ja corre pel càmping.

Cairns

2009-09-24T00:41:00.009+02:00

Ja hem dormit 2 nits a Cairns. Dimarts al migdia vam arribar-hi i vam anar a buscar la Motorhome. Amb l’Arcadi ens sembla que és un model superior, a vegades ho fan quan se’ls hi acaben la que has demanat. És tot un canvi per a nosaltres, doncs cap dels 2 no havia viatgat mai en ruta així. Ens donen un DVD amb instruccions en anglès i apa, espavila’t!!
Anem a fer la reserva per anar l’endemà a una excursió a l’illa de Fiztroy a fer snorkel i veure la barrera de corall. Després anem a comprar el menjar per aquests dies i cap al camping Cocoonut All Resorts que ja havíem reservat per Internet i que està a tope. La noia que ens atent, molt amablement ens porta amb un carret d’aquests de golf per totes les instal·lacions i ens adonem que per ells això és una filosofia de vida. Hi ha cada muntatge…
Ens posem a la nostra parcel·la i comencem a muntar les coses, ens costa més del que sembla però muntem de tal manera que no ho haguem de tocar en tots els dies. No sé pas si es pot fer així o ho hauríem d'anar muntant i desmuntant. Cap al tard anem a la piscina tot i que ja no hi ha gaire sol...
Ahir vam anar a l'illa. És un lloc que s'hi arriba amb catamarà amb 45 minuts. Allà hi havia un Resort que ara està tancat i l'estan remodelant, per tant, ens vam haver d'endur el dinar. Era un lloc paradisíac amb una platja anomenada Nudey Beach i que a Internet deia que era nudista. Això em va fer decidir, jejeje. De totes maneres, les noies de l'agència no ho veien gaire clar però ens van dir que si volíem ho fessim. De fet, estàvem sols i aixì ho vam fer. Vam fer 1 horeta d'snorkel i és fantàstic els trossos de barrera de corall que hi ha. El que em va cridar l'atenció eren els colors pocs vius que hi havia però el guia del barco de fons de vidre, que vam pujar-hi més tard, ens va dir que hi ha milers de classes i en aquesta zona n'hi ha un 10%. A la zona de les Whitsundays Islands , cap a on baixarem ara, hi ha moltes tonalitats de vermells (recordo que ma mare en comprava quan erem de vacances, d'aquest color). Amb el barco ens va ensenyar una altra part amb barrera tot i que hi havia una platja de difícil accés. Quan vam ser a l'illa hi vam anar per un camí ple de pedres i aquí ve quan la patosa, que sóc jo, va i patina en una d'elles. Ja arrivàbem al final i l'Arcadi ja havia arribat a la sorra, sorra??? és ple d'unes pedres en forma de pals d'un dit de diàmetre que fan un mal de mil dimonis!!! No sé com però em va patinar el peu amb tanta mala sort que amb el pes de les càmeres de la motxilla em va fer caure enrera i picar contra una roca a la zona de la lumbar esquerra. Va ser una bona patacada que no em deixava aixecar i aviat vaig veure que em faria mal uns quants dies. L'Arcadi diu que és el cop però a mi em fa l'efecte que és alló que la meva iaia Nasieta en diu un "carn esqueixat". Vaig ficar-me de seguida que vaig poder a l'aigua per veure si em calmava una mica el mal.
En aquesta zona hi havia més classes de coralls i vam estar-hi també prop d'una hora. Jo no vaig ser la única patosa ja que la força del mar va empentar l'Arcadi quan ja sortia contra una pedra i es va fer un tall força profund a la cuixa esquerra. Tindrà un bon record del viatge a Austràlia... Els nois de l'excursió li van donar una gaseta amb iode i a còrrer. Suposo que cada excursió n'hi ha un d'aquests. Cap a les 5 arrivàbem a Cairns i vam visitar The Esplanade que és la part més cèntrica del passeig marítim on hi han construïda una Llacuna enorme amb sorra i que és una manera de substituir la platja que té un estat no gaire agradable pel bany en aquella zona. Vam fer-hi un vol i vam anar a visitar el Night Markets, uns supermercats de nit perquè funcionen de 16:30 a 23:30!!
Cap a les 7 ja tornàvem a ser al càmping a dencansar i a estirar-me com vaig poder doncs em fa un mal de campionat i veig les estrelles quan faig una mica d'esforç... No he passat gaire bona nit que diguem!
Ara ja ens hem llevat i l'Arcadi acaba de tornar de córrer. Esmorzarem, endreçarem i anirem baixant cap a les Whitsundays Islands.

Sydney

2009-09-21T14:04:00.009+02:00

La primera part del viatge, Sydney, ja arriba al seu final.

El dijous al matí el vam dedicar a visitar la Sydeny Opera House amb un tour d'una hora de durada que ensenya els 3 auditoris per dins i algunes altres curiositats... Després va ser l'hora d'anar a la Fira del Corredor a buscar el dorsal de la Marató i a la tarda vam recórrer el Harbour Bridge després de passejar en barco i dinar en el mateix.

El dissabte, el dia abans de la marató, vam fer turisme amb el Bus Turístic i vam recórrer tota la ciutat al pis de dalt tot i que la temperatura era una mica gèlida i sobretot quan passàvem per carrers sense sol. També vam agafar el bus que porta a Bondi Beach, la platja més surfera per antonomàsia. Com que era dissabte estava plena de gom a gom dels australians amb ganes de veure i pendre el sol despés de l'hivern però el cert és que feia força aire i l'aigua estava glaçada...

El diumenge era el dia de la Marató 96. L'Arcadi va marxar cap a la sortida mentre jo em vaig quedar a escoltar la 1a part del Barça (l'any passat també ens vam perdre el Barça-Atl de Madrid!!). Després vaig sortir de l'hotel i vaig anar a veure'l en 3 llocs diferents i l'arribada. És la primera vegada en la meva història de gregària que en una ciutat gran no em cal agafarmetro. També vaig fer alguns kilòmetres jo!! Tot i ser a l'hemisferi sud vaig poder constatar que també corren persones disfressades i no hi falta el típic Superman ni corredors amb samarretes del Barça (n'hi havia 2!!). Després de descansar vam anar a fer el sopar de celebració no abans sense fer caminar a l'Arcadi algun kilòmetre de més...

Avui hem anat a les Blue Montains amb viatge organitzat i ens hem trobat els primers catalans: dos nois que estan fent la volta al món des de juny i que tenen prevista acabar-la per Nadal. No anàvem en el mateix bus però sí amb la mateixa agència i ens anàvem trobant fins alpunt de coincidir en el mateix restaurant. Ha estat bé trobar persones parlant català perquè avui ha esta un d'aquells dies que et desmoralitzes de veure que no entens res del que et diu el guia. No l'entendrem ami aquest idioma!! Hem vist els primers cangurs i una imatge de la naturalesa espectacular, d'aquelles que n'hi ha poques...

Demà ja marxem cap a Cairns on farem ruta amb Motorhome i visitarem la Barrera de Coralls més gran del món, 2.500 kms.

Ja som a Sydney!!

2009-09-18T01:06:00.003+02:00

No sense problemes ja hem arribat a Sydney. Després de 30 hores des que vam sortir de Sallent fins que vam aterrar a terres australianes i no ens volien deixar entrar al país.
L'Arcadi va tenir un problema burocràtic de fa 30 anys (ens imaginem...) i ens van tenir 4 hores al Departament d'Immigració de l'aeroport esperant una resposta de la Policia Nacional espanyola. Finalment, ens van deixar marxar després de tancar l'aeroport. A les 10 no hi ha més tràfic aeri i ens vam quedar sols amb el personal d'Immigració i el de neteja. Per sort, van ser amables i ens van fer venir a buscar un taxi.
Ara ja estem de marxa i anem cap a l'Òpera de Sydney.

Cross de l'Ametlla i sortida a Montserrat abans de les vacances

2009-09-14T16:45:00.005+02:00

Aquest cap de setmana ha estat molt intens entre el Cross i que he estat a la botiga dels meus pares ja que ells havien marxat de cap de setmana llarg a Logronyo. El dissabte va ser molt mogut ja que a la tarda amb el tràfec que va caure vai haver de treure aigua de la botiga, doncs a Sallent va caure molt aigua en poca estona.
El diumenge, per sort, el temps ens va respectar i vam poder fer el Cross sense aigua. Va ser una molt bona matinal compartida amb molts amics i amigues. És una cursa molt familiar i amb molt bon ambient en la qual la gent del poble s'hi aboca d'una manera extraordinària. Els atmellencs són una pinya i encara els queda la Festa Major aquest cap de setmana!!

