dilluns, 24 d’octubre del 2011

La primera marató de la Fiona

Aquest cap de setmana la Fiona ha viscut moltes "primeres vegades"...
Entre altres ha estat la primera vegada que pujava en un avió. Hem anat a Bilbao a la 3a Marató Nocturna.
Vam marxar el dissabte al matí en avió i la Fiona va dormir tot el trajecte, no la vam sentir gens; tampoc al Joan, de 2 anys i poc, que també viatjava amb nosaltres junt a la seva mare (i l'Abril a dins seu i que fins al gener són inseparables!!) i el seu pare, el Sergi, que va córrer la marató amb el seu tiet Arcadi amb l'objectiu (assolit) de baixar de les 4 hores.
A l'arribar vam anar directe a l'hotel que també era l'hotel de la Fira del Corredor. Vam anar a passejar pel casc vell de la ciutat, on vam dinar i vam tornar a l'hotel a buscar els dorsals i a descansar.
Cap a mitja tarda, les dones i els nens vam anar a passejar i vam poder formar part de la història, sent presents a la manifestació per la pau que hi havia a la ciutat. Milers de persones: nens, joves, famílies senceres, jubilats,..tots units per una mateixa causa; per un moment em va fer reviure la manifestació del 10 de juliol de 2010 a Barcelona. Després de passejar una estona per l'eix comercial ens vam trobar amb els maratonians al peu del gos Puppy del Museu Guggenheim, aprop de la sortida de la marató. Allà ens vam acomiadar d'ells i després de veure la sortida i el castell de focs d'artifici vam anar cap a l'hotel per on passaven 4 cops (al 8'5, al 19'5, 30 i 40). Vam anar pujant i baixant a veure'ls amb una bona temperatura i amb els nens ( pobrets quin anar i venir!!) Al km 40 ja no vam baixar ja que era molt tard per estar amb els nens... i tampoc vam anar a l'arribada, tot i que em va saber molt greu! Cap a les 2 de la matinada van arribar a l'hotel ben contents amb un temps de 3 :56:58. Molt bé campiopns!!!
L'endemà vam anar a pujar al funicular d'Artxanda des del cim del qual es veu una vista panoràmica molt bonica de la ciutat de Bilbao. El solet i el bon temps ens ha acompanyat durant tot el cap de setmana!
Vam baixar per tornar al casc vell a menjar uns pintxos i a celebrar l'èxit de la marató. Tota aquesta zona estava pleníssima de famílies que van sortir al carrer coincidint amb un bon dia de diumenge. Entre tanta gent ens va fer gràcia veure com una entrada a la Plaza Berria (Plaza Nueva) estava atapeïda de gent que intercanviava "cromos" de la lliga de futbol!!
Després de dinar vam passar per l'hotel a recollir les maletes i vam tornar al Puppy a fer unes fotos amb la medalla de la marató. A mitja tarda vam anar cap a l'aeroport a agafar l'avió per tornar cap a casa.
La Fiona s'ha portat molt bé tot el cap de setmana, cosa que ens fa molt contents perquè volem portar-la a conèixer món!!
L'Arcadi la setmana vinent se'n va a la Marató de Nova York. Nosaltres ens quedarem a Sallent ( m'ha costat molt decidir-ho...) tot i que em sap molt greu però la Fiona encara és molt petitona i ja tindrem temps d'anar a NY o on sigui!! Seguirem el "papa" des de casa amb els avis...

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Continuem amb les celebracions

Dissabte vam estar de casament.
El Joan i la Lacri es van casar a l'església de l'Ametlla de Merola per la tradició ortodoxa a les 12 del migdia. L'Arcadi i jo vam ser padrins (n'hi ha 2 per part de la núvia i 2 dels nuvis) per part del nuvi. La cerimònia va durar una mica més d'una hora en la qual vam estar aguantant un ciri portat de Romania (lloc de procedència de la Lacri) i ple de flors. La cerimònia va ser en romanès i espanyol feta per dos capellans romanesos. Amics i familiars vam voler participar d'aquest dia tan especial per als nuvis que es va allargar -per nosaltres- fins a les 9 del vespre. La Fiona va estar a l'èsglésia amb els padrins, la Montse i el Xavier, i es va portar molt bé com també al restaurant que la van fer ballar i tot!! Tot i la música i la xerinola, la Fiona va fer la seva: dormir i menjar com una campiona! Es va portar molt bé.
I continuant amb les celebracions ahir vam estar al bateig del meu cosí Gerard i del que en sóc padrina. M'he passat el cap de setmana fent de padrina en diferents religions!! La família més propera ens hem reunit per celebrar el bateig. Després de la cerimònia religiosa hem fet una sessió de fotos i un dinar. En aquesta última foto sortim les 4 generacions: la meva iaia "Teta", la meva mare, la meva filla i jo.

dilluns, 3 d’octubre del 2011

La festa de la Fiona

Aquest cap de setmana hem celebrat al Mas Collades de Balsareny una festa pel naixement de la Fiona i per celebrar que hem format la família Alibés-Fàbregas.

