dilluns, 28 de febrer del 2011

Diumenge la MARATÓ i dilluns cap a NIKKO

Ahir va ser el gran dia. LA MARATÓ.
L'Arcadi va marxar cap a la sortida i jo em vaig quedar a veure-la des de l'hotel i en acabat me'n vaig anar cap al 1r punt de trobada on havíem quedat amb la Tere. Puntualment ens vam trobar i vam anar a buscar lloc, quina gentada!! Em va recordar la marató de Nova York... Mica en mica ens vam anar fent lloc fins a trobar la posició i esperar els nostres maratonians. Ens va passar l'estona ràpid ja que era molt distret veure com anàven vestits alguns i aviat va passar l'Arcadi. Va fer la primera parada però aquest cop havien de ser més escuetes ja que volia baixar de 3:30 i no es podia entretenir tan però vam tenir temps per parlar, unes fotos, treure's la samarreta de màniga llarga i un petonet. No gaire més tard va passar el Josep amb la seva samarreta Correcat. Ens va saludar i nosaltres ens vam quedar una estona més per veure passar la Mariona però no la vam veure, totes les noies portaven samarreta rosa, missió gairebé impossible. Del km 10 vam anar cap al 22 on també ens va costar fer-nos lloc però amb paciència ho vam aconseguir. Vam veure l'Arcadi i el Josep i un munt de corredors i corredores amb samarretes del Barça. Aquí tampoc vam veure la Mariona però estàvem segures que la veuriem arribar en el dia del seu debut. D'aquí vam anar fins al km 34 no sense cues i fent-nos lloc entre la multitut d'espectadors. Aquí només vam esperar l'Arcadi ja que si no ens era just veure'l arribar al km 41.
En aquesta marató vaig poder anar lleugera de pes pel que fa a les aigües ja que el Japó és un país ple de màquines expenedores de begudes a cada cantonada. Sembla una cosa normal però no ho és tan quan pots treure d'una mateixa màquina una llauna de refresc o un cafè amb llet o una xocolata calenta!! Resulta que les que estan etiquetades vermelles són calentes i les blaves fredes, increïble!
Tot i que vam córrer, no vam poder arribar a temps de veure l'Arcadi a l'últim punt ja que el trajecte era una mica llarg i no ho vam acabar de contar bé. Al Josep sí que el vam veure arribar amb la seva senyera penjada del coll. Amb el Josep ens vam reunir ràpid però amb l'Arcadi ens va costar més... Finalment un temps per l'Arcadi de 3:28:23. Quin bon temps, papi!! Esperant-lo vam veure arribar a una pletòrica Mariona acabant la seva primera marató! Felicitats als tres!! Al vespre vam anar a celebrar-ho amb uns bons plats de tempura.


Aquest matí ens hem llevat per continuar fent el turista amb el Josep i la Tere i hem agafat un primer tren fins a Utsunomiya. En arribar hem vist que les previsions de pluja s'estaven complint però pluja? No, era aigua-neu!! Allà hem agafat una línea turística cap a Nikko on aviat hem pogut veure que aqueella neu anava quedant agafada i cada vegada nevava amb més intensitat. Quan hem arribat a Nikko tot era blanc però èrem allà i havim de fer el previst. A l'oficina d'informació ens han atés molt bé i ens han explicat què podiem fer i amb els paraigües i ben abrigats no ens ho hem pensat dos cops. Hem començat pel pont de Shinkyo ben nevat i hem continuat pujant cap a la zona dels temples amb molt de comte. Pujades i escales i més escales que en alguns moments s'ha fet feixugues per la neu i per la marató d'ahir en els homes. Hem arribat fins el Toshogu Shrine on hem pogut veure el mausoleu de Tokugawa Ieyasu i els tres monos savis que segons els budistes representen la dita "no veure el mal, no escoltar el mal i no dir el mal". La veritat és que "me'ls imaginava més grans". El paisatge nevat de tots aquest temples ha estat meravellós com també les pagodes plenes de neu encara que de vegades ens han fet una mica de guitza en les fotos.
Cap a migdia hem baixat a poc a poc per anar a dinar i agafar un autobús que ens portaria al Parc Nacional per una carretera plena de revolts i de neu. Hem pujat dels 543m sobre el mar de Nikko als 1300 el parc. Aquest té una extensió de 1400 kms2 i els punts escènics més bonics i que hem visitat han estat les Cascades de Kegon i el llac de Chuzenji. Al primer s'hi arriba després de caminar 300m (avui sobre la neu) des de l'estació d'autobusos cap a l'oest i s'hi accedeix amb un ascensor que ens ha recordat l'accès a les del Niàgara. Les vistes són magnífiques i més amb un dia com avui que rajaven però també tenia alguna part glaçada. Tornant cap a l'estació i caminat 300m cap a l'est hi havia el llac. Amb la neu se'ns ha fet impossible acostar-nos-hi massa i la boira tampoc ens ha deixat veure les seves dimensions. Tot i això, ha valgutla pena. De fet, si ahir haguèssim vist la previsió de neu per aquesta zona potser ens ho haguèssim repensat i ens haguèssim perdut una gran visita i unes vistes i unes fotos extraordinàries!!