Avui hem anat a Montserrat amb la família, en total erem 1o i el petit Gerard. Hem marxat aviat i hem pujat amb el Cremallera fins a Montserrat. Després d'esmorzar, alguns hem baixat fins a la Santa Cova amb funicular i després a peu fins a la capella. Ens ha portat una horeta pujar i baixar amb una temperatura molt agradable i una mica de boira. Després hem visitat la basílica tot i que no hem pujat a veure la figura de la Mare de Déu de Montserrat ja que com que feien missa hi havia molta cua. Hem acabat anant a Sallent a dinar.

Demà em toca fer una guàrdia de 4 horetes ja que és Festa Major i a la tarda a fer la maleta que dimacres sortim a 1/4 de 10 del matí. Per fi, vacances!!!!!!!!
Esperem poder anar explicant les nostres aventures per Austràlia si trobem xarxa.

Per fi, una foto amb en Barni!!

2009-08-30T20:54:00.004+02:00

Després d'uns quans dies "desapareguda" del blog aquí tornem a ser-hi. Mica en mica va arribant el final de l'estiu i de les vacances per a molts, no pas per a nosaltres!! Ens queden 2 setmanes de feina i després...VACANCES!!! Als meus pares també se'ls hi acaba i demà ja tornaran d'Andalusia on han compaginat uns dies d'hotel amb uns dies de família. Després d'un any bastant dur ja els hi tocava.
Fins aleshores anirem fent per aquí i per allà i avui hem anat a La Cursa de Ripollet. L'Arcadi ha corregut, jo no. L'any passat la vaig còrrer però vaig passar molta calor, en aquest sentit la calor no m'agrada gens! Després de veure la mascota dels Europeus del 2010, en Barni, en diverses cures avui l'hem enganxat per fer-nos-hi una foto.
També hem passat per l'hort del meu pare a buscar tomàquets amb l'Arcadi, no hi ha res com la collita pròpia!!
Demà comença l'última setmana sencera per a mi.

Cap de setmana de Voluntària

2009-08-03T17:56:00.003+02:00

Aquest cap de setmana he passat unes quantes hores a l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Coincidint amb els Campionats d'Espanya d'Atletisme hem fet un dels tests de voluntaris de cara als Europeus de l'any vinent.
L'Arcadi també era a l'Estadi, doncs li va tocar treballar. Jo vaig estar la major part de les jornades a la zona mixta ajudant als que agafaven les primeres declaracions dels esportistes. Allà vaig poder veure a Jackson Quiñonez, J.L Blanco, Laia Forcadell o Paquillo Fernandez entre d'altres.
Quina cursa més maca la de Reyes Estevez en el seu 33è. aniversari! Ja quan marxàvem amb el Bonastre i l'Arcadi el vam poder saludar i felicitar.

El Gerard ja és al món!!!

2009-07-15T23:37:00.005+02:00

Avui dia 15 de juliol ha nascut el Gerard, el meu fillol. Aquí us el presento:
Tot i que la Malena, la dona del meu tiet çtoni amb qui ens portem només 7 anys, no complia fins el 22 el Gerard no ha pogut esperar i ha volgut sortir a veure món. Ha nascut a les 11:31 per cesàrea i ha pesat 3,390 kgs i media 50 cms. És molt "maco" i ja l'he pogut canviar i començar a mimar-lo tenint-lo en braços. De moment, és molt bo i no plora, només somica quan té ganona. Si tot va bé, el divendres ja aniran cap a casa.
Quan el conegui l'Arcadi ja haurà canviat, doncs acabats de néixer canvien constantment i com que encara falten 13 dies perquè torni...
Sempre m'havia fet molt il·lusió ser padrina i amb el meu tiet sempre li havia dit que m'agradaria ser-ho del seu fill i...ja ha arribat el dia. Aviat ja el podrem passejar amb el seu flamant cotxet perSallent i que em continuï caient la baba i si no mireu quina cara de felicitat faig amb el Gerard en braços i amb només 3 hores de vida!!

Cap a Huelva.

2009-07-03T15:39:00.002+02:00

Me'n vaig a veure la família Huelva. Ahir, l'Arcadi ja va marxar cap al Tour i jo, coincidint que ell no hi és, em vaig agafar un vol ja fa alguns mesos per anar a Huelva a veure els meus cosins, fills d'aquests i la meva tieta que va quedar vídua fa un parell de mesos i el regust que tinc és d'haver anat a l'enterrament amb 36 hores. També hi ha un menut, el Jorge, que a finals de mes farà un any i que és el fillol del meu pare i creix cada dia. Tincs ganes de veure'ls a tots!! A la nena, l'Andrea, no li ha fet gens de gràcia saber que l'Arcadi no vindrà...
Suposo que també farà molta calor però entre la platja i la piscina ja l'anirem fent passar... Aquí també en fa i per fer-la més portable, ahir vam anar a la Riera de Merlés amb alguns companys de la feina i tot i que l'aigua estava una mica tèrvola de les últimes plujes vam passar una molt bona tarda que, si no passa res, tornarem a repetir la setmana vinent!
Aquest cap de setmana serà tranquil·let. El passat vaig tornar a córrer a la Cursa contra el Racisme de Barberà del Vallés, eren 5 kms i l'Arcadi em va acompanyar però estic molt lluny de la forma que vaig aconseguir quan vaig començar. Després de l'estiu em tornaré a posar a entrenar i a fer alguna cursa de tant en tant. Va ser una bonica cursa amb molts Correcats i Correcates tot i que feia una calor exagerada!!

La iaia Teta fa 80 anys!!

2009-06-24T21:56:00.003+02:00

Diumenge passat vam fer una festa sorpresa a la iaia Teta. Feia 80 anys!! La iaia Teta ha estat la meva segona mare quan de petita la meva mare treballava i ella em llevava i em feia l'esmorzar. I ara ja en té 80, però quins 80!! A mi m'agradaria arribar-hi així...
Després de tot el tema del barri de l'Estació tan ella com el meu avi Amadeu -que ja porten 59 anys de casats- han començat una nova vida amb un nou habitatge. Ara viuen al centre de Sallent i fan i desfan al seu gust i són molt feliços tot i que han hagut de començar de nou a la seva edat!! I els altres també ho som de veure'ls tant contents a tots dos.
Ens vam reunir 15 persones en un restaurant i l'avi la va portar fins allà. No sé si la vam sorpendre gaire doncs és molt espavilada i ens va costar fer-li creure algunes mentides bondadoses...
Vam viure una jornada molt agradable amb tota la família, grans i petits.

A casa!!!!

2009-06-17T23:04:00.004+02:00

Ja som a casa després de gairebé una setmaneta de vacances al Estats Units!
Ahir al matí vam arribar procedents de New York. El diumenge al vespre, després de passejar per Times Sq i pujar al Rockefeller passant per la pista de gel converitada en terrassa a l'estiu, vam sopar al Stardust, un lloc on hi ha música en directe a càrrec dels cambres; un restaurant genial. Dilluns també el vam aprofitar al màxim. Vam llevar-nos molt aviat i vam agafar el metro fins a la Zona 0. Cada vegada que anem a NY hi anem per veure com van les obres i van fent tot i que encara estan fent els fonaments del que serà aquesta zona. El projecte té 2 grans torres i com unes piscines quadrades també molt grans. l'Arcadi diu que li hauria agradat que les tornessin a fer igual, jo també ho penso però aquests americans ho volen fer molt més gran i majestuós per recordar les seves víctimes. Després vam anar caminant per Canal Street i les seves botigues de rellotges i bolsos d'imitació. Ens va ploure una mica i estava tot molt tancat, encara. Per cert, vam passar a veure tres peixateries que hi ha de costat i que són espactaculars tal i com les tenen de ben montades! passejant vam anar fins als magatems Macy's i el Victoria's Secret. Abans d'anar cap a l'hotel a buscar les maletes vam anar al Restaurant Astros, el lloc de NY on fan el millor Chessecake de la ciutat i on anem cada any! Després vam passar per Times Square i acomiadar-nos de la ciutat i també vam entrar a una joieria a comprar una peça de Pandora. Ens haguès agradat una representativa de NY però encara no ho han fet, finalment vam comprar-ne una de groga que representés els taxis de la ciutat. Per anar a l'aeroport i no fer cues vam anar-hi amb el metro i la veritat és que va molt bé. A l'aeroport vam deixar passar a tothom i vam entrar dels últims. Al passar per la noia que agafava els tiquets ens va dir que ens havien canviat el seients i que anèssim al mostrador del costat. L'Arcadi ja renegava perquè feia molts dies que havia triat els seients i jo per por que ens fessin seure separats 8 hores! Sorpresa va ser la nostra quan ens canvien els bitllets i al·lucinem quan veiem que ens han donat els seients 5A i 5B, això és primera!!! La noia ens mira amb un somriure i ens diu "Congratulations!!" Curiosament és la segona vegada que ens passa, la primera va ser en un BCN-NY i ens el van canviar perquè anava molt ple i havien de posar algú a la part de davant. Ens van portar "Champany" i un sopar de categoria. El millor però va ser poder dormir després de sopar en aquests seients que gairebé s'estiren com un llit, una meravella!! suposo que poder dormir així ha fet que gairebé no hagi tingut jetlag.
Ara pararem de viatjar fins el setembre que farem les vacances a Austràlia, tot i que l'Arcadi se'n va al Tour al juliol i jo també aniré a veure la família de Huelva.
Aquest cap de setmana anem a la Cursa de Lleida i també tenim celebració familiar: la iaia Teta fa 80 anys i li fem un dinar sorpresa!!