La festa va començar el dissabte a la tarda amb la recepció dels convidats i l'adjudicació de les habitacions de les 70 persones que van venir. Després d'ocupar les habitacions i córrer pel Mas una estona vam fer un sopar a base de pa amb tomàquet i embotits. Va estar un sopar ple de rialles, de converses, de retrobaments i de moments per recordar. També vam celebrar els aniversaris de l'Arcadi i de la seva germana Remei amb 2 pastissets.
Després del sopar la família Gómez-Alibés va organitzar uns "jueguecillos" -tal i com fan per la sobretaula del dia de Sant Esteve- per tots els assistents. El primer va ser especialment preparat per a mi i per l'Arcadi, l'Atrapa un millón. Vam riure molt amb les preguntes que ens van fer i que eren de temes que més o menys dominàvem: ciclisme, Barça, Catalunya i d'altres. Vam acabar "guanyany" 75.000 euros però llàstima que eren bricks de sucs embolicats!!
També van preparar un joc per a tota la resta amb projector i pantalla i amb preguntes de cultura, de música, de famosos,... Vam fer 6 grups i vam passar-ho molt bé tot i que l'equip guanyador va fer alguna "trampeta" amb l'Iphone tot i que no direm noms!
Aquesta família Gómez-Alibés són uns experts en preparar jocs, s'hi podrien dedicar! Moltes gràcies per participar en la nostra (i vostra) festa tan activament! Se'ns van fer les 2 de la matinada. Tot i la xerinola i els crits la Fiona se'ns va adormir allà i va passar potser la millor nit que ens ha donat, de moment, en tota la seva vida! Algú ens va dir que ens podriem traslladar a viure allà...

El diumenge va començar amb una sessió de running no obligatòria en la qual hi van participar una vintena de persones més una altra desena que van fer una ruta a peu. L'entrenament va ser de 9 kms pel lloc on ho fa habitualment l'Arcadi quan és a Sallent. Alhora que uns corrien els altres agafaven força per passar el matí i d'altres anaven arribant per la festa deldiumenge.
A la una del migdia vam fer "l'acte central" de la trobada. L'Arcadi va voler plantar un arbre ja que es diu que hi ha tres coses que s'ha de fer a la vida: escriure un llibre (ja l'ha escrit i està preparant el segon), tenir un/a fill/a (ja tenim la Fiona) i plantar un arbre (no ho havia fet mai).
Molt aprop del lloc on el 12 de juny de 2005 ens va presentar el Joan Mas, ja teniem a punt un forat per plantar-hi un pi. Primer hi va haver els parlaments de l'Arcadi explicant l'acte i el perquè del lloc i després vam plantar l'arbre soterrant en el forat un exemplar del seu llibre "Córrer per ser feliç" i el predictor que ens va confirmar l'arribada de la Fiona.
Després vam voler immortalitzar la festa amb una foto de les 140 persones que ens van voler acompanyar en un dia tan important per a nosaltres.
Abans de començar el dinar hi va haver un "pregó" de la festa escrit per la Remei Alibés (germana de l'Arcadi) i després, algunes sorpreses com l'entrega d'una cigonya al Sergi i la Laura (i una altra per uns amics que no ens van poder acompanyar per un problema familiar), un detall pels padrins de la Fiona: el Xavi i la Montse (moltes gràcies per tot i sobretot per acceptar fer de padrins a la nena) i el repartiment dels detalls del naixement de la Fiona i el de la família Alibés-Fàbregas. Després vam tenir algunes sorpreses com un joc a càrrec dels meus companys de feia, l'actuació dels Germans Colom d'Olot (molt bons!!) portats per la colla d'amics de Sallent o les estades que ens van regalar els companys de la tele, els amics Tastaurants i la família Gómez-Alibés. No parerem de sortir els caps de setmana, la Fiona sortirà més viatgera que nosaltres!!
Hem passat un cap de setmana extraordinari que tindrem gravat en la nostra memòria i que li explicarem a la Fiona quan sigui gran. Moltes gràcies a tothom per haver vingut ja que qui més qui menys ha fet algun esforç per acompanyar-nos aquest dia. Moltes gràcies per l'ajuda de tothom i sobretot als meus pares que han pencat tan tot el cap de setmana.
Aquest cap de setmana no l'oblidarem mai!!