dissabte, 26 de febrer del 2011

Ja hem tornat de Kioto!!

Ahir cap a les 11 de la nit vam tornar de 2 dies intensos. El viatge va començar el dijous al matí sortint de Toquio Station i després d’algun problema inicial amb la validació del Japan Rail Pass, un abonament d’una setmana de tots els trens JR del Japó. La primera parada va ser Yokohama; per a mi, ciutat coneguda per l’equip de futbol Yokohama Marinos on va jugar-hi el meu ídol de joventut Julio Salinas. A part també hi ha una moderna ternimal marítimainternacional de passatgers. També hi ha reconvertit en uns centres comercials (que obrien a les 11 del matí!!) els Red Brick Warehouse que havien estat els magatzems portuaris. També s’hi troba l’edifici més alt del Japó, la torre Landmark i una de les nòries més altes del món amb 112.5 metres. Ho vam veure tot molt de passada ja que el temps no ens va acompanyar massa. A l’hora prevista agafàvem el tren bala cap a Kioto uns 500 kms en 2 hores i 23 minuts.
En arribar a l’immensa estació ens vam despistar una mica per trobar el Ryocan Izuyasu. A Kioto no vam agafar hotel sino les típiques vivendes japoneses. Vam arribar-hi abans d’hora i vam deixar les coses i cap a fer el turista! En aquesta ciutat la gent es mou amb autobús, doncs nosaltres també. Vam anar fins al Temple Kiyomizudera pujant per uns empinats carrers plens de botiguetes de souvenirs i de japonesos, poc turisme occidental. És un camí d’1 km aproximadament on t’hi vas trobant temples i pagodes pel camí amb els seus clàssics rituals. Aquí vam començar a trobar moltes japoneses aprenents de geishes però el bo encara estava per arribar. Quan es va començar a fer fosc vam baixar fins al barri de Gion, lloc habitual de les geishas. El dia estava plujós però tenia el seu encant passejar pels estrets carrers plens de riocans i seguramente d’amagadas okiyas extretes del llibre Memòries d’una geisha. Vam passejar i passejar fins a obtenir el seu fruit: 2 geishes!! La primera ens va agafar per sorpresa, anava acompanyada d’una nena que no devia tenir més de 12 anys que la portava sota un fi paraigües i li obria la porta d’una elegant entrada. Però no havia passat ni 2 minuts que en vam veure venir una altra i aquesta sí que la vam poder observar bé tot i que en la distància per educació. Estàvem contents, havíem vist 2 geishes.
Ja satisfets vam agafar el bus per tornar al ryocan on teniem hora per sopar a les 7 de la tarda!!!
Ja ens esperaven amb les sabatilles a punt i l’estança preparada amb una taula baixa i el te a punt. Després ens va posar un kimono per estar més còmodes i ens va ensenyar la resta de les dependències. Òbviament els lavabos fora de l’habitació i les dutxes de vapor d’homes i dones separades. Encara no sabem si hi havia algú més allotjat… Després ens va fer pujar a dalt on ja teníem la taula preparada. L’Arcadi va sopar no gaire còmode tirat per terra, hehehe.