Hores encantadores a New York...

2009-06-15T13:14:00.004+02:00

Hola!!
Despres de 2 dies a Miami de relax amb sol i aigua a dojo i 2 a Tampa al casament america de la Linda i el Buz ahir vam arribar a New York. Que puc dir de NY? M'encanta, m'enamora, m'apassiona...Ja he estat aqui algunes vegades i encara tinc aquell pessigolleig quan arribo i aquell mal dormir pensant en sortir a passejar per les avingudes i respirar aquell contrast d'olors que fa que aquesta ciutat sigui especial. Ahir, en arribar, vam passejar per Times Square i comprobar que una part ha estat tancada al transit i hi ha taules, cadires i "tumbones" al mig per pendre el sol o el que es vulgui. Impressionant!
Despres vam pujar al Top of the Rock del Rockefeller Center i vam veure com la ciutat es feia de nit tot comtemplant l'Empire States. Vam estar mes de mig hora mirant aquest monument i veient com es feia de nit al seu voltant. Ens vam impregnar d'aquella bellesa tan extraordiaria fins que poguem tornar i pensant en la meva mare que -com a mi- li encanta aquesta ciutat!!
Ara anem a veure la Zona 0 per veure com va progressant i abans passarem per la web cam que hi a Times per saludar la family i farem algunes compres ja que en 6 hores tornem cap a casa. (Estem a l'ordinador de l'hotel i no hi ha ni accents ni tampoc puc pujar fotos; ho farem dema des de casa)

A casa procedent de Roma i amb la Champions sota el braç!!!

2009-05-28T20:41:00.004+02:00

Quin dia el d'ahir!!
Jo que ja havia viscut París'06 no em podia imaginar que 3 anys després ho tornaria a viure.
La meva jornada va començar el dimarts a les 11 de la nit, doncs vaig agafar un vol a 3/4 de 2 de la matinada i a les 5 ja èrem a Roma. Des d'allà vaig anar al Bed and Breakfast que tenia la Montse (la meva millor amiga) i la seva cunyada on vaig poder aclucar els uls un parell d'hores per poder aguantar un dia ple d'emocions. Vam començar anant al Colisseum i començant a veur el gran ambient que regnaria tota la jornada. Després vam anar cap a la Plaça Espanya on l'ambient era fantàstic i on vam trobar uns amics, varis amics. D'allà vam anar a la Fontana Di Trevi a fer el típic llançament de monedes per demanar, entre d'altres coses, la Champions! Després vam anar cap al Vaticà i cap a les 5 de la tarda vam pujar cap a l'Estadi on vam antrar i vam anar cap a la Fan Clud del Barça on el Pep Callao animava un públic cansat per la calor i les caminades pel centre. Vam estar allà amb els amics de Sallent que ja havíem trobat a la Plaça Espanya. Entre ells hi havia la Lídia amb qui vam anar a les finals de Copa del Rei de Saragossa contra l'Atlètic de Madrid i a València contra el Mallorca. Quina il·lusió coincidir les 3 després que la vida et porti per diferenrs camins. Un petó per la Montse i un altre per la Lídia des d'aquí!
Vam estar una estona passejant pels voltants de l'estadi i veient entrar culés i més culés; en un moment donat va sembla que èrem a Sallent doncs ens vam trobar gairebé tots els que ens vam desplaçar fins a la capital italiana. També vam veure entrar velles glòries com el Hristo, el Pichi o el meu estimat Julio Salinas a qui havia vist un parell de setmanes abans com deia el programa que havia fet quan formava part del Dream Team: Fantàstic!! Després ja vam entrar a les grades on vam veure el gran ambient que va regnar tota la nit. El partit?? Què dir! Una altra final plena d'emocions i també d'algun patiment però que va valdre molt la pena. Veure totes aquelles persones unides per uns colors i vingudes d'arreu fa posar la pell de gallina i esclatar en plors quan s'acaba i veus aquells jugadors que ho han donat tot. Simplement, excel·lent!! Des d1aquí gràcies a totes les persones que ahir en un moment o altre vam compartir un moment una emoció, no es pot descriure el que passa pel cap i això que jo aquest any ho he pogut viure 2 vegades i amb persones diferents. Encara ara se'm posa la pell de gallina de pensar en el dia tan màgic que vam viure ahir i en pensar en les persones que m'haguès agradat tenir al costat però que per diferents motius no hi eren: els meus pares que ho van viure des de Sallent, l'Arcadi treballant al 3/24, l'avi Amadeu, la sang culé del qual còrrer per les meves venes també, des del Balneari o l'avi Juan des d'on sigui i que tot i que no era del Barça era un gran "futboleru". En fi, que va ser un dia per enmarcar i per explicar algun dia als meus néts i dir "jo vaig ser part del triplet històric". Quin orgull ser del Barça.

Poques hores per Roma

2009-05-25T16:22:00.002+02:00

Ja és dilluns i dimecres de matinada cap a ROMAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!
Tot i que la meva intanció no era anar-hi finalment vaig a Roma amb la meva millor amiga i la seva cunyada. De fet, elles ja hi seran i jo viatjo de matinada cap a Roma i allà em reuniré amb elles i a disfrutar!!
Jo estic ja nerviosa però la Montse, la meva amiga encara més!! Recordarem vells temps; amb la Montse i la Lídia hem anat a 2 finals de Copa del Rei juntes i amb la Montse també vam estar a París tot i que en llocs diferents i em fa molta il·lusió viure aquesta final amb ella. L'Arcadi treballa i la viurà la final des de la feina, en fi...
M'estic adonant que sóc molt culé!! Fa 2 setmanes van anar a València amb ma mare i demà agafaré l'avió i me'n vaig cap a Roma. Com sempre dèien els meus pares "amb tu hem creat un monstre del Barça!!"
L'ambient que es respira és d'eufòria però s'ha de tocar de peus a terra. Els jugadors són els que han de fer la feina però que no dubtin que l'afició que ens desplacem fins allà hi deixarem la veu i els portarem amb ales. Visca el BARÇA i visca CATALUNYA!!

Quines emocions!!!

2009-05-19T22:13:00.004+02:00

Quina setmana d'emocions.
Dimecres vam estar a la Final de la Copa del Rei amb ma mare i vam disfrutar moltíssim. Vam anar-hi amb l'aotobús de la Penya Blaugrana de Manresa junt amb penyistes de Navàs, Sallent, Casserres, Cardona, Monistrol i d'altres. Al migdia erem a València i vam disfrutar moltíssim de l'ambient de la final, una final que vam viure molt bé amb els nostres amics bascos. L'ambient de tot el dia va ser immillorable i l'amistat entre les dues aficions va ser insuperable i és que encara que a alguns els rebenti: tenim objectius molt comuns. L'escridassada a l'himne va fer posar la pell de gallina, era impossible sentir cap nota musical. El que també s'ha dit i era d'escàndol era la quantitat de seguidors de l'Atletic de Bilbao. Per sort, al camp eren 11 contra 11 ja que al públic ens costava molt rebatre els càntics dels bascos.
Amb l'1 a 0 estàvem força nervioses però era qüestió de paciència i, de fet, amb l'1 a 1 ja es va veure que el partit era nostra. Quina alegria una final més! I quina alegria viure-la amb ma mare que també s'ho va passar pipa.
El cap de setmana vam tenir una dosis més de Barça amb l'Arcadi. Divendres vam amrxar cap a Mallorca amb la Montse i el Xavi, uns bons amics des de fa molts anys de l'Arcadi. Vam estar a Porreres molt bé cuidats per tothom començant per l'alcalde i passant pels membres de la Penya Barcelonista... Dissabte l'Arcadi va moderar un col·loqui amb assistents com Chus Pereda, Julio Alberto, Manel Vic, Carazo, els directius Xavier Bagués i Josep-Ignasi Macià entre d'altres... i al vespre vam fer un sopar de penyes de les Illes Balears amb gairebé 1000 persones que vam poder celebrar la Lliga després de la derrota del Madrid a Vila-Real. El cap de setmana el vam acabar amb el Mallorca-Barça que tot i que el Barça va perdre vam veure el passadís i ens ho vam passar molt bé. A l'aeroport de mallorca vaig trobar-me amb un ídol de joventut: Julio Salinas i que, per cert, no ha canviat gens, continua tan guapo com sempre. L'Arcadi em va fer una foto amb ell.

Esperant l'autobús cap a València

2009-05-10T21:23:00.007+02:00

Després del 2 a 6 davant el Real Madrid i l'empat davant el Chelsea que ens posava en ruta cap a Roma, avui pensàvem que cantariem l'aliró. Haurà d'esperar a Mallorca...
El cap de setmana ha estat entretingut. El començàvem divendres amb un Tastaurant (sopars que fa la colla d'amics de l'infància de l'Arcadi de tan en tan des de fa uns 14 anys) a Sant Cugat del Vallès. Ahir vam estar a la Ciutat Esportiva del Barça veient un partit dels infantils del Barça. No hi havíem estat mai i ens va agradar. A més, vam veure al Pep Guardiola, al Gudjohnsen i al Bojan.
Avui hem anat a Sant Quirze del Vallès a una cursa molt i molt especial. Natxo i Anni, ens ha agradat tornar a estar amb vosaltres un dia com avui. Tenia la missió de fer fotos i només n'he fet 681!!!
L'any passat ja vaig ser voluntària d'aquesta cursa i m'ho vaig passar molt bé i avui també he disfrutat molt fent fotos. L'Arcadi ha fet una bona cursa després de la Marató número 94 de la setmana passada a Empúries.

Després hem marxat ràpidament ja que avui fèiem un dinar per inagurar el pis dels meus pares amb la família. I hem continuat amb sessió futbolística tot i que no ha acabat tan bé com esperàvem. Jo tenia una contradicció: per una banda volia que avui es guanyés la Lliga perquè ho pogués celebrar el públic al Camp Nou però per altra banda i egoístament volia que fós diumenge ja que serem a Mallorca amb l'Arcadi ja que fa de moderador en l'aniversari de la Penya Barcelonista de Porreres. Però com diu la cançó del Crackòvia l'odre de les competicions són "Copa, Lliga, Champions!!"
Abans d'això, però, viurem la Final de la Copa del Rei a València amb la meva mare!!! Finalment hi anem totes dues, deixem els homes treballant!! Ja em feia molta il·lusió anar-hi però fer-ho amb ma mare encara me'n fa més. Ja tenim les samarretes i les bufandes preparades i també les ganes d'animar!!
Per cert, diuen que "no hay 2 sin 3", doncs ahir amb amics de la Penya Barcelonista de Sallent vam fer la sol·licitud per les entrades de la Final de la Champions. Veurem com va...

Dies sense dir res

2009-04-28T21:38:00.003+02:00

Ara feia dies que no escriviem res però és que hem tingut uns caps de setmana molt moguts després de Setmana Santa.

El cap de setmana del 18 i 19 vam estar Medijocs a Sant Cugat i teníem previst anar a la Mitja Marató de Tossa amb uns amics i disfrutar d'aquest poble tan bonic. Malauradament després de Medijocs vam haver d'anar a Huelva per un assumpte familiar. En 36 hores vam anar i tornar en cotxe. Una bona pallissa...

La setmana passada també va ser moguda, doncs dijous vam tenir molta feina a la floristeria amb motiu de Sant Jordi i entremig vam fer el trasllat al nou pis dels meus pares. El cap de setmana vam tenir una mica de tot: dissabte vam descansar al matí i a la tarda vam anar a veure la família de l'Arcadi i vam aprofitar per anar a passejar una mica per la Fira de Primavera de Navàs amb la Laia, la fillola dels meus pares.

I el diumenge, la Cursa de Vallhonesta a Sant Vicenç de Castellet on vam gaudir d'un agradable dia encara que el xàfec que va caure durant la cursa va voler espatllar-nos el dia. Finalment, vam gaudir d'una bona jornada amb els maics de Sant Vicenç i d'altres Correcats.

Aquesta setmana està sent més tranquil·leta i amb un dia laboral menys!! Ara s'està jugant el Barça-Chelsea i com que estic dels nervis vaig actualitzant el blog... i dissabte el gran derbi!!

Tot i que és un cap de setmana llarg ens quedarem per aquí ja que torna a tocar treballar a la floristeria ja que el diumenge és el dia de la Mare i cada any tenim força feina. Això vol dir que diumenge l'Arcadi farà la Marató d'Empúries sense gregària. Me n'aniré a la Xina a seguir-lo i a la d'Empúries no hi puc anar!! Però així són els negocis familiars... un altra any serà!!

Bé, vaig a continuar mirant el Barça i aveure si fem un parell de golets!!

De París a Tolosa passant per Sallent

2009-04-11T14:07:00.007+02:00

El cap de setmana passat vam ser a la Marató de París.

Divendres vam matinar per anar cap a la Ciutat de la Llum. El dia el vam passar passejant per París amb la neboda de l'Arcadi que viu allà, anant a buscar el dorsal de la marató i fent un sopar romàntic a Montmartre.

El dissabte vam fer el turista amb el bus turístic i pujant i baixant allà ons ens interesava per acabar pujant a la Torre Eiffel, dons només hi havia pujat al 94!! Les vistes eren força maques tot i que el dia no era clar del tot però tractant-se de París no en podem queixar gens! Els 3 dies va fer molt bon temps i no vam haver d'obrir el paraigües. Al vespre vam spar amb el grup de Corredors.cat que ens vam desplaçar a la Marató.

I diumenge, la Marató! Com sempre metro amunt i avall i avituallament portàtil. Vam fer una nombrosa claca que ens vam anar movent per veure'ls fins a 5 cops!! L'Arcadi va acabar la seva marató número 93 i ja en queden menys per la 100!! Després de la Marató, dinar i tornada cap a casa! Em venia molt de gust fer aquesta marató i passejar per París, la ciutat dels enamorats...

Dilluns, dimarts, dimecres i dijous vam treballar però ahir vam fer una excursió amb els meus pares per estrenar el nou cotxe. L'Arcadi ens va preparar una sortida sorpresa sortint de Sallent força d'hora. Vam anar fins Ax Les Thermes on vam esmorzar i cap a Tarascon, lloc on l'Arcadi hi acostuma a anar cada estiu amb uns amics de Sallent que hi passen les vacances i que jo vaig anar-hi també aquest estiu, després vam anar fins a Foix a passejar pels seus carrers i abans d'anar a dinar un lloc anomenat Hostellerie des Cedres vam pasar per unes grutes anomenades Mas d'Azil, úniques a Europa, doncs s'hi passa per dins amb cotxe. El dinar el vam fer en un hotel que l'Arcadi coneix del Tour i que també m'hi havia portat al 2006 on hi ha uns cedres de 400 anys. Havent dinat vam anar fins a Tolosa on ma mare hi havia estat d'adolescent a casa d'una amiga que havia conegut per carta i on no hi havia tornat. És una gran ciutat amb molt de moviment i ambient. Cap a les 11 de la nit vam arribar a casa després d'haver fet 669 kms per estrenar el cotxe. No està malament...

Aquest cap de setmana el passarem tranquilet a casa amb la familia i els amics menjant la tradicional mona i dilluns cursa a Canovelles, típica el Dilluns de Pasqua.