Segurament pels amants del menjar japonés allò era un festival per nosaltres una experiència nova intentant provar-ho tot: sashimi de tonyina i un altre peix blanc, diverses sopes, un bol amb unes algues i un diminuts peixets que et miraven, tèmpures, arròs, algun vegetal no reconegut, una olla plena de tofu (Bacalao com haguèssis disfrutat!!), peix cuinat i de postres taronja!!! Quan vam acabar de sopar (no deviem quedar gaire bé a ulls de la mestressa) vam tornar a la nostra estança on ja hi teniem el futon a punt. Llegir una mica i a dormir que l’endemà teniem moltes coses per veure i l’esmorzar a 2/4 de 8.
Ens vam llevar i cadascú a la seva dutxa o banyera i a punt per un altre festival per esmorzar: més arrós i les algues a punt per fer rotllets, truita com les nostres, més sopes, més vegetals, mongetes tendres i d’altres.
En acabat vam recollir-ho tot i vam marxar no sense reverències per part dels amos del ryocan.
Vam anar fins a l’estació i per deixar les coses en una guixeta i d’aquí anar caminant fins al Temple Toji on hi ha la pagoda més altra del Japó amb 5 plantes d’alçada. Altre vegada autobús i cap al Temple Kinkakuji conegut com el Pavelló d’Or; té 3 plantes construides amb pa d’or al costat d’un estany i data del 1397. També és un reocorregut on s’hi van trobant temples i nens, molts nens d’escola uniformats.
D’aquí ja vam tornar a l’estació per agafar un tren i parar a uns 5 minuts de Kioto, a Inari. Aquí hi ha un santuari sintoista que es troba després travessar milers de portes, toriis, vermelles tirant a toronja. És tot un camí que puja i acaba amb el santuario de Go Hoden que no hi vam arribar perquè no teniem més temps. Aquestes portes són donacions de particulars o empreses agraint la fertilitat de la terra.
Després d’aquí vam tornar a agafar el tren molt aprop de l’entrada d’aquest lloc via Nara. Cal dir que va ser un pal ja que és un trajecte que dura més d’una hora, si no agafes l’express, i són vagons de metro fet que resulta molt incòmode. Hi vam arribar cap a l’hora de dinar nostra i vam anar directament a un lloc que no sé pas si complia totes les condicions higièniques, era molt autèntic amb una senyora que només parlava japonés. Aquesta criatura que porto naixerà immunitazada a tot!!
En acabar vam pujar (per què tots els temples es troben d’alt de les muntanyes?) a través d’un carrer ple de botigues i fruiteries no tan cares com a Tòquio cap al parc de Nara una extensió de terreny enorme ple d’arbres i de daines que se’t travessaven i si no estaves alerta et llepàven les mans i se’t mejaven els papers!! Després de caminar uns 2 kms vam arribar al Temple Todaji considerat l’edifici de fusta més gran del mòn i no és estrany ja que en el seu interior hi ha el Buda Vairocan, l’estàtua de bronze també més gran del món i que fa 15 m. d’alçada; el cap fa més de 5 m., l’ull 1m i l’orella 2,5. Tot un gegant!! Després de donar un vol pel parc tornada cap a Kioto a buscar el tren bala i cap la capital de nou a descansar. Quins dos dies més ben amortitzats!!

Avui ha estat un dia més tranquil. Hem anat a la Fira del Corredor a buscar els dorsals. Allà ens hem trobat amb el Josep i la Tere i la Mariona. Hem visitat un nou barri molt modern, l'illa Odaiba que és on acaba la Marató de Tòquio de demà. Hem dinat tots 5 per allà i a la tarda tots a descansar que demà els maratonians tenen molya feina. Molta sort als 3 i en especial a la Mariona que és laseva primera. Ànims campions!!