Me'n vaig a València!!!!!!

2009-04-01T16:09:00.003+02:00

Com puc tenir tanta sort?
Al maig del 2006 vaig anar a París a la final de la Champions perquè em van tocar les entrades al sorteig de socis del FCBarcelona i avui també m'ha tocat una entrada per anar a la final de la Copa del Rei a València!!!
Quin matí de nervis fins que he vist que el número que havia sortit era l'11o36 i jo tenia l'11501!! Encara que hi hagi 4 socis a cada sol·licitud, me'n vaig a València. La meva sol·licitut tenia 2 socis: un jp i l'altre un amic que me l'havia deixat. L'Arcadi no vol venir amb mi i, finalment, hi aniré amb el Joan Mas.

Aquesta imatge meva de supporter en un camp de futbol ple d'espectadors la tornaré a reviure el 13 de maig!! Tot i que la Champions és la Champions i encara no hem arribat a la final, estic contenta d'haver aconseguit aquestes entrades. Un Barça-Ath de Bilbao a València!!!
Ara aniré a fer una Loteria Primitiva o un Euromillón a veure si també tinc sort, hehehe!!

Una mitja més i una altra calçotada!!

2009-03-31T20:16:00.003+02:00

Aquest cap de setmana ha estar força relaxadet a excepció de diumenge que vam tenir la Mitja Marató de Valls i Calçotada a Picamoixons!

El dissabte vam fer descans i vam aprofitar per acabar alguns àlbums Hoffman que teniem endarrerits de vacances i altres.

Diumenge vam matinar força per anar a la Mitja Marató de Valls. És una mitja força avorrida pels acompanyants ja que marxa de Valls i només es veuen a la sortida i l'arribada. Va ser curiós, doncs a l'hora que buscàvem un bar per fer un cafetó i fer-nos passar el fred vam trobar moltes altres dones amb nens fent el mateix i, a més vam sentir un comentari molt encertat: 600 homes corrent i 600 dones donant voltes per Valls buscant una cafeteria buida!! I em va fer reflexionar, és una veritat com un temple: a cada cursa et trobes dones amb nens o sense fent passar l'estona fins a veure l'arribada del seu company i malauradament molt pocs homes fent el mateix...

Després de l'arribada i de dutxar-se vam anar junta amb l'Artur i la seva família i varis membres de la família Fernández a Picamoixons al Restaurant L'Esportell del Bou i que curiosament ja hi havíem estat l'any passat amb la meva colla. És un lloc molt recomenable per fer-hi calçotades amb grup i sense ser un mega restaurant; a més, esta en un poblet petitó.
A mi no m'agraden els calçots però els vaig provar. A l'Arcadi li encanten...

Després de dinar vam tornar cap a Sallent que teniem un altre compromís amb uns amics... abans vam anar a veure el pis nou dels meus pares i dels meus avis. El problema del barri sembla que ja es va solucionant i més després de la signatura del conveni la setmana passada entre l'Associació de Veïns, l'Ajuntament i la Conselleria d'Habitatge amb Francesc Baltasar al capdevant.

Aquesta setmana se m'està fent llarga l'espera ja que divendres marxem cap a París a la marató!! Abans però, demà, sabré si tinc entrada per anar a la Final de Copa a València o no. Jo sóc una dels 49.000 socis/es que hem optar a una entrada. Per Paris vaig tenir molta sort aquesta vegada...ja ho veurem!!

Cap de setmana a Huelva!

2009-03-25T16:17:00.004+01:00

Aquest cap de setmana hem estat a Huelva de bateig. Allà hi ha una germana del meu pare on també hi vaig passat el Cap d'Any i el dia 2 de genr va venir-hi l'Arcadi.

El meu cosí Jorge ha volgut que el meu pare sigui el padrí del seu fill Jorge i el meu pare està molt feliç tot i la distància que avui en dia amb Ryanair no existeix! Aquest cop ens ha costat menys de 10 euros per persona anar i tornar. Vam marxar el dissabte de matinada des de Reus i vam tornar dilluns al vespre.

El dissabte a la tarda a Huelva capital va ser el bateig i al vespre vam anar a sopar al port. No havia estat mai a un bateig que a l'hora del baptisme de la criatura ens haguèssim de moure tots cap a una pila baptismal que hi havia en una capella lateral. La padrina del nen és una germana de la dona del meu cosí, la Mariló. Tot i que el Jorge ja té 8 mesos es va portar molt bé durant tota la cerimònia i el sopar.

El diumenge el vam dedicar a estar amb el nen i vam anar a una pastisseria a encarregar la "mona" per diumeng de Pasqua tot i que allà no tenen aquesta tradició, vam encarregar un pastís amb un ou de xocolata. Al migdia vam anar a dinar a casa de la meva tieta que ens va fer un bon "cocido " d'aquells que es poden tallar. A la tarda vam anar fins a Punta Umbría a donar un vol i fer el cafè. Aquesta ciutat de la costa és un bullici a l'estiu però en aquesta època s'hi pot passejar bé i contemplar els xalets que hi ha vora el mar.

A les 7 vam veure la gran golejada del Barça-Màlaga que al meu cosí no li va agradar gens, és l'únic defecte que té: ser del Madrid!!

I El dilluns vam passejar pel centre per fer alguns encàrrecs i vam dinar en una braseria bona carn de porc. Després de descansar i acomiadar-nos de tothom el meu cosí junt amb un altre dels meus cosins, l'Alexis, ens van portar a l'aeroport. Tan puntuals com acostumen a ser el Ryanair i amb el de Sevilla mai marxem a l'hora tot i que llavors el trajecte dura menys de l'habitual. Per sort vam arribar bé tot i que va fer un aterratge amb molta velocitat i va fer un gran soroll al tocar terra. De camí cap a Sallent i a 10 kms d'arribar ens vam parar els Mossos per fer el control d'alcoholèmia al meu pare que conduia de tornada. El meu pare és molt conscient i l'últim que havia begut havia estat una cervesa a Huelva a l'hora de dinar.

El cap de setmana vinent anem a la Mitja Marató de la Calçotada a Valls i després de calçotada a Picamoixons!!

Adéu!

2009-03-17T16:16:00.004+01:00

Hola de nou!!

Després d'una setmana sense escriure, ja tornem a ser aquí!! El cap de setmana ha tingut diferents caires: amics, família, tranquilitat,...

Divendres vam anar al sopar que va organitzar (i molt bé, per cert) el Mestre Pucurull d'entrega de premis de "Córrer la Marató de Barcelona amb amics i amigues". Vam assistir-hi unes 50 persones i ens ho vam passar molt bé.

El dissabte jo vaig mandrejar a l'hora que l'Arcadi anava a fer l'entrenament dels dissabtes amb el Mingu i companyia i que no hi va gaire ara ja que fent festa els caps de setmana estem més per Sallent. a migdia vam marxar cap a Manresa doncs la mare de l'Arcadi va caure i es va trencar la cadera però per sort avui ja li han donal l'alta i ja és a casa! A la tarda vam fer descans ja que jo em trobava malament i ja vaig començar a rondar un bon costipat que encara arrossego...

Diumenge vam anar a la Mitja Marató de Berga, aprop de casa on vam coincidir amb una colleta de Corredors.cat i amb els CALAM (Club Atlètic L'Ametlla de Merola) que en van córrer uns quants també!!

Després i torno a parlar de menjar (jejeje) vam anar de calçotada a la plaça del Teatre de L'Ametlla de Merola i erem uns quants!!

L'Arcadi va disfrutar més que jo perquè a mi no m'agraden gens els calçots!! La tarda la vam passar tranquils a casa.

Aquest cap de setmana anem de viatge cap a Huelva on anem al bateig del fillol del meu pare, el Jorge que va nèixe l el juliol a l'hora que nosaltres baixàvem del Tour de França. Ja tinc ganes de veure'l ja que per Cap d'Any hi vaig estar una setmana i a aquestes edats canvien molt!!

LA MARATÓ!!

2009-03-06T07:34:00.004+01:00

Aquesta setmana m'he endarrerit una mica...
Quin cap de setmana amb la Marató per endavant. El dissabte a migdia vam anar a la FIra del Corredor a recollir el dorsal 92 de l'Arcadi, 92ena MARATÓ!! Vàrem passejar per la fira mirant els diferents stands i sobretot els de publicitat de les maratons. Ens agrada viatjar i no hi podem fer més!!! Després vam anar a dinar al Racó de l'Agüir, del Ferran, amic des de fa molts anys de l'Arcadi. A la tarda vam anar a comprar un zoom de 18-200 per la meva càmera nova i quina passada!!! I a la tarda vam descansar per estar frescos per la jornada maratoniana -i mai més ben dit- de diumenge.
Diumenge ens vam llevar molt d'horeta per ser a 1/4 de 8 a les Fonts de Montjuïc per fer la foto oficial amb els Corredors.cat i que n'eren un munt!! Després xerrar amb uns i amb altres tot esperant els meus pares i la Laia.
Després de veure passar l'Arcadi per l'arc de sortida vam empendre la nostra aventura amb el metro per seguir l'Arcadi i veure altres amics per passaven poc abans o poc després que ell. Vam ser a Les Corts, a l'avinguda Madrid, a la Sagrada Família, a Selva de Mar on vam estar animant amb l'Ernest Folch i la seva família, a Urquinaona i a l'arribada.

Per primera vegada no vaig veure arribar l'Arcadi (a New York tampoc però és més lògic!!) ja que on ens van deixar estar amb un pase VIP no era gaire bo per fer fotos de l'arribada.
De totes maneres de seguida vam poder trobar-nos amb l'Arcadi i fer-li un bon petó de felicitació. Allà també vam fer petar la xerrada amb els que ja havien arribat i els que estàven arribant i vam ser testimonis de l'emotiva abraçada i petó del Krlos i l'Ara. Vam anar a recollir la medalla i "ens" la va donar la Núria del Quim, grans persones amb les quals esperem tornar a coincidir aviat en alguna marató fora de casa...
Vam anar fer temps fins que va arribar una màquina, l'Alexandra Panayotou. L'Alex va fer des de divendres a la matinada i fins acabar la marató un total de 220 kilòmetres, una màquina, no? Després de la dutxa vam anar al Port Olímpic on ens esperàven els meus pares, la Laia i el Carlez per fer una bona mariscada i celebrar l'èxit de la Marató i el principi del camí cap a les 100!!!
La tarda la vam dedicar a descansar a casa i a penjar les fotos que vaig fer durant la Marató que amb aquesta càmera nova en faig moltíssimes!!
Aquest cap de setmana serà tranquil. El diumenge l'Arcadi va a córrer a Esparraguera però jo m'he de quedar a Sallent.

Família, Barça i més família

2009-02-24T18:02:00.005+01:00

Quin cap de setmana més atapeït d’actes! El dissabte varem fer dinar per 10 persones per celebrar el meu aniversari a casa. Dels 33 anys que tinc almenys en 25 –segons diu ma mare- hem dinat de segon plat “submarinus” és a dir, calamarsos farcits fets per la meva mare i que els fa boníssims; de primer plat varem fer un pica-pica al plet i de postres un pastís de fruites amb 2 espelmes 33. Havent dinat varem anar cap a Sant Just Desvern per deixar els cotxes i agafar el Tram per anar cap a Can Barça. Llàstima del resultat... per la única cosa que ens va servir va ser per treure l’adrenalina acumulada d’uns quants dies sobretot ma mare i jo; el meu pare i l’Arcadi la única cosa que van tenir va ser una bona enrabiada tot i que no vol dir que nosaltres no l’agaféssim també!! En sortir varem anar a sopar prop del camp sense molt per celebrar...però hem de posar emoció a la Lliga, no?
Diumenge varem anar amb l’Arcadi al Carnaval de Vilanova i la Geltrú on teníem trobada familiar. Varem veure la guerra de caramels i varem dinar-hi amb nebots i renebots de l’Arcadi i la seva germana i el seu cunyat.
Us adoneu que ha estat un cap de setmana sense cursa. Sembla mentida!!! Però té una explicació: aquest diumenge toca Marató de Barcelona i l’Arcadi ja està disminuint els kms.
Doncs apa, el cap de setmana que ve ja us explicarem ja que serà maratonià! L’Arcadi fa la seva marató número 92, Barcelona 92. Avui han fet la presentació de la Marató i ja li han donat el dorsal, quin millor que el 92!! Com l’any passat m’acompanyaran els meus pares i la Laia, la fillola dels meus pares que l’any passat s’ho va passar en gran.

Ja en tinc 33!!!

2009-02-17T16:38:00.002+01:00

Aquesta setmana faig el resum del cap de setmana avui, 17 de febrer, el dia que faig 33 anys!! Treballant a l'Ajuntament i al departament de Padró m'ha passat una cosa ben curiosa: les meves companyes/companys m'ha fet un regal amb una postal de 34 anys!! Sort que tenim la informació a l'abast, hehehe!!! No em puc queixar perquè han estat molt generosos amb mi: un vestit, un ram de flors, 2 collarets, una font de xocolata, peces pel braçalet Pandora, una bufanda i un val per un objectiu per la càmera nova!!!!! Si aquesta càmera va així de bé sense no em puc imaginar les fotos que faré amb el nou!!

Per dinar hem anat a celebrar-ho a la Fonda del Món Sant Benet amb els meus pares i l'Arcadi tot i que el dissabte ho celebrarem amb la resta de la familia a casa. Aquest cap de setmana pinta tranquil·let: dissabte dinar amb la familia i a la tarda a veure el derbi Barça-Espanyol i diumenge al matí al Carnaval de Vilanova i la Geltrú amb els nebots de l'Arcadi i 0 curses!! El cap de setmana passat va ser atepeït: divendres sopar a Barcelona amb la colla d'amics de l'Arcadi de l'Ametlla que ens trobem cada 2 o 3 mesos i s'anomena Tastaurants. Dissabte vaig treballar a la floristeria de ma mare ja que era Sant Valentí i a la tarda vam anar a veure quin regalet li podem fer al meu futur fillol. El meu tiet Toni (que té 40 anyets) i la seva dona, la Malena, esperen un nen pel juliol i en seré la padrina. És el meu primer fillol i es dirà Gerard!! Al vespre vam veure el Barça a la Penya Barcelonista de Sallent.

El diumenge vam anar a la Mitja de Gavà i com que l'Arcadi volia fer tirada prèvia de 9 kms vam haver de sortir de Sallent a les 7 del matí, quina matinada per ser diumenge!!! Mentre ell i el Xavi Bonastre feien aquests kms jo em vaig quedar al cotxe a escoltar música i llegir... Després, vaig anar caminant fins gairebé el km 2 per veure'ls passar una mica més separats però l'Arcadi i companyia van passar-me per l'altre costat!! Després els vaig esperar a l'arribada i em vaig fer un tip de retratar Correcats/cates i entre lells l'Arcadi que va arribar amb una molt bona llebre, el Jorfer!!

La tarda de diumenge va ser relaxadeta a casa, ja era hora...

Presentació, cursa i ADÉU AL BARRI.

2009-01-30T08:05:00.006+01:00

Divendres vam fer una cosa que no havíem fet mai amb l'Arcadi: vam presentar un acte conjuntament. Com ja explicava havia de fer la presentació de l'AE Sallent però finalment ho vam fer a mitges amb l'Arcadi. Els els prop de 200 nens estàven contents i va ser tot una festa de l'esport. Després vam fer un sopar tots plegats. Per un moment em va venir ganes de tornar a entrenar un equip de bàsquet...potser encara m'ho plantajaré per l'any vinent!!

El dissabte ens el vam agafar de relax...descansar, feinejar i posar la casa a punt per l'arribada dels meus pares.

Diumenge vam anar a Barcelona a la Cursa de Sant Antoni. Vaig estrenar la càmera però encara em queda molt per fer bones fotos. Mica en mica. Va ser bonic trobar-nos amb tans Corredors.cat i altres coneguts. Aquí us poso la primera foto de grup amb la càmera nova.

Després vam anar a dinar a casa dels avis. Vam anar a fer l'últim dinar a casa la iaia al Barri de l'Estació. El brindis va ser pels anys i els records passat al barri i pels que vindran en la nova vivenda. Després de dinar, una mica a correcuita, vam anar tota la família a veure l'última funció dels Pastorets. Erem 15 supporters de l'Arcadi!