Ara a descansar i demà més!!

dimecres, 23 de febrer del 2011

Passejant per Tòquio

Aquests 2 últims dies els hem passat passejant per diferents barris d'aquesta enlluernadora i trepidant ciutat.

Ahir al matí vam anar fins a l'edifici del Govern Metropolità de Tòquio on al pis 45 hi ha un observatori de la ciutat. Ens va decepcionar una mica perquè ens pensàvem que era exterior... De totes maneres les vistes són espectaculars miris per on miris i, a més, es va deixar veure el Monte Fuji nevat a l'horitzó. Després vam tornar a agafar el metro.

El metro mereixeria una punt i a part. La ciutat té 26 línees de metro més totes les de tren i entre elles n'hi ha de públiques i de privades. És car. I cada trajecte té el seu preu la qual cosa fa molt carregós anar pagant cada moment el que val. El més pràctic és comprar una targeta Pasmo o Suica que es va carregant i la vas fent servir quan entres o surts de l'estació.
Seguim amb les visites amb la del Temple shinto de Meiji Jingu, un santuari consagrat a l'Emperador meiji i la seva dona l'any 1920, bastant nou. Per entrar-hi has de passsr per sota de les torii, portes de fusta. En aquesta època de l'any no hi ha gaire turista i sí molt japonés la qual cosa et fa més fàcil veure com actuen en llocs com aquests. Rituals de rentar-se les mans, primer l'esquerra i després la dreta i en acabar la cara per entrar a resar és fàcil de veure abans d'accedir-hi. I un cop dins més i més rituals amb pregàries que escriuen en unes fustes o d'altres que dipositen en unes urnes. Tot plegat curiós.
Tornant enrera des del temple pel passeig de més de 10000 arbres que el compon vam arribar fins als carrers Omotesando i Takeshita Dori. Curiosíssims carrers i sobretot aquest últim ple de botigues on es troben articles relacionats amb personatges i ídols de les adolescents. Tot un espectacle. Aquí vam dinar-hi i vam trobar-hi els primers catalans, una mare i els seus dos fills que ens vans reconèixer, bé van reconèixer a l'Arcadi i que hi viuen des del setembre. Aquest carrer està ple d'adolescents vestides estrafalàriament i sobretot amb faldilles curtes i mitjons fins als genolls, fins i tot els uniformes d'escola són curtíssims!! És entretingut venir-hi a passejar...

Avui el dia l'hem començat anant al barri d'Asakusa. Sortint de l'estació de metro hem enfilat pel carrer Nakamisa. Curiosament és el primer lloc on hem vist botigues de souvenirs. És un carrer d'uns 250 metres de llargada molt bonic ple de botigues a banda i banda de souvenirs i de dolços amb una oloreta però bastant peculiars.

Al final del carrer hi ha l'entrada al Temple Sensoji fundat a l'any 628 i és el més antic de la ciutat. Està dedicat a la deesa Kannon. La seva entrada és a través de la porta "Kaminarimon" amb grans fanals penjant. Anualment és visitat per 20 milions de persones. Al costat d'aquest temple s'hi pot veure una pagoda de 5 alçades i de 64 metres d'alçada. A l'edifici anomenat "Hondo" hi ha l'estàtua de Kanon que fa de 5 a 6 cm d'alçada però que mai ha estat mostrada al públic.


Al migdia hem utilitzaat un transport que no ho havíem fet encara en aquest viatge: el barco. Hem baixat des d'Asakusa pel que ells en diuen Òmnigbus aquàtic tot tapat i això que avui feia molt bon dia per anar descobert fins a Hinode amb un recorregut passant per sota de fins a 13 ponts (quin número!) És un viatge entrtingut en el quan s'hi pot veure la reproducció en petit que tenen de la Torre Eiffel.