I aquesta setmana...una setmana molt dura. Dimecres ja van deixar la casa els meus avis i avui els toca als meus pares. Dimecres hi vaig dormir per última vegada, última vegada. Sona tan fort... Són 30 anys de records i de bons moments viscuts allà. I ara, en un mes n'hem hagut de marxar. A hores d'ara estan començant amb els trasllats els meus pares. Ahir vaig fer el comiat de la casa passant per cada habitació i recordant bons moments. També vaig acomiadar-me dels pocs veïns que queden tot i que ja ens veurem per Sallent. A l'hora d'esmorzar de la feina hi aniré per donar una mica de suport als meus pares que estan passant uns moments molt durs veient com han de deixar la casa que van fer-se ells amb el seu esforç. Espero que la compensació pugui alleugerir una mica aquesta tristesa que senten ara tot i que mai un pis serà com una casa. Tot té la seva part positiva i jo ja els hi dic que en aquest cas passa per entrenar una nova vivenda i tenir il·lusió per decorar-la i començar una nova etapa. Quan d'aquí uns mesos mirem enrera ens quedaran els records i la satisfacció d'haver tancat una porta i obrir-ne una altra amb empenta i alegria. Avui ja dormiran amb nosaltres i espero que s'hi trobin bé, el nostre pis farà de pont fins que tinguin els seu acabat.

Avui tenim el sopar de Corredors.cat. Suposo que això m'animarà ja que ara estic molt trista però com diu la meva iaia d'aquest tema del barri "quan es tanca una porta se n'obre una altra". Doncs a començar una nova etapa avis i papes!!!

Pastorets!

2009-01-21T22:14:00.008+01:00

El cap de setmana passat per a mi va ser molt tranquil i ho necessitava, doncs amb el problema que tenim al barri porto uns dies molt cansada i amb moltes preocupacions...

Dissabte, l'Arcadi se'n va anar a fer 24 kms a Cornet i jo em vaig quedar a endreçar...Després de dinar a casa dels meus pares vam anar cap a Terrassa on l'Arcadi feia una xerrada amb "veterans" del còrrer. Abans vam passar per Manresa a comprar una càmera de fer fotos. A mi m'agrada molt fer fotos i tot i que les càmeres digitals van molt bé, en volia una de reflex. Finalment vam comprar una Nikkon D80 amb un objectiu 18-55; jo volia un 28-200 però se'ns anava de pressupost, ho deixarem per un aniversari o sant.

La xerrada va estar bé tot i que una mica llarga però amb experiències molt divertides... Acte seguit hi ha haver l'entrega de Premis de la Lliga Championchip. El nostre club, Corredors.cat, va sortir molt premiat i no pas per la meva col·laboració i encara menys ara, doncs he decidit deixar de córrer.

Ja sé que feia poc temps que corro però, de moment, hi he posat fre. Després de l'operació i amb 6 kgs menys hauria de progressar i no és així i, a més, vaig més lenta que quan vaig començar. Estic en un moment baix en el qual no estic motivada i estic decepcionada; també tinc una època a la feina que no em deixa gaire temps i això em serveix d'excusa. Torno a agafar la càmera i a fer de reportera en les curses.

Diumenge al matí l'Arcadi feia d'speaker a la Mitja de Terrassa i jo em vaig quedar a casa i aprofitar per anar a casa dels meus pares a "triar" que m'emportava de casa. Quants records pot emmagatzemar una casa!! Més de 30 anys fa que hi hagi moltes coses des de treballs manuals i àlbums d'escola fins a roba de la qual no ens en volem despendre.Ens queden pocs dies al barri i la tristesa comença a aparèixer... Què dura és aquesta situció que ens ha costat viure a nosaltres, els meus avis i els meus tiets entre moltes d'altres famílies!

A la tarda i per distreure'm una mica de tans pensaments vam anar als Pastorets de l'Ametlla de Merola on l'Arcadi hi va tornar a actuar 30 anys després!! En el paper de Majoral i sota una barbeta postissa va actuar amb tota professionalitat durant més de 3 hores (suposo que el reconeixeu de groc i granatòs a la foto). Jo el vaig seguir tota la representació entre vestidors i vaig estrenar la càmera tot i que com que no podia utilitzar el flash no són gaire bones. Diumenge vinent hi tornarà i al públic hi haurà part de la família...

El cap de setmana vinent anirem a la Cursa de Sant Antoni i el divendres jo faig la presentació dels equips de l'AE Sallent, perquè veieu que a la família no només hi ha un expert de la comunicació, jejeje!! I també serà l'últim cap de setmana al carrer Llevant número 14.

Tornem a la normalitat...

2009-01-11T19:03:00.005+01:00

Després de les festes de Nadal i de molts dies de vacances, el dimecres vam tornar a la normalitat. Les festes han acabat amb uns dies a Huelva amb la família andalusa. Vaig passar allà el cap d'any i el dia 2 va venir l'Arcadi. Ens van acostumar a unes altres tradicions i uns altres horaris... Vam anar a Aracena, un poble de la Sierra que té unes magnífiques coves que la naturalesa ha anat fent al llarg de milers d'anys i que són meravelloses (s'anomenen així). També vam anar a veure el pessebre vivent de Beas fet per nens petits en una nau que sembla un exterior. Curiosament l¡Arcadi coneixia Beas ja que un anys hi va estar seguint un Barça-Madrid anant d'una penya a l'altre que tenen al poble. Van estar uns bons dies rodejats de la família i de nens ja que allà n'hi ha molts, entre ells hi ha el Jorge que té 6 mesos i que és el fillol del meu pare. Una monada...

Aquest cap de setmana tampoc hem parat tot i que ara ja sóc al sofà ja que vaig venir d'Andalusia una mica refredada...
El divendres vam anar al sopar dels 70 anys del Miquel Pucurull. Era un sopar que ell ja sabia i que hi van assistir els companys que coincideixen amb ell a la Carretera de Les Aigües. Miquel Pucurull, una gran persona...
Ahir dissabte ja vam anar cap a Sitges i allà ens vam trobar amb l'Artur i la seva família, el Xavi i la seva dona, el Joan Bru i la família i l'Eva i el Xavi. Vam passar una bona tarda i vam sopar i cap a dormir. Aquest matí ja ens hem llevat allà amb un solet magnífic!! L'Arcadi i l'Artur han sortit junts per fer menys d'1 hora 40 tot i que l'Artur no està gaire bé i s'ha quedat una mica enrera. Finalment l'Arcadi ha fet 1 hora 36. Si les bases per la Marató de New York no canvien, amb aquest temps l'Arcadi ja té garantida l'inscripció a la marató del 2010.

El dissabte vinent, si em trobo ja bé, volem anar a esquiar a Andorra i diumenge a Terrassa al matí i a la tarda l'Arcadi fa un paper als Pastorets de l'Ametlla de Merola.

Dies sense aparèixer per aquí...

2008-12-31T00:02:00.001+01:00

Ara feia uns dies que no escriviem res i tot i que estic de vacances em falten hores.
Les festes de Nadal han estat una mica tristes ja que, com alguns sabeu, jo sóc de Sallent i en concret la meva famíla viu al barri de l'Estació, barri que pateix moviments subterranis des de fa 14 anys degut a unes mines mal tancades que hi ha al subsòl i la setmana de Nadal se'ns va comunicar que abans del dia 1 de febrer havíem de ser fora del barri i, òbviament, de casa. En la zona afectada hi viuen els meus pares, els meus avis i els meus tiets. Ara estem una mica esperançats però és molt dur no saber on serem d'aquí un mes... Espero que tot vagi bé i les 42 famílies que estem afectades actualment se'ns doni la millor sortida possible.

Tot i que el meu estat anímic no és el millor la vida continua i aquest cap de setmana hem estat a Lloret de Mar a la Sansi2. Van compartir cap de setmana amb el Xavier Bonastre, la seva família i d'altres del món del córrer. Dissabte vam arribar a Lloret just per assistir a la presentació de la cursa per part del seu organitzador, Jose Luis Blanco. L'endemà vam participar a la cursa de 5 kms a la qual vam assistir-hi disfressats. Ens pensàvem que hi hauria més gent amb disfressa però suposo que el mal temps va espantar la gent. Amb l'Arcadi vam disfressar-nos de reis medievals però en aquesta època de l'any la quitxalla ens confonia amb els Reis Mags. Tot i que el meu estat de forma continua sent pèssim vaig quedar contenta de poder acabar una altra cursa i vestits d'aquella manera... al final, fins i tot, vam guanyar el premi a la millor disfressa. Que en som de pallassos!!