Per acabar la jornada d'avui hem anat al Barri Electrònic. En altres èpoques devia ser més llaminer per als occidentals com nosaltres que visitaven la ciutat. Ara no val la pena comprar aquí ja que pràcticament tot és al mateix preu que ho podem compprar nosaltres. Diuen que ara val la pena Hong Kong o Singapur però no Tòquio. Hem passejat per aquests carrers i tafanejat.
Hem dinat també en aquesta zona i ho hem fet curiosament. Els "restaurants" tenen expositors a les portes amb els plats que disposen.
El més curiós és que en aquest hi ha una màquina fora la porta on compres el tiquet ambel plat que vols i hi entres i el dones i t'ho preparen; la majoria de tèmpures i rebossats ja els tenen a punt i van per feian. Estàs en tauletes compartides, amb palillos per menjar i una màqueina amb aigua que te'n pots servir tota la que vulguis. Aquí hi ha unes fotos dels plats. Ahir també ho vam trobar en parades de crepes que són realment espectaculars!!

Ara a sopar i a dormir que demà agafem el tren bala i anem cap a Kioto i altres llocs d'interés dels voltants.

Fins aviat!

dilluns, 21 de febrer del 2011

Ja som a Tòquio!!

Ja fa més de 24 hores que hem arribat a Tòquio i tot el que estem veient ens està agradant molt.
Ahir vam arribar cap a la 1 del migdia a l’aeroport de Narita a 1 hora i mitja de la capital nipona. Cap a les 5 de la tarda vam arribar a l’apartament que hem agafat per 10 nits tot i que en perdrem una quan anem a Kioto.
Ahir després d’instal·lar-nos vam anar fins a un dels centres, Shinjuku, on havíem quedat amb la Mariona, una noia de Barcelona que està aquí des del mes de gener i després d’haver-hi estat 4 mesos l’any passat. Vam fer el primer sopar japonés amb ella i uns amics de Barcelona que també estan aquí i una amiga japonesa. Vam sopar bé a base de coses cuinades, que també n’hi ha!! Ens vam retirar aviat ja que el jet lag ens començava a passar factura i, a més, avui ens havíem de llevar per ser a les 6 al mercat del peix de Tsukiji, uns dels més grans del món i on es diu que es consumeix la meitat de la tonyina que es pesca en tot el món. Realment espectacular veure com tallaven les peces tan fresques com congelades. No les tenia totes amb mi de poder aguantar aquelles olors en el meu estat però em sembla que estava més pendent que no m’atropellessin que no pas d'una altra cosa… Has d’anar molt alerta ja que no ets ben vist per tothom ja que ells estan treballant. El fet d’anar amb la Mariona (que es defensa molt bé amb l’idioma) i amb 5 amics més japonesos ens ho ha fet una més fácil. El més típic és sortir cap als carrers dels voltants a esmorzar sushi. Ens pensàvem que ens costaria més però ho hem acabat fent. Hem fet l’àpat a base de sushi. El que hem menjat més de gust és el que hi ha el peix cru (tonyina o salmó) envoltat d’arròs i tancat per una alga. Hem passat una bona estona amb tots ells i després cadascú ha agafat el seu camí. Nosaltres hem anat fins a Hama-Rikyu-Teien, un parc amb uns jardins molt grans que a la primavera deu estar espectacular tot i que ja hem vist els primers ametllers que començaven a florir tot i el fred que fa encara a Tòquio.
D’aquí hem anat caminant cap a Ginza, una avinguda semblant a la Cinquena de Nova York amb botigues de marques intocables. Hem entrat a alguna depachika que són les seccions d’aliments subterrànees de grans magatzems que resultan realmente espectaculars per la presentació i a vegades pels preus: hem pogut veure melons a 125 euros els més barats!!
Hem volgut visitar l’edifcici Sony però estava tancat per treballs de manteniment; mirarem de tornar-hi abans de marxar...
Cap al migdia hem tornat cap al barri on tenim l’apartament per descansar una mica…
A la tarda i ja fosc hem anat fins a Shibuya, una zona de llums de neó semblants a Times Square... Hem passejat per aquesta confluència de 6 carrers ple d’ambient i de japonesos passejant i comprant en botigues ben excèntriques.
Ara estem a punt d’anar a dormir després d’haver fet un pa amb tomàquet a l’apartament. El jet lag va fent el seu efecte. Bona nit i fins demà!