Demà marxo a veure la meva família de Huelva. És un viatge que ara no em ve de gust del tot ja que la meva família està empaquetant les coses de casa però ja el tenia programat des de fa alguns mesos i veure la família també em fa il·lusió. Jo marxo des de Reus en 6 hores i el divendres vindrà l'Arcadi ja que ell treballa al 3/24 demà i el dia 1 (algú ha d'aguantar el país, hehehe). Passaré el cap d'any a la casa que tenen al camp amb els tiets i els meus 5 cosins amb dones i fills, una bona colla!!! I quan arribi l'Arcadi farem una mica de turisme entre peixets i pernilet del bo...

Cap de setmana de La Marató de TV3

2008-12-17T22:26:00.003+01:00

Aquest cap de setmana he tornat a fer una cursa, bé, una mini cursa ja que era LaMilla de Sant Vicenç de Castellet. Tot i que la distància és molt curta (1609 metres) l'esforç és gran ja que és velocitat punta. L'Arcadi va córrer, primer, la cursa de veterans i després em va fer de llebre per intentar baixar de 9 minuts però finalment vaig fer 9 minuts i 2 segons!! L'any passat va fer molt fred i fins i tot va caure aigua neu però aquest any no en feia tan només que ens va ploure una mica a la sortida i feia que l'asfalt rellisqués; sort que no vaig gaire veloç...

El Xavi Papell també em va acompanyar en alguns moments de la cursa i em va animar moltíssim. Era la segona vegada que feia la Milla

Després de la cursa, molt ben organitzada i amb xocolata i melindros inclosos vam sopar amb els amics de Corredors.cat que vam participar a la Milla alhora que veiem el Barça-Madrid. Tot i patir un xic, vam disfrutar moltíssim!

Diumenge l'Arcadi va anar a córrer la Mitja de Vilanova però jo em vaig quedar a Sallent ja que es feia la Fira de Santa Llúcia i havia d'ajudar en la floristeria de casa. El dia no va ser gens bo però la gent va sortir a passejar.

A la tarda vam anar a fer de voluntaris a La Marató de TV3 agafant telèfons. Vam coincidir amb la Consellera Mar Serna, el periodista Ramon Rovira, el matrimoni Tous o la Carme Ruscalleda; va ser a les 7 de la tarda i no vam tenir gaires trucades però em va agradar l'experiència!!

Aquest cap de setmana per a mi serà tranquil, en canvi, l'Arcadi participarà en mil i una coses de les que ha organitzat Corredors.cat per recaptar diners per la Marató. Diumenge a la tarda tenim assaig de Pastorets ja que enguany l'Arcadi farà de Majoral en els Pastorets de l'Ametlla de Merola, els millors de Catalunya!! A mi, si em deixen, faré d'extra... Ja us anirem explicant com va tot.

Ah!! I divendres tenim el sopar d'empresa. I agafo vacances fins el dia 6 de gener de 2009!!!! És la primera vegada que faig vacances com els nens!! I molts d'aquests dies els compartirem amb l'Arcadi!!!

Més curses.

2008-12-08T22:14:00.009+01:00

Aquest cap de setmana llarg he tornat a fer una cursa: La pujada al castell de Castelldefels. La cursa va ser dissabte al matí i tenia una distància de 4,800 kms. L'Arcadi em va acompanyar i vam acabar en 32'45'', 2 minuts més que l'any passat però donat que encara no he agafat la forma estic contenta!! També hi havia el Xavier Bonastre.

Per altra banda, l'Arcadi va fer la seva cursa número 400!! Per tant, un dia especial pels dos ja que per a mi era la primera cursa que repetia...A la cursa van venir els meus pares a animar-nos i després vam anar a dinar a la platja del Bogatell un arrosset. Durant l'estona que vam estar-hi no van parar de passar persones corrent per la platja i vam acabar de passar el dia a Barcelona de compres...El dia el vam acabar amb el gran Barça-València.

Diumenge vam anar a la Mitja Marató de Mataró on ens vam trobar un munt de Correcats i vam fer una bona claca d'animadors/es... Després vam anar a dinar a casa dels meus tiets per celebrar que seran pares i jo estic contentíssima ja que en seré la padrina!! El meu tiet amb qui ens portem 7 anys sempre m'havia dit que seria la padrina i ho seré; per altra banda, la meva tieta té la mateixa edat que jo i ens portem molt bé i aquesta nena (espero que sigui nena!) més que la meva cosina serà com la meva neboda, a més, jo no tinc germans!!

Al vespre vam anar a sopar amb els meus altres tiets i cosines. Aquest és un sopar que ja tenim instaurat pel pont de la Constitució per celebrar el sant de ma mare que es diu LLúcia i el de la meva tieta.

Avui, el dia ha estat tranquil...Hem dormit fins tard i hem sortit a entrenar amb l'Arcadi per Sallent. Hem fet tots els voltants del poble, uns 7 kms. Després de dinar, l'Arcadi se n'ha anat a treballar i jo m'he quedat fent cosetes a l'ordinador i he anat a veure la meva amiga Gil que està a punt de donar a llum la Gina. Si tot va bé el divendres li provocaran el part i ja la tindrem aquí!!! Serà la primera criatura de la colla i ens fa molta il·lusió a tots.

Aquesta setmana serà molt curteta ja que divendres tinc festa, s'acosta el final de l'any i hem de gastar els dies. I el cap de setmana vinent treballaré a la botiga de ma mare que té una floristeria i hi ha força feina ja que per Santa Llúcia es fa fira al carrer. I el diumenge a la tarda anirem amb l'Arcadi a agafar telèfons a la Marató de TV3. Ja us explicaré...

Com n'és de genial el Euskal Herria!!

2008-12-01T21:33:00.004+01:00

Euskal Herria i la seva gent ens ha acollit aquest cap de setmana llarg com mai!!

Divendres vam marxar al matí tot xino xano per córrer diumenge la Marató de Donostia. De camí vam parar al Castell de Loarre, un monument del s. XI que ha servit per grava algunes pel·lícules. Aquí ja vem veure que el temps seria fresquet doncs estàvem a 1º.

També vam passar per Los Mallos de Riglos, unes muntanyes semblants a Montserrat però més grans i de color blanc. Cap a les 8 vam arribar a Ataun, un poblet encantador entre Navarra i el País Basc on viuen els nostres anfitrions: el periodista especialitzat en ciclisme d'ETB, Fermín Aramendi, i la seva companya, Alo.

El dissabte al matí vam sortir a córrer una mica amb l'Arcadi i el Fermín en uns paratges fantàstics enmig del paisatge verd i fresquet del nord. Cap a migdia vam anar a Donostia a buscar el dorsal a la fira del corredor i a menjar un pintxos. Donostia estava presa de centenars de catalans que es troben com a casa en un ciutat d'un país cosí de Catalunya.

A la tarda vam anar a passejar per Getaria, poble natal de Juan Sebastián Elcano, i vam fer temps per sopar al restaurant del Karlos Arguiñano, passejant per Zarautz. Cal dir que les previsions metereològiques eren dolentíssimes per tot el cap de setmana però de moment tan divendres com dissabte ens estava respectant; per diumenge, dia de la marató, hi havia previsió de fred, pluja i fins i tot pedra. Vam sopar molt bé i més bé se'ns posava a mesura que ma mare enviava per sms els resultats del Madrid i després del Barça!!

Diumenge ens vam llevar abans de les 8 per no fer tard a la foto de Corredors.cat a la sortida. Vaig tenir un guía de luxe amb el Fermín que em va portar per Dosnostia per veure a l'Arcadi fins a 8 vegades!!! El temps ens va respectar moltíssim: només va ploure una horeta de cursa però nosaltres ens vam poder aixoplugar bé en una parada de bus.

A part de veure l'Arcadi vaig poder animar a molts altres corredors coneguts i d'altres de no tan... Al final l'Arcadi va acabar amb un temps de 3h35min. Després d'una dutxa vam anar a dinar a una sidreria d'Ataun que tot i ser típic dels mesos de desembre a abril n'hi ha d'obertes tot l'any. A la tarda va tocar descansar doncs l'Arcadi va córrer la Marató però nosaltres també vam fer la nostra particular marató darrera d'ell.

Avui al matí hem agafat el cotxe i hem tornat cap a casa no sense trobar una bona nebadeta de Beasain a Pamplona.